L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha anunciat aquest dijous en la seva conferència anual que el consistori que dirigeix ja ha començat a treballar per recuperar “un tros” de la façana litoral que el municipi va “perdre” en favor de Barcelona fa 100 anys. “Volem corregir un error històric i tornar a tenir sortida al mar”, ha defensat. També ha assegurat que el Ministeri d’Indústria s’ha compromès a donar suport al projecte per impulsar el clúster biomèdic a la ciutat derivat de la transformació de l’últim tram de la Granvia. El projecte, en el que també participa la Generalitat, aspira a convertir la segona ciutat de Catalunya en “la capital europea de la biomedicina”.
Durant la seva conferència anual –que enguany ha portat per títol A l’Hospitalet, zero barreres–, Núria Marín ha exposat que de cara al 2030 el seu gran objectiu és precisament eliminar tot tipus de barreres que limitin el potencial de la ciutat. Un objectiu que engloba el soterrament de les vies del tren i de la Granvia, projectes ja en marxa, i també la desaparició de les “altres barreres”, les socioeconòmiques i ambientals.
En una trobada prèvia amb periodistes celebrada al far del Llobregat, a la Zona Franca de Barcelona, Marín ha explicat que s’està gestant un acord institucional per tal que l’Hospitalet recuperi una sortida al mar. Aquí, ha explicat que s’abordarà la qüestió en les futures reunions entre municipis per tractar els seus límits territorials. “No ens resignem i seguim treballant perquè l’Hospitalet torni a tenir platja”, ha dit.
Núria Marín a la Zona Franca de Barcelona / ACN – Àlex Recolons
El far recent restaurat és un espai emblemàtic de la desembocadura fluvial i forma part de la franja litoral que la ciutat va vendre a Barcelona fa 100 anys. La zona annexionada per la capital tenia 900 hectàrees, que avui formen part de la Zona Franca industrial. Tot i que no ha donat detalls del terreny que es vol recuperar, l’alcaldessa ha apuntat que hauria d’incloure el far del Llobregat perquè és “una icona de la memòria històrica de la ciutat”.
Zona de Baixes Emissions
L’alcaldessa s’ha referit també a l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions i ha destacat que l’Hospitalet és l’única ciutat amb la totalitat del seu municipi dins d’aquesta demarcació. En aquest sentit, ha encoratjat Barcelona i la resta de ciutats metropolitanes a declarar “també la totalitat del seu terme municipal zona de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire”. Entre altres mesures per avançar en criteris de sostenibilitat, l’alcaldessa ha defensat la promoció i la millora del transport públic, la promoció de l’ús de la bicicleta, canvis en la logística del repartiment de mercaderies i la posada en marxa de zones AIRE (àrees integrals de regulació de l’estacionament) a tota la ciutat.
Ampliació de la Fira
Núria Marín també ha exposat que el Districte Econòmic rebrà un nou impuls amb l’ampliació de 60.000 metres quadrats del recinte de la Fira, que suposa una inversió de 350 milions d’euros i que augmentarà la superfície fins a 300.000 metres quadrats. El projecte generarà un impacte econòmic de 675 milions d’euros anuals a partir de 2024, 5.000 nous llocs de treball i una recaptació fiscal de 129 milions de mitjana anual. Un projecte que, segons Marín, “consolidarà encara més l’Hospitalet com a destinació de turisme de negocis, que ja és la tercera activitat econòmica de la ciutat“. En aquest sentit ha anunciat que properament la ciutat disposarà de dos nous hotels, amb 300 places més, que s’afegiran als 14 existents.
Recinte firal de la Gran Via, a la plaça Europa de l’Hospitalet / Fira de Barcelona
Compromís amb el MWC
L’alcaldessa ha tornat a reiterar el ferm compromís de la ciutat amb el Mobile World Congress. Aquí, ha dit que el certamen es quedarà a l’Hospitalet perquè “està a casa”. Ha tornat a criticar la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per veure a Barcelona i l’Hospitalet com a ciutats “competidores” en comptes d’aliades, que és el que són segons ella. Marín ha qualificat de “deslleials i inoportunes” les declaracions d’Ayuso quan va assegurar que faria el possible per portar el MWC a la capital espanyola.
La salut, el motor econòmic del present
Marín ha insistit que la ciutat continua treballant per captar noves empreses que generin riquesa a la ciutat per redistribuir-la en benefici dels seus veïns. Empreses com les del sector biomèdic que s’establiran a la ciutat quan es transformi la part final de la Granvia i es completi el soterrament de les vies del tren al seu pas per la ciutat. Sobre el clúster biomèdic, l’alcaldessa ha celebrat que l’Estat s’hagi sumat a un projecte que ha de convertir la ciutat en un referent a nivell europeu.
Aquí, Marín ha recordat que el de la salut és el principal sector econòmic de la ciutat amb una facturació de més de 2.200 milions d’euros anuals i que dona feina a més de 14.000 persones. Unes xifres, ha assegurat, que aniran a més quan el projecte estigui en marxa ja que es preveu que ajudi a crear uns 20.000 llocs de feina. Pel que fa a terminis, la batllessa ha recordat que s’està a la recta final de l’aprovació tant del soterrament de les vies com de la urbanització del tram final de la Granvia i que la previsió és que les obres comencin al final d’aquest 2020 o inicis del 2021.
Ascensors als blocs de Bellvitge
Dins l’objectiu de millorar l’accessibilitat als habitatges de la ciutat, Núria Marín ha destacat que els veïns de Bellvitge ja poden informar-se en una oficina oberta al barri del projecte d’instal·lació de nous ascensors per substituir els actuals que només s’aturen en plantes intermèdies i els ajuts previstos. En total es preveu actuar en prop de 300 finques on hi viuen més de 8.000 persones. El projecte preveu dotar els edificis de nous aparells que arribarien a totes les plantes. El Consorci Metropolità de l’Habitatge i el Banc Europeu d’inversions subvencionen el 30% d’aquest projecte, que inclou també millores d’eficiència energètica en els edificis per aconseguir un estalvi del 44% en cada habitatge.
Marín ha explicat que ja s’ha trobat la solució tècnica per per construir els nous ascensors. Concretament, es faran a la part exterior dels edificis a l’altre costat dels actuals aprofitant els balcons (i construint-ne on no n’hi hagin) per arribar als habitatges. El consistori vol actuar en un primer bloc “com a bancs de proves” per determinar el cost real de l’actuació i si les solucions tècniques escollides són les adequades.
1 
