La consellera d’Acció Exterior del Govern de la Generalitat, Meritxell Serret, ha assegurat que “respecta les decisions de la resta institucions”, però que el Govern continuarà mantenint relacions comercials i culturals amb Israel. Ho ha dit en una entrevista a SER Catalunya després de mostrar també el seu compromís amb Palestina, ja que el que passa al país, assegura, és un tema “molt sensible”. D’altra banda, Serret també ha detallat que la Generalitat destinarà dos milions d’euros en ajuda humanitària pels afectats dels terratrèmols de Turquia i Síria.
La dirigent catalana s’ha posicionat, així, en el debat que va obrir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va suspendre les relacions entre Barcelona i Tel-Aviv. Des de la Generalitat són menys contundents que la resta de partits que formen l’Ajuntament de Barcelona. Els socialistes han carregat durament contra la decisió i, de fet, han mogut fitxa per evitar que sigui efectiva. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet anunciava al moment que portarà al Ple una proposició per mantenir les relacions amb la ciutat israeliana. Una proposta que des dels Comuns ja han advertit que quedarà en paper mullat perquè “les competències són d’alcaldia”.
Dures critiques de l’oposició
L’oposició en bloc ha criticat la decisió de la líder dels Comuns. Només la CUP -un grup que no té representació al Ple- ha celebrat el trencament i ha agraït la força de les associacions que van pressionar l’alcaldessa perquè fes efectiva la suspensió. La resta, tots en contra. ERC ha lamentat l’acció “unilateral” de l’alcaldessa. El grup de Ciutadans considera “vergonyós” que la batllessa utilitzi la seva posició per a finalitats “ideològiques”. Valents ha titllat la suspensió de decisió “dictatorial” i Sirera, candidat del PP, ha acusat Colau de “sembrar odi”.
D’altra banda, Xavier Trias, ha enviat una carta a l’alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, per manifestar-li el seu “profund malestar” per l’acció d’Ada Colau de suspendre les relacions amb Israel. Una divisió que Tiras considera “errònia, electoralista i poc democràtica” i que assegura que “no reflecteix el sentir majoritari dels barcelonins i del poble de Catalunya”.
