Jaume Collboni i Ada Colau van governar junts l’Ajuntament de Barcelona tot el mandat passat (entre els anys 2019 i 2023) i un any i mig del primer mandat de Colau com a alcaldessa (entre 2015 i 2019). PSC i Barcelona en Comú han estat obligats a entendre’s els darrers anys a la capital catalana -ni que sigui per supervivència política-, però el fet és que ambdós partits defensen models de ciutat oposats. Amb Colau al capdavant de la ciutat, aquestes discrepàncies es van fer evidents, per exemple, en el projecte del museu Hermitage, que els Comuns van vetar, o en la sortida del govern municipal per part de Collboni -el gener del 2023- per centrar-se en la precampanya electoral.
Havíem presentat un pressupost progressista per l’any 2025 que Barcelona en Comú ha rebutjat per línies vermelles inassumibles👇
— PSC Barcelona/♥️ (@pscbarcelona) January 20, 2025
Des del juny del 2023, amb els socialistes governant Barcelona i els Comuns a l’oposició, les diferències s’han fet evidents -pel model turístic, les terminals de creuers o la cessió del Park Güell a Louis Vuitton-. Amb tot, al desembre van tancar un acord per aprovar les ordenances fiscals, i aquest dilluns la bomba ha esclatat amb la decisió de Collboni de trencar les negociacions per al pressupost municipal del 2025. Ara mateix, a punt d’arribar a l’equador del mandat hi ha una guerra oberta entre Comuns i socialistes al consistori. I a dos anys i escaig de les eleccions municipals, difícilment la situació millorarà.
El tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica Jordi Valls ha estat l’encarregat d’explicitar el trencament. Però lluny de quedar-se en això, Valls no s’ha mossegat la llengua i ha exhibit les relacions tan dolentes que hi ha entre PSC i Barcelona amb Comú al consistori. Valls ha acusat els Comuns d’introduir “constants noves línies vermelles” i d’estar “enrocats en exigències inamovibles”. “Si mai no et dones per satisfet és perquè possiblement no busques cap acord”. Els atacs del PSC cap als Comuns han anat més enllà i, segons Valls, aquests s’han dedicat “a estressar i tensionar constantment la negociació” després de quatre mesos de trobades. I a la xarxa X, el PSC ha assegurat que els Comuns han bloquejat l’acord i ha comparat la situació amb l’auge de l’extrema dreta. “Davant l’ascens de l’extrema dreta, calen governs progressistes i responsables”.
‼️ MOLT GREU
— Barcelona En Comú (@bcnencomu) January 20, 2025
Jaume Collboni RENUNCIA a tenir pressupostos per Barcelona
Collboni avui ha triat NO posar en el centre les polítiques d'habitatge que exigeixen els veïns i veïnes. És decebedor veure l'alcalde més feble de la història de Barcelona abandonant a la ciutadania per… pic.twitter.com/ez2F8mivyl
Un govern “feble i covard”
Els Comuns ha ofert un relat totalment oposat al del PSC. La presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament Janet Sanz ha titllat el govern de Collboni de “feble i covard” i ha valorat com “inaudit” que l’alcalde hagi tirat la tovallola i renunciï a negociar el pressupost, “l’instrument més important per poder desenvolupar polítiques”, ha destacat. Mentre el PSC assegurava que ha incorporat al pressupost demandes dels Comuns, aquests ho han negat. “Collboni avui ha triat no tenir pressupostos per estar al costat dels especuladors, en comptes de triar arribar a acords“. A la xarxa X, els Comuns han dit que Collboni “renuncia” a tenir pressupostos i abandona la ciutadania per acontentar els lobbies econòmics.
La governabilitat no es veurà afectada
Lluny de ser un daltabaix polític, la governabilitat de la ciutat no es veurà afectada per la pròrroga pressupostària. Collboni, amb només 10 regidors, dirigeix la ciutat com si en tingués 21 (la majoria absoluta del plenari) sabedor que és pràcticament impossible que les forces de l’oposició es posin d’acord per fer-lo fora: el cap de files del PSC té garantit que arribarà com a alcalde el maig del 2027, quan tindran lloc les noves eleccions, i el camí serà més aviat plàcid. Amb un pressupost rècord de 3.807 milions per al 2025 -el mateix de l’any passat- es poden fer moltes coses i l’alcalde encara pot fer ús d’una segona qüestió de confiança -una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Una eina que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat- per aprovar els comptes del 2026 o 2027. Ras i curt: a Barcelona, el mandat polític està dat i beneït i Collboni es dedicarà a exhibir aquests dos anys projectes com la reforma de la Rambla, la cobertura de la ronda de Dalt o el tram que s’executi de la connexió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià.
Junts elegirà l’alcaldable aquesta primavera
Enmig d’aquest panorama, partits com Junts ja pensen més en les eleccions del 2027 que en el mandat actual. Guanyador de les eleccions municipals de maig del 2023, amb Xavier Trias com a candidat, Junts no va poder formar govern perquè poc abans de la investidura Barcelona en Comú i el PP (amb Daniel Sirera) es van posar d’acord per convertir Collboni en alcalde de Barcelona. El pacte servia, sobretot, per barrar el pas de l’independentisme al govern de la ciutat, com ja havia passat quatre anys enrere amb Ernest Maragall, quan tres vots de Manuel Valls van donar l’alcaldia Colau. Ara, amb rias ja fora del consistori, Junts ha renovat la seva imatge i ha canviat el nom de Trias per Barcelona pel de Junts per Barcelona i es prepara per elegir al seu o la seva alcaldable aquesta primavera, entre l’abril i el maig, ha dit el president del grup municipal Jordi Martí Galbis. Sense excloure a altres persones del partit, Martí Galbis aposta perquè el candidat o candidata sigui algú que formi part del grup municipal actual. Un dels noms que sona és el de Josep Rius. I deixa la porta oberta a presentar-se ell mateix i aspirar a liderar la llista de Junts el 2027 a Barcelona.
En l’àmbit polític a la capital catalana, la incògnita principal és resoldre si ERC entrarà al govern de Collboni. A l’Ajuntament, republicans i socialistes exhibeixen bona sintonia i ERC ja havia garantit el seu vot favorable al pressupost municipal després que Collboni acceptés mesures per valor de 300 milions d’euros proposades per ERC. Incloïa una fàbrica de contingut digital en català, l’increment d’efectius de la Guàrdia Urbana o les bonificacions en el transport públic. Mentrestant, a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume ERC s’ha plantat i no negociarà els pressupostos de Salvador Illa si no hi ha avanços en el finançament singular de Catalunya. L’any passat, al consistori, els d’Elisenda Alamany ja van ser l’única formació que va votar a favor dels comptes presentats pel PSC i ambdós partits van tancar un preacord de governabilitat a la ciutat. Però no va ser votat per les bases republicanes a Barcelona perquè l’acte del juny del 2024 es va suspendre enmig d’una forta divisió interna. Ara, amb una nova direcció del partit, amb Oriol Junqueras de president i Alamany de secretària general, ERC ha aparcat fins al març com a molt aviat aquest debat -a l’espera que es resolgui la segona fase del congrés nacional del partit- alhora que vol renegociar el pacte amb el PSC. Si les dues formacions s’entenguessin de nou, l’acord hauria de ser avalat per les bases d’ERC, i tot a menys de dos anys d’unes noves eleccions quan els partits han de començar a marcar distàncies més que a trobar-se.
Hi ha alguns indicis per pensar que el tauler polític a l’Ajuntament de Barcelona ja no es mourà i Collboni acabarà el mandat governant en solitari, amb molta comoditat, i la resta de formacions a l’oposició, inclosa ERC. I a mesura que s’acostin els comicis, l’enfrontament polític entre Collboni i els Comuns anirà a més. Allunyada de la primera línia política, Ada Colau haurà de decidir, a tot tardar a finals del 2026, si es torna a presentar a les eleccions municipals i s’enfronta amb el líder del PSC en un intent de recuperar l’alcaldia de Barcelona.
