Segona declaració d’un pres polític a la sala de plens del Tribunal Suprem. La tercera sessió de la vista oral del procés que se celebra aquest matí ha servit per la declaració d’Oriol Junqueras i del candidat a alcalde de Barcelona i ex tinent d’alcalde de l’Ajuntament Joaquim Forn. L’ex conseller d’Interior, en presó preventiva des de fa any i mig, ha sortit sense por al cos a cos i avançant que, a diferència de Junqueras, respondria a les preguntes de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat però no a Vox.
L’interrogatori ha començat per part del Fiscal Fidel Cadena, que tenia llacunes informatives importants, falsedats flagrants, mal preparat i sobretot amb un contingut polític extraordinari. Fins al punt que s’ha referit a Carles Puigdemont com a “delegat de l’Estat a Catalunya” i a Enric Millo l’ha rebatejat com “Milo”. Forn ha entrat sense por però amb cuirassa i amb un punt d’humor. Fins i tot ha recordat que l’any 1986 va ser detingut i processat per intentar entrar una senyera a l’Estadi Olímpic.
Davant les acusacions de la Fiscalia, l’alcaldable ha estat concloent i un punt sarcàstic: “Els seus informes són, si m’ho permet, pel·liculers“. Manuel Marchena, el president de la Sala, ha tocat el crostó al fiscal exigint-li preguntes concretes. Fins a cinc vegades li ha tocat el crostó. La poca traça del Fiscal ha permès a Forn fer fins i tot algun acudit. Per exemple, quan el fiscal li ha preguntat si sabia que tenia el telèfon intervingut. “Que jo sàpiga no avisen!”, ha replicat.
De fet, la defensa de Forn, que condueix amb veterania Xavier Melero, ha establert una estratègia tècnica que les preguntes del Fiscal han reconvertit en política. “Manifestar-se en contra de les decisions judicials, que jo sàpiga, no és inconstitucional“, ha advertit Forn davant ‘l’escàndol’ que per Cardenal suposa que els ciutadans es manifestin. Fins i tot, li ha inquirit si era soci de l’ANC i d’Òmnium, com si ser-ho, fos un delicte. A més, ha confós la direcció d’Interior amb de la dels Mossos en diverses ocasions.
Defensa dels Mossos
Forn ha defensat l’actuació de la policia catalana. “Cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució”, ha destacat. Forn ha criticat, amb cura, la planificació i l’execució de l’Estat per aturar policialment el referèndum. L’exconseller ha esmerçat ingents esforços en desmitificar les acusacions de violència de la fiscalia. Concretament, Forn ha titllat de “relat pel·liculer” els informes de la Fiscalia sobre el que va passar amb la comitiva judicial del 20S, en el punt de la sortida de la secretària judicial.
Precisament aquí, el fiscal s’ha ficat de peus a la galleda, amb dues mentides destacadíssimes que han indignat a part del públic, a les defenses i a la resta de processats. En primer terme, Cadena ha insistit que van ser “devastats set cotxes de la Guàrdia Civil“. Forn ha replicat que van ser “dos vehicles” els que van ser “devastats”. El Fiscal ha assegurat que no havia utilitzat el terme “devastat” quan l’havia acabat de dir. Una apreciació que ha esverat fins i tot la premsa recollida a la biblioteca del Tribunal Suprem.
20-S
Forn ha negat amb tota l’artilleria el relat de la violència que intenta imposar la instrucció i la implicació dels Mossos amb la rebel·lió. De bon principi, ha estat tallant amb desimboltura el relat del Fiscal. Així, amb referència a les concentracions davant la seu d’Economia del 20 de setembre ha detallat la voluntat i els esforços que es van fer per rebaixar la tensió. En aquest sentit, ha revelat que va parlar amb Jordi Sànchez i li va demanar al major Trapero que “parlés amb ell per rebaixar la tensió, i va ser positiu”.
Forn ha remarcat també que Sànchez, juntament amb Jordi Cuixart, van pujar dalt dels cotxes de la Guàrdia Civil -“com ho va fer més gent”- per asserenar els ànims. “S’han vist les imatges”, ha emfatitzat. “La voluntat de la gent era protestar contra els escorcolls a la seu. No es volia impedir l’actuació de la comitiva judicial”, ha respost al fiscal. Seguidament, ha comentat que a la secretària judicial se li van oferir diverses possibilitats ja que no se sentia segura de sortir per la porta principal. Ha estat en aquest punt que ha qualificat el relat de la guàrdia civil i de la fiscalia de “pel·liculer”.
“L’1-O va ser l’operatiu més important de la història dels Mossos”
Respecte l’operatiu policial del Primer d’Octubre, Forn ha fet dues defenses. En primer terme, distingir el seu “compromís polític amb el referèndum” amb la competència dels Mossos. En aquest punt, ha recordat que el 19 de juliol quan va dir que els Mossos permetrien votar “no hi havia cap requeriment judicial” que ho prohibís. “No tinc constància d’haver fet cap acte de promoció del referèndum des del punt de vista executiu”, tot i que “una altra cosa és des del punt de vista polític”. En aquest sentit, ha assegurat que es va donar “compliment” a les instruccions de fiscalia i la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una resolució que al seu parer deixava amb evidència a la Fiscalia.
Ha diferenciat la cúpula d’Interior de la dels Mossos i ha avisat que no participa dels operatius policials. Tot i això ha destacat que el dispositiu del referèndum va ser el dispositiu “amb més mobilització de la història del cos” amb 8.000 agents. “Vam llogar cotxes i tot”, ha assenyalat.
El fiscal li ha retret que per a les eleccions del 21-D s’arribessin als 12.000. I Forn ho ha justificat. Segons ha dit, l’1-O els efectius van fer 92.000 hores i, en canvi, el dia de les eleccions convocades pel 155 van fer-ne 84.000 ja que calia donar quatre hores de permís a cada agent per anar a votar. D’aquí que sostingui que va ser l’operatiu “més important de la història del cos”.
“No es pot parlar d’inactivitat dels Mossos davant els requeriments contra el referèndum”, ha afegit. En aquest sentit, ha subratllat que en cap moment es van plantejar escenaris de “violència generalitzada”. I que els informes sobre els riscos de seguretat dels mossos eren “calcats a les de les grans manifestacions com les de l’11 de setembre”. “Només va haver violència en algun punt, per l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”, ha afegit.
La declaració ha continuat a les quatre de la tarda centrat per part de la fiscalia en l’1-O. Forn ha criticat l’actuació de la Guàrdia Civil aquell dia. “Si hi va haver una mala actuació va ser per part de la Guàrdia Civil, segons el meu punt de vista”, ha admès. També ha recordat que a la primera reunió de seguretat es va presentar Diego Pérez de los Cobos sense encara haver estat nomenat.
En aquest sentit, ha destacat que quan es va presentar el pla d’actuació el 21 de setembre, només hi va haver una crítica verbal que mai es va traslladar per escrit. “No hi va haver cap ordre per variar el pla”, ha afegit. A més, ha brandat un document de la secretaria d’Estat on s’especificava la manera d’actuar on informava que “durant la fase operativa tota intervenció havia de prioritzar la seguretat dels efectius policials i ciutadans per sobre de la efectivitat”.
