Artadi, al guàrdia civil que la implica al Suprem: “Cap resposta als repressors”

Un tinent de la Guàrdia Civil atribueix a la número 2 de la llista de Forn la preparació d'estructures d'estat per a després del referèndum

“En el context de repressió en què ens trobem, no entrarem a discutir l’opinió d’un guàrdia civil. Això va sortint de tant en tant però de mi no hi haurà cap resposta per als repressors”. Així de contundent s’ha mostrat Elsa Artadi en declaracions al TOT Barcelona respecte de les acusacions que un tinent del cos policials estatal ha llançat avui contra ella en el judici de l’1-O, al Tribunal Suprem. 

Segons el que ha explicat el tinent responsable de l’escorcoll del 20-S, un document trobat “trencat” en les dependències de les secretària de l’exresponsable d’Hisenda de la Generalitat Lluís Salvadó situa l’exconsellera i número dos a la candidatura de JuntsxCat a l’Ajuntament com a responsable del desenvolupament de mesures urgents a implementar en un futur estat català independent després de l’1-O. En el mateix document se situava a l’ANC com l’encarregada de les mobilitzacions dirigides al mateix objectiu des de la nit d’aquest 1 d’octubre de 2017.

La mateixa versió policial dels fets indica que el document en qüestió, trobat en trossos en les dependències de la secretària de Salvadó, tractava de la implementació d’un total de 41 normes que hauria d’aprovar de manera urgent després de la celebració del referèndum d’independència, i en què s’establien quatre fases diferents i s’assenyalava als responsables de cadascuna d’elles.

Per a aquest testimoni “el més important” del document era que apareixien les persones que havien de desenvolupar cadascuna d’aquestes fases. Sobre les mesures referides a estructures d’Estat, com la dirigida a traspassar a funcionaris de l’Administració central als departaments d’una futura república independent es parlava del mateix Salvadó i d’Artadi, segons el tinent de la Guàrdia Civil.

Pel que fa a l’ANC, se l’ha citat en aquest document com a responsable d’activitats per a la nit de l’1 d’octubre, mentre que en un altre document sobre aquestes 41 mesures trobat a Salvadó se situa a aquesta organització com a responsable del manteniment de la mobilització social , ha explicat l’agent.

A més d’aquest document, que pel que sembla es va intentar destruir, els agents van trobar un altre també revelador dels plans del Procés en un dels USB confiscats a Salvadó titulat “Mesures per a la Creació del Nou Estat Català”, que incloïa un total de 176 mesures a desenvolupar.

L’agent ha detallat alguns punts del contingut d’aquest arxiu, i l’anàlisi serà objecte de la prova pericial. Així, ha assenyalat que dels punts 1 al 9 es parlava de mesures per a la creació del nou estat català, incloent una declaració solemne de l’inici del procés constituent que coincideix amb la resolució que va aprovar el Parlament el 9 de novembre de 2017. Del punt 10 al 25 es tractaven mesures de reconeixement i de reingrés en organismes internacionals, i del 26 al 30 les dirigides a reforçar l’administració per al funcionament de la república durant els primers mesos.

Tribunal Suprem a Catalunya

Des d’aquest punt al 176 es planejaven tot un seguit d’accions per sectors, entre els quals s’incloïa el judicial, tal com ha destacat el tinent davant l’interès del fiscal Javier Zaragoza. Entre aquestes últimes, la convocatòria de places per a magistrats d’un futur Tribunal Suprem de Catalunya.

Els plans per a la futura república catalana s’estenien a altres documents confiscats a diferents exresponsables de la Generalitat com el confiscat al secretari de Difusió Antoni Molons, que versava sobre la successió de les llicències a mitjans de comunicació audiovisual. Es van trobar fins i tot les cartes que es planejaven adreçar a mitjans com Antena 3 i la Cope informant que ja s’havia creat un estat català i se’ls avisaria de la renovació de les seves llicències per operar al país.

Les explicacions d’aquest agent han merescut la queixa de l’advocat Xavier Melero, que ha cridat l’atenció sobre el fet que es pretengués fer una prova pericial aprofitant la compareixença d’aquest agent, que a més no és qui signa els informes que la Guàrdia Civil va aportar al jutjat que investigat Salvadó, que és el d’instrucció 13 de Barcelona. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha assenyalat per part seva que el testimoni estava donant dades objectives i les preguntes no eren improcedents.

Civisme i Unipost

Una altra de les investigacions en què ha participat aquest agent són les relacionades amb campanyes publicitàries per al registre de catalans a l’exterior i l’anomenada Civisme, que segons els investigadors va ser utilitzada per cridar al vot.

Segons el tinent, hi ha indicis que per a la segona es van mobilitzar els anomenats “fons de contingència”, com ho acredita l’anàlisi de correus que l’exconseller de Presidència Jordi Turull va remetre a l’exvicepresident Oriol Junqueras, tots dos presos. Un altre indici seria l’aprovació de l’ús d’aquests fons per part de la interventora general de la Generalitat.

Quant als encàrrecs a Unipost -empresa a la qual es va encarregar l’enviament de targetes censals per a l’1-O-, el tinent ha assenyalat que també va investigar aquesta activitat i que al despatx del responsable de l’empresa Pau Raventós van confiscar notes de lliurament emeses amb segell oficial per cinc conselleries diferents, que es vinculen amb les factures proforma (no oficials) amb els encàrrecs realitzats a aquesta entitat.

L’agent també ha relatat al tribunal com van poder comprovar que en el registre a Unipost es van trobar més de cinc milions de cartes (una quantitat propera al cens a Catalunya) i altres 56.000 certificades. Sobre aquestes últimes van concloure que anaven dirigides a presidents i secretaris de mesa electoral per a l’1-O després de comparar els noms apareguts en alguns amb una base de dades confiscada a un funcionari de la Conselleria de Treball i amb denúncies realitzades per particulars que van denunciar que els havien arribat.

Escorcoll al Diplocat

Un altre dels punts als quals s’ha referit aquest testimoni ha estat l’escorcoll al Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) que segons el parer d’aquest agents va llançar indicis que “s’havia pogut utilitzar per emparar justificar” la participació d’observadors internacionals l’1-O.

La investigació va permetre identificar segons el tinent la participació de diferents grups, un vinculat al The Hague Center for Strategic Studies i integrat per experts en processos electorals, -del qual s’han trobat factures per 120.000 euros generades per la Delegació del Govern davant la UE encara no es va concloure que s’arribessin a pagar-; i un segon grup integrat per parlamentaris i que Diplocat va denominar “Programa de visitants”, que van emetre una declaració dient que els havien demanat observar el referèndum. En aquest segon cas es va acreditar una despesa de 65.000 euros abonat pel mateix Diplocat.

Sobre el tercer grup, vinculat a l’experta Helena Catt, es van trobar carpetes amb factures que acrediten un altre pagament per 170.000 euros, segons l’agent. Inquirida la Generalitat sobre tot això se’ls va contestar que no hi havia hagut cap despesa en observadors, segons ha afegit testimoni, que ha apuntat l’existència de correus electrònics de l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva d’on es dedueix “certa supeditació” al seu departament del responsable del Diplocat, Albert Royo.

Nou comentari