La presència de l’Estat espanyol a Catalunya i a la capital del país no és només política, administrativa i coercitiva amb les forces de seguretat de l’Estat. És, també, física. Infraestructures de transport propietat d’Espanya, edificis institucionals, solars, habitatges i sobretot, instal·lacions relacionades amb la policia, la Guàrdia civil i els militars.
Però també edificis catalogats pel seu valor singular però deixats de la mà de Déu. El patrimoni de l’Estat a Barcelona en forma d’immobles i terrenys és molt notable. De fet, un inventari fet per la sectorial d’arquitectura de l’ANC la primavera del 2017 –a les portes del referèndum de l’1-O i davant la possibilitat que Catalunya esdevingués un estat independent– xifrava en 86 les propietats de l’Estat a la capital. Una xifra que és fruit de consultar els registres de la propietat i les dades de cadastre, i que en tot el país s’enfilava fins als 1.080 immobles i terrenys.
Si bé no hi ha xifres concretes sobre el valor total dels actius de l’Estat a Barcelona, sí que se sap que l’edifici amb un major valor són els 36.605,5 metres quadrats d’equipaments policials a Barcelona (53,1 milions), sobretot casernes de la Guàrdia Civil .destaca la de Travessera de Gràcia- i comissaries de policia, seguit pel solar per a la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona (32,7 milions) i l’aquarterament de la Policia Nacional a la Verneda (29,9 milions), això sí, sense tenir en compte el valor que poden tenir estacions de ferrocarril espanyol, segons consta en una resposta parlamentària al Congrés dels Diputats que va formular el PSOE al govern del PP a les portes del referèndum el 2017.
Un passeig per uns pocs metres de Barcelona, a la zona del passeig de Colom, permet fer-se una idea de la potència de l’Estat. La llotja de Mar -seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’abandonat Palau de la Duana -catalogat com a edifici singular per l’Ajuntament de Barcelona-, l’antiga seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’estació de França, l’edifici de Correus o el World Trade Center, són algunes de les propietats que Espanya ostenta a la ciutat.
M´és enllà, un dels principals actius de l’Estat a la ciutat, i que serien clau per garantir la mobilitat de tot el país, són les estacions de ferrocarril propietat d’Adif, l’ens públic propietari de les infraestructures que opera Renfe. L’estació de Sants, de Catalunya, passeig de Gràcia, el Clot, Sant Andreu i la inacabada Sagrera són
Entre els actius espanyols a la capital del país també destaca la residència d’estudiants Muñoz Grandes (propietat de Denfensa) i l’antiga Farmàcia Militar, ubicada al carrer València, 11. També alguns equipaments que, tot i mantenir la propietat, han estat cedits per al seu ús a entitats o administracions. És el cas del complex d’habitages de Fomento (passeig de Josep Carner, 35), que ara utilitza l’Autoritat Portuària de Barcelona. El complex escolar Príncep de Girona, propietat del minsteri d’Educació, va ser cedit a la Generalitat per al seu ús educatiu durant 99 anys i amb un valor cadastral de gairebé 3 milions d’euros. De fet, aquest IES va passar a dir-se IES Teresa Pàmies el 2020.
Altres propietats curioses de l’Estat són el centre comercial El Centre de la Vila L’accionariat MERCASA correspon en un 51% a la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) i el 49% restant al ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del Fondo Español de Garantía Agraria (FEGA). També consten, segons les dades que va fer públiques el govern espanyol el 2017, dos nínxols al cementiri de Montjuïc o l’edifici que acull l’Arxiu de la Corona d’Aragó, valorat en 11.6 milions d’euros. També és propietat de l’Estat l’edifici de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, l’observatori meteorològic del Putxet o la residència Acción Social el Prat, que es troba a Drassanes i és propietat del ministerio de Defensa.
També tenen un pes molt rellevant els edificis de l’Estat que presten servei a Catalunya, com seus de l’Agència Tributària, de la Seguretat Social, control d’aduanes, la seu de l’Institut Nacional d’Estadística. També alguns edificis que ara no tenen cap ´ús, com l’antiga seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, a tocar de la torre Agbar.
Altres actius de l’Estat a Barcelona que han acabat essent edificis clau de la ciutat són la seu del Banc d’Espanya, a Porta Ferrissa, el Castell de Montjuïc, l’edifici del goven militar al passeig de Colom o l’edifici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També pertanyen a Espanya complexos com el Centre d’Internament per a Immigrants (CIE) del a Zona Franca, la residència militar de Pedralbes o la seu de l’Institut de Ciències del Mar.
En total, 86 edificis i infraestructures que fan impossible passejar per Barcelona sense trobar res que recordi, en tots els sentits -incloses les banderes que onejen en aquestes edidicis, la presència d’Espanya a la ciutat.
