El 17 de juny del 2023, Jaume Collboni era investit alcalde de Barcelona amb els suports estranys i gairebé impossibles de Barcelona en Comú i PP. Tot plegat per barrar el pas a l’alcaldia de Xavier Trias, guanyador de les eleccions amb 11 regidors i prop de 150.000 vots del 28-M, i a l’independentisme per segona vegada després de l’operació amb Manuel Valls de protagonista del 2019 en contra Ernest Maragall. En aquests dos anys, Collboni ha governat en solitari, amb només 10 edils, còmodament i sense gaires maldecaps. El sistema actual dona molt poder als alcaldes, que poden aprovar pressupostos anuals per la porta del darrere com ha fet Collboni amb els comptes del 2024 i 2025. Els primers van tirar endavant a través d’una qüestió de confiança i els segons es van prorrogar. O quan convé, el líder del PSC tanca acords amb altres grups, com van ser les ordenances fiscals del 2025, amb un tripartit fiscal amb Comuns i ERC que posava el focus en la fiscalitat turística.
Aquest 2025, aquesta correlació de forces es podria veure alterada en dos temes, dues pedres a la sabata de l’alcalde que ha de tirar endavant sigui com sigui. D’una banda, la modificació de la normativa del 30%, que obliga a destinar aquest percentatge a les noves promocions d’habitatge i a les grans rehabilitacions. I de l’altra, la nova Ordenança de civisme, que preveu un enduriment de les sancions i més conductes prohibides. Aritmèticament, en els dos casos, Collboni en tindria prou amb el suport de Junts per aprovar els dos temes, ja que els dos partits sumen la majoria del plenari, 21 dels 41 regidors, però els socialistes hauran de decidir amb qui volen fer el camí i fins a on estan disposats a cedir.
Les possibles aliances
En el cas del 30%, al PSC no li quedarà més remei que arribar a un acord amb Junts, i de ser així els efectes aniran més enllà del 30%, ja que Junts exigeix una rebaixa de l’IBI l’any vinent. Els Comuns van ser qui va impulsar la mesura del 30% -segons l’alcalde, no funciona i ha paralitzat la construcció d’habitatge-, i es neguen a retocar-la. Els republicans descarten per ara un acord amb Collboni perquè la proposta del govern ha de servir per generar habitatge assequible a Barcelona. No obstant això, no és un no taxatiu i ERC es podria inclinar per una abstenció quan es voti inicialment la norma, tot i que el posicionament final dependrà del text que es presenti. I el PP no creu que la normativa del 30% s’hagi de modificar, sinó que s’ha d’eliminar. Pel que fa a l’Ordenança de civisme, l’objectiu del govern és aprovar-la amb el màxim consens, segons les paraules expressades pel tinent d’alcaldia de Seguretat Albert Batlle. Però la realitat és que les posicions encara estan allunyades, amb el plenari dividit, quan falten 30 dies que la normativa es porti a votació per a l’aprovació inicial. Si Collboni vol el suport dels Comuns i ERC a la seva proposta d’Ordenança de civisme haurà de fer concessions i no centrar-ho quasi tot en les mesures punitives.
Una rebaixa de l’IBI, una condició obligada per Junts
Junts està disposat a modificar la normativa del 30%, però la formació independentista no acceptarà qualsevol proposta que li plantegi el PSC, amb els tinents d’alcaldia Laia Bonet i Jordi Valls al capdavant de les negociacions. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona de fonts pròximes a les negociacions, els juntaires estan a l’espera de rebre resposta aquesta setmana a les condicions que van posar a Collboni el febrer passat. D’aquestes iniciatives, n’hi ha una d’obligat compliment: una rebaixa de l’IBI el 2026 per reduir la pressió fiscal a les famílies. Junts va proposar un 4%. Segons quina sigui la resposta del govern a aquesta qüestió, l’acord per modificar la normativa del 30% serà més a prop o la porta podria tancar-se definitivament. Una rebaixa de l’IBI del 4% suposaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar uns 30 milions d’euros anuals. Per a partits com ERC, reduir l’IBI podria convertir-se en una línia vermella en la votació.
A més, el partit que a l’Ajuntament encapçala Jordi Martí Galbis exigeix l’alcalde que reclami a la SAREB (Societat estatal de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) que cedeixi a la ciutat els 823 actius immobiliaris de què disposa a Barcelona i entre els quals hi ha 567 habitatges. Junts també va posar sobre la taula la necessitat que s’ofereixin préstecs del 20%, en col·laboració amb l’Institut Català de Finances (ICF), per a la compra del primer habitatge, i aplicar criteris de vulnerabilitat en el tanteig i retracte en la compra de propietats verticals, en lloc de criteris mediàtics. Junts es refereix a casos com la Casa Orsola, una finca de l’Eixample comprada fa mesos per l’Ajuntament i la Fundació Hàbitat 3 per 9,2 milions d’euros, 3,2 milions més del que costava l’any 2021. D’altra banda, el grup municipal va plantejar al govern municipal ajuts al lloguer de fins a 3.500 euros per a famílies amb menors a càrrec. En la mateixa línia, Martí Galbis va proposar ajuts per a l’accés a un habitatge per a famílies monoparentals, “amb la subvenció del 20% de la renda del lloguer, amb un màxim de 3.500 euros anuals”.
Foment del Treball intervé per facilitar un acord
Les negociacions per modificar la normativa del 30% no es limiten a l’àmbit municipal. Foment del Treball, la patronal catalana, hi està intervenint, buscant apropar posicions entre Collboni i Junts. El seu president Josep Sánchez Llibre va explicitar el fracàs de la normativa del 30%, tal com va informar el Món Economia. Les dades li donarien la raó, ja que entre el 2019 i el 2024 només es van aconseguir 26 pisos a preus assequibles. Per als Comuns, “la pressió que s’ha exercit les darreres setmanes tant des del Cercle d’Economia, la patronal, el Círculo Ecuestre o Foment del Treball ha acabat provocant que Collboni no hagi aguantat la pressió: el 30% ja té desenllaç que implica carregar-se’l amb la dreta, Junts i qui sap si també Vox”, va valorar el regidor Marc Serra.
La proposta de modificar la normativa del 30% busca evitar que aquest percentatge d’habitatges que es destinin a pisos socials no s’hagin de fer obligatòriament en l’edifici en construcció sinó que es puguin traslladar a un altre immoble del mateix barri o, fins i tot, a una altra zona del mateix districte. També s’estaria estudiant la possibilitat d’augmentar el nombre de metres quadrats a partir dels quals s’hauria d’aplicar la norma (ara és de 600 m²) i reduir els casos de grans rehabilitacions en els quals s’aplicaria la mesura, va avançar La Vanguardia.
L’Ordenança del civisme, l’altra assignatura pendent
L’altra assignatura pendent que Collboni haurà de resoldre aquest 2025 és l’Ordenança de civisme. De nou, en aquest cas, el PSC en tindria prou amb Junts per tirar endavant els canvis. Batlle s’ha marcat com a objectiu l’aprovació definitiva a finals d’any, però a mitjan juny s’haurà de votar la previsió inicial. A grans trets, el govern del PSC vol incrementar l’import d’algunes infraccions, introdueix conductes noves que es prohibeixen i vol garantir el cobrament de les sancions, un dels problemes principals d’aquesta ordenança, ja que molts turistes tornen als seus països sense abonar-les. Per exemple, els infractors hauran de pagar més si són multats per fer les seves necessitats fisiològiques en carrers estrets o a prop de lavabos públics (amb sancions entre 300 i 750 euros), es prohibiran les rutes etíliques a tota la ciutat (amb multes entre els 1.500 i els 3.000 euros), i els grafiters es veuran obligats a pagar, a més de la sanció, els costos de la pintada.
L’optimisme de Batlle es contraposa amb el fet que ara mateix el govern no té els vots garantits per tirar endavant la modificació de l’Ordenança de civisme. Per a Junts, un dels grans problemes és com es garantirà el compliment d’una normativa més dura quan ja s’ha aconseguit amb l’actual. ERC veu bé que s’apugin algunes sancions fins al màxim legal, però defensa especialment que el text que porti a aprovació incorpori la corresponsabilitat, la mediació i les mesures alternatives. Els Comuns veuen l’enduriment de les multes excessives i són partidaris de reforçar els serveis de mediació i convivència i desvincular l’ordenança de les conductes de persones i col·lectius en risc d’exclusió social. El primer mandat d’Ada Colau com a alcaldessa, la normativa es va intentar modificar i fer-ne una de més laxa, però el govern dels Comuns van haver de desistir davant la manca de suports. I el PP demana que l’Ordenança sigui més contundent i es posi el focus a perseguir els reincidents i es garanteixi el cobrament de les sancions. Per als populars, la mediació no serveix contra l’incivisme.
Controvèrsia, des dels inicis
Si es compleix el calendari previst pel govern, en cas d’aprovar la normativa a finals d’any, tindrà lloc en el vintè aniversari de l’aprovació de la primera ordenança. Ja en aquell moment va generar molta controvèrsia, amb el govern tripartit dividit: el PSC de Joan Clos i ERC a favor i ICV en contra; CiU, a favor, i PP, en contra, ja que els populars consideraven que la regulació era massa tèbia.
