Final de l’estiu i rentrée política a Barcelona. Amb la política espanyola empantanegada i amb un calendari municipal que apressa a la cerca de parella o parelles de ball per tirar endavant els pressupostos municipals. Tant l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, com els grups polítics municipals, van acordar fer un parèntesi durant el mes d’agost. Un mes en què tots els grups consultats pel TOT asseguren que no hi ha hagut “contactes” ni “negociacions” sobre l’ampliació, o no, de l’esquàlid govern del PSC. Han passat dos mesos i mig des que Collboni va ser investit alcalde amb només 10 regidors, però amb el vot dels Comuns i del PP, arrabassant l’alcaldia a Xavier Trias, que havia lligat un pacte en minoria amb ERC confiant que obtindria la vara d’alcalde per no haver-hi majoria alternativa. D’aleshores ençà, Collboni, lluny de córrer a buscar aliances per donar estabilitat a un govern que no té prou regidors per cobrir cada districte, ha optat per allargar la seva “solteria” i no donar pistes sobre quina serà la seva preferència per fer parella, o trio, durant aquest mandat. És més, els senyals són contradictòries. Tan aviat pica l’ullet als Comuns -amb la reforma de Sant Antoni- com els fustiga revertint l’urbanisme tàctic del carrer de Pelai, o abandera el pla Endreça per acostar-se al PP i a Trias per Barcelona en àmbits com la seguretat, la neteja o el civisme.
Però sigui com sigui, dilluns 4 de setembre els 41 regidors tornen a la feina i es reactiva la partida i és l’alcalde Jaume Collboni qui, en nom del govern municipal, ha de buscar aliances per tirar endavant els pressupostos, que arrencarà a l’octubre i hauria d’estar aprovada a finals d’any, sense la qual l’executiu no roda. Les sumes són les que són. No en té prou amb Barcelona en Comú (19), ni tampoc amb l’altre soci d’investidura, el PP (14), si no és que tots tres repetissin l’operació investidura. Sí amb Trias per Barcelona (21). Pel que fa a ERC, els seus 5 regidors sí que podrien donar una majoria amb els Comuns i el PSC, 24 regidors. En tot cas, no hi ha una oposició organitzada. Són 31 regidors en 4 partits, però cap suma alternativa. Al capdavall, Jaume Collboni, segon candidat el 28M i amb el govern més minso de la història de la ciutat, ha aconseguit que tots els partits orbitin al seu voltant a l’expectativa dels moviments que pugui fer. Tots, d’una manera o altra, de forma més o menys evident i per raons diferents, s’han ofert al govern del PSC. El TOT Barcelona ha conversat amb aquesta oposició per mirar d’oferir un dibuix de com arrenca la partida d’escacs a la ciutat després del descans estival.
Barcelona en Comú: pressupostos lligats a la incorporació a l’executiu
Els Comuns són els que han fixat de forma més nítida la seva posició sobre el govern en minoria de Collboni a les portes de la negociació dels comptes municipals del 2023: No parlarem de pressupost si no està en marxa una negociació sobre el govern municipal i sobre el projecte de ciutat. Per tant, no votarem uns pressupostos si en paral·lel no hi ha un projecte clar de govern progressista. Treballem en la idea inicial d’un govern a tres amb ERC. A Collboni se li acaben els 100 dies de gràcia i haurà de triar”, diu en conversa amb el TOT Barcelona la portaveu adjunta de Barcelona en Comú, Janet Sanz. La política no creu, però, que la decisió que prengui Collboni d’iniciar converses per ampliar l’executiu estigui vinculada a les negociacions a Madrid: “Seria estrany veure aquí un govern de dretes i a Madrid una aliança amb nosaltres”. En tot cas, Sanz creu que a hores d’ara el govern del PSC “viu de l’herència de l’anterior govern, amb la Vuelta, els carrils bici, la visita a l’alcaldessa de París, les obres que estan en marxa i que milloraran la ciutat, com la Via Laietana, la connexió del Tramvia o la Superilla. De fet, s’ha trobat una ciutat amb un model molt definit, malgrat que faci gesticulacions com el carrer de Pelai o el pla Endreça, que en realitat no té cap mesura estrella que no féssim abans”. És en aquest sentit que Janet Sanz també justifica el vot a la investidura com “l’única manera de deixar oberta la possibilitat de formalitzar un govern progressista amb ERC”, que a parer dels Comuns és l’única fórmula viable per donar estabilitat a l’executiu barceloní.
ERC: “En l’inici de mandat, som oposició”
Els republicans, que tindrien la clau per donar una majoria absoluta a Collboni si vol sumar amb els Comuns, de moment no es plantegen l’entrada a l’executiu, si bé no tanquen la porta definitivament. En conversa amb aquest diari, la portaveu d’ERC, Elisenda Alamany, insisteix que a hores d’ara el paper que vol jugar el partit és el d’oposició: “Sí, volem ser la garantia de polítiques progressistes a la ciutat, però estem lluny de plantejar-nos una entrada al govern. Som conscients que som oposició i farem oposició. Veiem una certa desesperació dels Comuns per entrar al govern i salvar els mobles, però nosaltres no estem en aquesta situació, no regalem vots gratis a ningú ni serem la crossa del PSC”. Ara bé, Alamany també adverteix que en aquest mandat els republicans faran una oposició “diferent” a la que van fer en els anteriors dos mandats, bo i essent conscient que “poden passar moltes coses” que facin virar la posició dels republicans.
D’entrada, ERC considera que els primers passos de Collboni han estat per “desmantellar” l’obra de govern dels Comuns i “sotmesos a les condicions que va imposar el PP el 17 de juny”. En qualsevol cas, Alamany assegura que el “gran temor” d’ERC és que Collboni aposti per la “sociovergència”, que donaria majoria absoluta. Sigui com sigui, de moment, ERC promet una “oposició fiscalitzadora”, conscient que “en els darrers anys no hem fet una oposició clara”. Ara, però, els 5 regidors republicans consideren que “ha de quedar clar quin model de ciutat té ERC i en què es diferencia de PSC, Comuns i Junts”, rebla la portaveu republicana al consistori. En tot cas, insisteix, “no hi ha sobre la taula cap proposta per entrar al govern”.
Trias X Barcelona: l’efecte Madrid
En el cas de Trias X Barcelona, guanyadora de les eleccions i alhora potencial soci que donaria la majoria absoluta a Jaume Collboni, tot està més condicionat per l’escenari de les negociacions a Madrid, donat el paper clau que té Junts per Catalunya. Els junters a Barcelona insisteixen al TOT que no han posat Barcelona com a condició de res en un hipotètic acord, però reconeixen que “no s’entendria gaire que a Madrid governés el PSOE amb els vots de Junts i que a Barcelona ho fes Collboni amb els Comuns tot i que vam guanyar les eleccions nosaltres“, diu el portaveu de Trias X Barcelona, Jordi Martí Galbis. En tot cas, per a aquest grup municipal, el que acabi passant amb el govern barceloní transcendeix les fronteres municipals, i Galbis avisa que “els tripartits són la tendència natural arreu” i entén que “ERC vol entrar al govern”. “Un acord PSC-Comuns-ERC seria una mala notícia per a la ciutat i el país, però seria una bona notícia per a Trias X Barcelona, perquè ens deixaria absolutament el monopoli de l’oposició, seríem l’única alternativa, pista lliure durant 4 anys per consolidar una alterativa per guanyar el 2027″.
Vol dir això que Trias X Barcelona tanca la porta a l’anomenada “sociovergència”? No. “Estem oberts a tot, però no hi ha hagut cap conversa per sondejar-nos per part de Collboni. Cap negociació, ni de govern ni de pressupostos”, confirma Galbis, que insisteix que el PSC ha de “triar” entre el model de Colau o una alternativa, tot remarcant que el pacte que el va dur a ser alcalde va ser “brut”. Sigui com sigui, Junts creu que l’efecte Madrid tindrà un “impacte important” en la tria de socis que finalment faci Jaume Collboni per donar estabilitat a l’executiu local, sobretot perquè “els Comuns gestionaran la situació a Madrid per pressionar per entrar a Sant Jaume el més ràpid possible”.
El PP aconsella “l’aritmètica variable”
I el PP, amb 4 regidors, no entra en les sumes possibles per un govern en majoria absoluta, però la seva estratègia passa perquè l’alcalde no triï un soci estable sinó que jugui a l’aritmètica variable per tal que els populars puguin marcar perfil propi. És més, el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, considera que Collboni “ja està fent coses i Barcelona no s’ha aturat”. “No veig imprescindible la suma d’altres partits per tenir estabilitat, no veig la necessitat de sumar els Comuns, ERC o Trias, perquè els primers mesos del govern en minoria, encara que hagin de treballar més, estan donant resultats, hi ha canvis”, diu Sirera en conversa amb el TOT. És més, el popular, que insisteix a desvincular allò que passi a Madrid del govern municipal, alerta Collboni que faria “un mal negoci” sumant novament els Comuns. A parer seu, “els ciutadans de Barcelona han dit a les urnes que volen un govern d’aritmètica variable, Barcelona és molt plural, i si les coses es poden aprovar amb el sí de 3 partits, o de 4, molt millor. L’exercici de diàleg permanent i negociació dona més bons fruits per a la ciutat, encara que sigui més cansat”, remarca el líder del PP.
A més, davant d’un hipotètic tripartit amb ERC i els Comuns, Sirera recorda que “el govern no hauria de prendre decisions importants per a la ciutat sense els 11 regidors de Trias X Barcelona, que va guanyar les eleccions”. Conscient que els 4 regidors del PP no donen “prou força per assumir responsabilitats de govern”, sí que remarca que farà una “oposició molt responsable”, sempre que Collboni ni posi “en mans de Colau la ciutat”. “En aquest cas, em sentiré totalment alliberat per fer una oposició molt més contundent”, alerta Sirera.
Amb les posicions fixades, el 4 de setembre els 41 regidors tornaran a la plaça de Sant Jaume i posaran en marxa novament la maquinària municipal, amb la mirada posada als pressupostos i pendents també de Madrid.
1 
