La regidora de la CUP a Barcelona Eulàlia Reguant i l’exdiputat del partit al Parlament Antonio Baños han presentat recursos davant el TS contra la sanció de 2.500 euros per negar-se a contestar les preguntes de l’acusació popular de Vox en el judici de l’1- O perquè respondre els hagués causat “un perjudici moral”.
Reguant ha al·legat que negar-se a respondre a Vox “era una qüestió de compromís antifeixista i d’ètica, i davant l’ètica i la consciència no pot haver-hi aquesta sanció”, i ha afegit que l’objecció de consciència és un deure en aquest cas.
La regidora ha reiterat que no volen contestar Vox perquè el Suprem “no pot naturalitzar la presència de l’extrema dreta en un judici ja de per si polèmic, discutible i un judici polític”.
El seu partit posarà totes les eines “perquè no es normalitzi la presència de Vox i per desemmascarar el que hi ha darrere”, i ha negat que la CUP els estigui donant publicitat amb aquesta acció.
Ha apostat per vincular directament aquest partit amb el feixisme, en les seves paraules, i ha lamentat que el candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, digués que els extrems es toquen: li ha replicat que l’antifeixisme i el feixisme no es toquen, sinó que estan en les “antípodes”.
Recurs
L’escrit de l’advocat de Reguant, Daniel Amelang, s’empara en l’article 418 de la Llei d’enjudiciament criminal, que constata que “cap testimoni pot ser obligat a declarar sobre una pregunta la contestació pugui perjudicar materialment o moralment”.
Així, recorda que Reguant i Baños van justificar la seva negativa a respondre a l’acusació popular de Vox, en el primer cas perquè es tracta d’un “partit masclista i xenòfob”, i en el segon cas per “dignitat democràtica i antifeixista”, de manera que, segons l’escrit, contestar “els provocaria un innegable perjudici moral”.
Per a l’advocat, “la presència d’un partit d’aquestes característiques en el judici pot contaminar tot el procediment per l’abús que s’està fent de l’acusació popular”. “El fet que un testimoni es vegi forçat a contestar al representant d’un partit que presenta aquestes característiques li pot causar un perjudici moral”, ha insistit l’advocat.
També al·leguen en el recurs que l’acord de correcció disciplinària en base a l’article 554.1 b) de la Llei orgànica del poder judicial “no és d’aplicació en aquesta situació” perquè es preveu només per a advocats i procuradors, i que a més s’han vulnerat les normes processals.
Sobre què faran si els rebutgen el recurs, Amelang ha explicat que els queda la possibilitat de presentar un recurs d’alçada davant la Sala de Govern, i després “és dubtós perquè hi ha jurisprudència contradictòria” sobre si es pot interposar un recurs contenciós administratiu.
Si no, només els quedaria acudir al Tribunal Constitucional per presumpta vulneració de drets fonamentals, i posteriorment al Tribunal d’Estrasburg.
