Janet Sanz deixa l’Ajuntament de Barcelona. La presidenta del grup municipal de Barcelona en Comú ha oficialitzat aquest divendres l’adeu del consistori després de 14 anys. Sanz ja havia anunciat que tenia previst plegar el setembre passat per “tancar ferides”, però també és cert que el nou codi ètic dels Comuns a la ciutat -que limita 12 els anys en un càrrec públic- la deixava sense possibilitat de presentar-se a les primàries del partit per a les municipals del 2027. “A molta gent li estranya que vulgui deixar la política; l’anomalia és no voler deixar-la”, ha dit.
Amb la sortida de Sanz se’n va l’últim bastió del primer govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2015 i 2019. De fet, en el comiat de la regidora hi eren presents alguns companys d’aquell viatge, com l’alcaldessa Colau i l’extinent d’alcaldia Jaume Asens. També han fet acte de presència el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i el diputat a la cambra catalana, David Cid. Ara, un d’aquells companys, Gerardo Pisarello, optarà a liderar la llista de Barcelona en Comú a l’alcaldia el 2027.
“Vull posar el meu temps en el centre”
“Vull posar el meu temps en el centre. I això no és possible amb la política institucional”, ha dit en la seva intervenció Sanz. Al llarg dels vuit anys de govern de Colau, i com a responsable d’Urbanisme, ha deixat una empremta molt important a la ciutat, amb els eixos verds de l’Eixample com a element més destacat. “La superilla no és només el carrer de Consell de Cent o el carrer de Girona. És estratègia política”.
Sanz també va impulsar la connexió del tramvia entre Glòries i Verdaguer, va elaborar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), per frenar la proliferació d’hotels i pisos turístics a la ciutat, i va executar les pacificacions de la Meridiana o la Via Laietana… La llista de l’obra de govern és llarga. Segons Sanz, “l’urbanisme ho pot canviar tot”. “Pot construir drets i desfer privilegis”. “El que he intentat fer aquests anys ha estat incomodar”. A Sanz i al govern de Colau li van caure una llarga llista de demandes, les quals totes han quedat arxivades.
“Vam canviar l’agenda i la institució”
Molt emocionada, Sanz ha recordat la seva llarga trajectòria política. Ha explicat que fa 22 anys que milita en el mateix partit. “Els joves d’esquerra verda van ser l’escola, i Ricard Gomà -excap de files d’ICV a l’Ajuntament durant anys-, un mestre”. El projecte dels Comuns va servir per demostrar que es podia governar pel “sentit comú”. “Vam canviar l’agenda i la institució”, ha subratllat. I ha llençat un avís per al futur: les institucions són útils, però cal fer les coses. “La gent jove està cansada de promeses i se li està acabant la paciència”.
Sanz va entrar a l’Ajuntament el 2011 com a regidora d’ICV. Entre el 2011 i el 2015, amb Xavier Trias d’alcalde, va estar a l’oposició. Durant el primer govern de Colau, va ser també edil de Nou Barris, el districte en el qual li hauria agradat néixer si fos de Barcelona -és de Tamarit de Llitera, a Osca-. L’arribada de Collboni a l’alcaldia el 2023 va deixar els Comuns a l’oposició, tot i haver investit el cap de llista del PSC. Amb la renúncia de Colau l’octubre del 2024, va assumir la presidència del grup municipal, un càrrec que ara agafarà Gemma Tarafa.
Les paraules de Collboni
Collboni va compartir govern amb Sanz durant un mandat i mig aproximadament, en els quals van tenir lloc “discussions profundes”, però també “una lleialtat a prova de bombes”. L’alcalde ha reconegut que, amb els anys, l’urbanisme municipal amb Sanz al capdavant “marcarà una època, sens dubte”. I s’ha compromès a acabar el tramvia -amb un pressupost de mínims el 2026- fins a Francesc Macià. En el primer viatge convidarà Colau, Sanz, el regidor d’ERC Jordi Coronas, membres de la Promoció pel Transport Públic (PTP) i a l’exalcalde Jordi Hereu. Són algunes de les persones que més han fet perquè el tramvia sigui una realitat.
