Eva Baró (Barcelona, 1974) és regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i encapçala la candidatura junquerista Endavant, Barcelona!, a les eleccions de la Federació del partit de Barcelona, en les quals aspira a la reelecció com a presidenta. Psicòloga de formació, ha treballat durant vint anys en recerca biomèdica i salut pública. Ha estat també diputada al Parlament de Catalunya. Baró encapçala la llista juntament amb Lourdes Arrando (Barcelona 1968), que en cas de guanyar serà la secretària general de la Federació d’ERC de la capital catalana. Tècnica en gestió administrativa, especialitzada en resolució de conflictes, és militant d’ERC al Poblenou-Besòs. Actualment, Arrando és consellera portaveu i vicepresidenta del consell de districte de Sant Martí. Endavant, Barcelona! és una llista formada per persones de les dues candidatures que es van enfrontar en les eleccions del 2023 a la mateixa Federació de Barcelona. En aquesta entrevista, Baró defensa que la militància tingui “la darrera paraula” sobre entrar al govern de Jaume Collboni i l’autonomia de la Federació de Barcelona davant la direcció nacional del carrer de Calàbria.
Hi ha eleccions a la Federació d’ERC de Barcelona el 26 d’abril. Les anteriors van ser fa un any i mig. Per què es tornen a fer tan ràpidament aquestes votacions?
Ve marcat reglamentàriament. Cada cop que hi ha un canvi, una renovació a la direcció nacional, es renoven també els òrgans territorials i regionals i, per tant, hem de convocar aquest congrés en un marge de temps molt concret. S’han de celebrar aquests congressos entre l’abril i el maig. És a tots els Països Catalans que es convoquen per a dur a terme les renovacions de les direccions territorials.
L’altra candidatura, Dignitat Republicana, diu que aquesta cita s’ha convocat molt ràpidament, que hi havia temps fins al maig i que no tingut temps per a preparar-se. És una de les crítiques que us fan.
Discrepo una mica. Tenim aquests dos mesos i la votació recaurà just al mig d’aquest termini. Una direcció que està de sortida, el que ha de fomentar és que hi hagi un canvi com més aviat millor, que es pugui votar com més aviat millor. Hem de pensar en el futur que ens ve políticament. Tenim unes eleccions municipals a dos anys vista i és important que ho enfoquem ja com a partit, com a organització.
Quants militants votaran el 26 d’abril?
Al votant del miler de persones
I és una votació telemàtica exclusivament?
Sí.
Els resultats es coneixeran un dia després?
No, els resultats es coneixen 30 segons després que s’hagin tancat les votacions. L’endemà, el 27 d’abril, es proclamen els resultats i s’oficialitzaran. Però els resultats se sabran en el mateix moment.
Quins són els eixos principals de la seva candidatura?
Hem fet un procés de treball intern. Fa 18 mesos es van enfrontar dues candidatures i aquestes dues candidatures són les que ara es presenten conjuntament. S’ha decidit després de tota una reflexió interna i de llimar diferències, amb la voluntat de construir i de mirar endavant i prioritzar el partit. Aquestes dues candidatures han fet l’esforç de plantejar, de fer una proposta que supera aquelles diferències que teníem fa 18 mesos. És una candidatura de superació, unitat i entesa. No ha estat fàcil. Però ha estat un procés molt reeixit. Es fonamenta en el consens, en el diàleg i en la voluntat de construir.
En aspectes programàtics concrets, què plantegen?
Apostem per un empoderament de la militància. La militància ha de poder prendre decisions. I la militància de Barcelona ha de prendre decisions sobre Barcelona de la manera més ben informada possible i tan participada com sigui possible. Això és innegociable. Una altra cosa és que les circumstàncies permetin fer-ho d’una manera més o menys fàcil. També som una candidatura netament feminista. Per a nosaltres, això és molt important…
Un 60% de la llista són dones.
Hi ha diferents elements. Primer de tot, perquè les persones que han tirat endavant aquesta candidatura, que l’han treballat i l’han liderat són dues dones. La Lourdes Arrando i jo mateixa. Això és una novetat històrica que no havia passat abans al partit. No hi ha moviments ocults, ni ningú mou fils per altres bandes. Les dues vam estar parlant i hem fet tot un procés. Per a nosaltres té molt de valor i ens ha portat a aquest punt. Altres elements que fan que sigui una candidatura netament feminista és que som un 60% dones i un 40% homes. Hi ha nou dones i sis homes que assumeixen responsabilitats. Un altre element que m’agradaria fer valdre és que per primera vegada tota la defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+ adquireix el màxim rang, perquè dependrà d’una dona, que serà adjunta a la presidència, la Montserrat Benedí. És difícil que una qüestió pugui arribar a ser més transversal posant-la a dalt de tot de l’organigrama. D’altra banda, aquest procés que compartim respon a la necessitat de mirar endavant amb un esperit constructiu i de concòrdia per a atacar les municipals del 2027, que ens han de servir per recuperar la força d’ERC a la ciutat. Hi havia una petició recorrent. Les vicissituds han estat moltes.
Porteu uns temps difícils…
Convulsos.
Som a mig mandat municipal. Fa prop d’un any que el grup municipal va tancar un preacord amb el govern de Collboni. S’havia de fer una consulta a la militància el 13 de juny del 2024 que es va acabar ajornant. Ara mateix, ERC es planteja entrar en el govern municipal?
En aquest tema no hi ha hagut cap canvi respecte al punt al qual vam arribar fa molts mesos. En aquell moment, nosaltres vam detectar una petita escletxa temporal i vam considerar que segurament era la darrera oportunitat fins a ves a saber quan per poder decidir [en referència a la consulta del 13 de juny que es va suspendre], compartir la informació en quin punt estaven en aquell moment les converses i compartir el contingut del preacord. I, evidentment, permetre que la militància pogués posicionar-se en un sentit o un altre. No va poder ser. Per a nosaltres era cabdal, i ho segueix sent, que les decisions barcelonines es prenguin a Barcelona amb una perspectiva estrictament barcelonina. Quatre dies després d’aquest congrés que vam haver d’ajornar va sortir aquell famós manifest anti-Junqueras i ja vam compartir les dificultats que aquesta decisió -entrar al govern de Collboni- es pogués prendre amb naturalitat i amb clau estrictament barcelonina. Era una visió força compartida, dins de la desorientació que en certa manera també hi havia, que una decisió d’aquestes característiques segurament intoxicaria el procés nacional que ja s’estava desencadenant, i alhora aquest procés nacional que ja s’estava precipitant acabaria contaminant també la possibilitat de prendre una decisió en clau estrictament barcelonina. El congrés nacional ha tingut una durada absolutament inusitada i quan s’ha acabat la part més nacional, ens ha caigut aquest calendari que tant sí com no a l’abril o el maig hem de renovar les direccions territorials. A nosaltres ens sembla que el més correcte, el més respectuós i el més just és que sigui la direcció entrant de la Federació de Barcelona la que decideixi quina és la seva estratègia política i marqui al calendari segons allò que consideri. Una decisió d’aquesta envergadura s’ha de fer amb la participació de la militància, amb la calma necessària i amb una direcció que estigui legitimada, mirant endavant i no a correcuita.
El que em diu és que si vostès guanyen les eleccions plantejaran una consulta amb la militància per decidir si s’entra en el govern de Collboni?
Una consulta o el format que es consideri més adient. És evident que és la militància la que ha de tenir la darrera paraula i la que ha de marcar la decisió definitiva.
Quins altres formats pot haver-hi si no és una consulta?
Això s’hauria de veure. Un congrés, una consulta, una roda de contactes…
Però, a ERC, com a partit, li convé políticament entrar al govern de Collboni quan ja som a mig mandat municipal i queden dos anys per a les municipals?
Això és el que haurà de valorar la nova direcció de la Federació. I ho haurà de fer en consonància, evidentment, amb el grup municipal i sobretot en consonància amb la militància, que té la sobirania i qui té la darrera paraula. El context ha canviat substancialment [respecte a la signatura del preacord]. Per tant, l’anàlisi s’ha de fer amb calma i tenint en compte que la situació ha canviat. La direcció que entri haurà de valorar en quin punt està tothom. També el Partit Socialista. Fem les coses bé, amb calma. Que les faci a qui li correspongui fer-ho: la direcció entrant, amb tota la legitimitat necessària, per desencallar aquella situació que s’ha quedat idèntica perquè entre mitges no han parat de passar coses.
El preacord signat amb el PSC l’han parlat aquest darrer any amb l’alcalde?
Jo estic aquí com a presidenta sortint de la Federació. Com a candidata. I, per tant, aquesta és una qüestió que interpel·la més clarament al grup municipal.
ERC és un partit dividit, fragmentat, fracturat?
Esquerra és un partit que té moltíssimes ganes de mirar endavant. És evident que hem passat una etapa de confrontació. Estem sortint d’aquesta etapa de confrontació. Hi ha companys que en surten més fàcilment. N’hi ha que els costa més. N’hi ha que els costarà molt més. Però la voluntat i l’esperit és mirar endavant i tirar endavant. Som un partit que té molts anys d’història que ha passat situacions molt complexes, que sempre ens n’hem ensortit. I sempre ha estat de la mateixa manera: mirant endavant i treballant. I és el mateix que hem de fer ara, treballar i mirar endavant. Tothom necessita el seu temps. Però només des d’un esperit constructiu i des de la voluntat de sumar es pot construir. Des del ressentiment, des del dolor, és molt difícil construir.
¿Existeix la possibilitat d’arribar a algun acord abans de les eleccions del dia 26 amb Dignitat Republicana? Estan negociant alguna cosa?
Ningú s’ha de tancar en banda. Ho hem pogut fer nosaltres, que no partíem de les millors relacions. I ara és una qüestió que ens dona molta esperança i molta complicitat. Per què no es pot extendre aquesta complicitat més enllà de les dues candidatures que en el seu moment es van enfrontar?
Sou la candidatura junquerista?
Som la candidatura que ha sigut capaç de cosir les dues candidatures del 2023, fer una suma, mirar endavant, superar totes les diferències i treballar assumint les discrepàncies. Discrepar amb respecte, benvingut sigui. Però, discrepar amb una mica de rigor. L’altra cosa és la confrontació per la confrontació, a vegades inclús amb arguments molt falassos. La discrepància sana, entesa des del respecte i entesa amb voluntat de sumar, benvinguda. Em sembla que sempre és positiu sumar sensibilitats. La part nacional del partit és la part nacional. Barcelona és una realitat en sí mateixa. És una cosa que a la part nacional sempre li ha costat molt de comprendre. Ho han acabat entenent per moltes raons. És important separar.
Desmentiu les informacions que han sortit sobre que ja estaria descartat entrar al govern de Collboni?
Completament. Les decisions de Barcelona es prenen a Barcelona. Jo he tingut les meves dificultats amb la [direcció] nacional perquè he estat defensant aquesta posició durant molts mesos. No me n’he ensortit, perquè és evident que no me n’he ensortit en aquest sentit, però ho hem treballat moltíssim. Calàbria pren les seves decisions, Barcelona pren les seves pròpies decisions.
Pensant en les municipals del 2027, quines són per a la vostra candidatura les prioritats de ciutat?
Aquests anàlisis els haurà de fer la direcció que entri, i ho entomi amb calma i rigor. Sí que és important que ERC esdevingui protagonista de la ciutat. És important, d’alguna manera, que aquells aspectes cabdals que preocupin i que són l’aspecte central de la ciutat, se’n parli. Qüestions com l’habitatge. Nosaltres hem tingut un rol molt protagonista en el debat de ciutat. En l’àmbit de pressupostos, som els impulsors de la regulació del preu de l’habitatge, som els impulsors de la normativa que permetrà que tots els habitatges turístics passin a ser d’ús residencial. Hem fet la denúncia d’aquest monocultiu turístic que fa que la ciutat estigui molt massificada i pateixi molt les externalitats del turisme. Els souvenirs és un altre tema. Degraden moltíssim la ciutat i no transmeten realment els valors de la ciutat que estimem i que representem. I la defensa del català. El turisme i la llengua són qüestions que fa un any que no se’n parlava. No estaven a l’agenda de la ciutat. Altres temes que ens preocupen són el nivell de desigualtat creixent i l’amenaça dels drets assolits amb aquesta onada reaccionària que ha arribat aquí i assola també Europa i posa en perill molts dels drets de assolits per les dones. Som una candidatura feminista, netament feminista. Per a nosaltres és important que no hi hagi cap vulneració ni cap risc de perdre drets. Però també amb el col·lectiu LGTBI+, o amb totes les qüestions de la gent nouvinguda, dels barcelonins que venen d’arreu del món amb la voluntat de tirar endavant i de tenir una vida millor i més digna.
