Des de fa dos anys, Jaume Collboni governa en solitari l’Ajuntament de Barcelona, amb només 10 regidors, la xifra més baixa en tota la història dels més de 40 anys de democràcia. Tot i això, l’alcalde dirigeix la ciutat còmodament. El sistema li ho permet. Pot tirar endavant projectes clau que presentarà com a obra de govern a les municipals del 2027. I les proposicions que l’oposició aprova en comissions o plenaris no són d’obligat compliment per a l’executiu. Però bona part de les grans decisions dels dos anys de mandat se li han entravessat. La darrera ocasió ha estat aquest mateix dimecres. Junts per Barcelona, l’únic partit amb qui Collboni podia pactar una revisió de la normativa del 30%, ha decidit trencar les negociacions.
Al llarg d’aquest temps, Collboni no ha aconseguit tancar un govern de coalició amb Barcelona en Comú i ERC (o només amb els republicans), no ha aprovat cap dels dos pressupostos anuals per la via ordinària i va haver de prorrogar les ordenances fiscals del 2024 (les del 2025 les va tirar endavant amb Comuns i republicans, posant el focus en la fiscalitat turística i amb un acord d’última hora entre Sanz i Collboni per eliminar dues terminals de creuers). A més, l’alcalde ha estat reprovat tres vegades, igual que ho han estat la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet -en comissió i al districte de Gràcia, d’on és regidora-; Lluís Rabell, com a regidor d’Horta-Guinardó, i David Escudé, com a regidor al districte de les Corts. D’altra banda, aquest divendres l’alcalde s’haurà d’enfrontar a un plenari extraordinari, forçat per Junts i els Comuns, del qual en sortirà escaldat políticament. La presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, Janet Sanz, considera que Collboni “ha incomplert tots els compromisos amb els quals va arribar a l’alcaldia”. I el president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, posa sobre la taula la “fragilitat” del govern de Collboni i la “incapacitat d’arribar a acords”.
El president de Junts s’ha esplaiat en les crítiques a Collboni. L’ha fet el responsable principal, juntament amb el seu govern, de no haver tancat un acord per revisar la normativa del 30%, que des del 2018 obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatge social en les noves promocions i les grans rehabilitacions. Després de tres mesos de converses, Martí Galbis ha recordat que Collboni va dir que la modificació del 30% era una “prioritat” per a ell i que la volia tenir enllestida durant els primers 100 dies de govern. Han passat dos anys i no ho ha aconseguit. Aquest trencament de les negociacions ha estat el primer fracàs important de Collboni després que fa un mes i mig va reordenar el govern per encarar la segona part del mandat i fes un discurs triomfalista, tot afirmant que Barcelona ha millorat i que el PSC ha executat o té en marxa el 85% del pla de govern.
El primer gerro d’aigua freda: les ordenances fiscals del 2024
La tardor del 2023, el primer any de mandat, Collboni va rebre el primer gerro d’aigua freda. A la comissió d’Economia de l’octubre, tota l’oposició li va tombar les ordenances fiscals per al 2024, que, finalment, es van haver de prorrogar, ja que els socialistes no van aconseguir els suports necessaris per aprovar-les. A finals de març del 2024, tots els grups municipals -menys ERC– van tombar els pressupostos municipals per a aquell any i Collboni va haver de fer ús de la qüestió de confiança per tirar endavant uns comptes de més de 3.800 milions. La qüestió de confiança és una eina que la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) permet els governs en minoria per aprovar els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. I un mes després, els vots de Junts, PP i Vox van ser suficients per no aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), el full de ruta del govern de Collboni. Per contra, a inicis de mandat, Collboni va aprovar amb Junts una modificació de l’Ordenança de terrasses.
Un mandat estrany des dels inicis
El mandat municipal actual ha estat estrany des del primer dia. El 28 de maig del 2023, Xavier Trias va guanyar les eleccions clarament, amb 11 regidors i prop de 150.000 vots. El PSC de Collboni va treure 10 edils i Barcelona en Comú, amb l’exalcaldessa Ada Colau al capdavant, es va quedar amb nou. Trias tenia previst formar un govern de coalició independentista amb l’ERC d‘Ernest Maragall. Però el 17 de juny del 2023, un pacte impossible de digerir -amb els vots a favor dels Comuns i PP- van barrar el pas de Trias i l’independentisme a l’alcaldia. Fa uns dies, en una entrevista amb el TOT, Sanz deia que va haver de triar entre ensurt o mort. “Era Xavier Trias o Jaume Collboni. Confiava que Collboni faria polítiques més progressistes”. Però a parer seu no ha estat així. “Collboni està decebent el votant progressista perquè les seves polítiques no són d’esquerres. Són polítiques que han regalat el centre de Barcelona a l’F1, i a Louis Vuitton, el Park Güell”.
El cert és que Barcelona en Comú confiava a tancar un acord de govern amb el PSC, com havia passat a la inversa en el mandat 2019-2023, i un any i mig entre la primavera del 2016 i la tardor del 2017. Però Collboni, tot i expressar públicament que volia un govern progressista a la ciutat amb els Comuns i ERC, manté unes relacions molt distants amb els ecosocialistes i un model de ciutat als antípodes, i aquest tripartit no s’ha vist per enlloc. De fet, els posicionaments de Collboni i Sanz s’han anat allunyant amb el pas del temps fins al punt que el PSC va trencar, a principis del 2025, les negociacions amb Barcelona en Comú per tancar un pressupost per aquest any. El PSC va assegurar que les exigències dels Comuns eren cada cop més elevades i que no tenia sentit continuar parlant. El distanciament que Collboni manté amb Barcelona en Comú contrasta amb les bones relacions que hi ha amb l’ERC d’Elisenda Alamany. És l’únic partit que ha votat favorablement els dos pressupostos de Collboni fins ara i ambdues formacions van arribar a tancar un preacord per formar un govern de coalició el juny del 2024 que, en bona part, no es va concretar per la crisi interna dels republicans.
Una altra pedra a la sabata: l’Ordenança de civisme
Ara, a menys de dos anys per les eleccions, i a l’espera que passa amb la connexió del tramvia per la Diagonal, els acords polítics entre els grups municipals encara seran més difícils i caldrà veure si per aprovar els comptes del 2026, Collboni ha de recórrer de nou a la qüestió de confiança. Fa pocs dies, Junts i Comuns ja van evidenciar que no donaran aire a l’alcalde i li van tombar una modificació de crèdit del pressupost per valor de 100 milions per al 2025. I a finals d’any, el PSC es trobarà amb una altra pedra a la sabata: la modificació de l‘Ordenança del civisme. Collboni ha plantejat un enduriment i haurà de decidir amb qui vol ballar aquesta cançó. O veure, senzillament, si troba parella de ball.
