El revers de l’acte institucional de record de les víctimes del 17-A que s’ha fet aquest dijous a la Rambla de Barcelona, sense parlaments, ni consignes, ni xiulades, s’ha viscut dues hores després davant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca. Allà s’han plantat unes 200 persones convocades per la plataforma 17-A Exigim Responsabilitats pe reclamar una nova investigació, a fons, sobre el veritable origen dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Aquest col·lectiu, de marcat caràcter independentista, entén que l’Estat, de manera activa o de manera passiva, des de les clavegueres, va impulsar o permetre la massacre que va acabar amb 16 persones mortes i desenes de ferits. “No ens erigim en representants de les víctimes i els seus familiars, el dolor els quals respectem profundament, som un grup de ciutadans anònims que reclamem que s’investigui de debò qui hi havia realment darrere d’aquells atemptats”, ha advertit un portaveu de la plataforma.
Manifest llegit per l’actor Manel Barceló
Abans, l’actor Manel Barceló, habitual de les concentracions i actes del sector més irredempt de l’independentisme, havia llegit el manifest de la plataforma amb les tècniques de rapsode que domina per raons professionals. Un dels protagonistes del text ha sigut el comissari de la policia patriòtica de l’època del govern del PP José Manuel Villarejo, ara jubilat i enjudiciat, membre destacat de les clavegueres de l’Estat que fa temps que destapa.
El manifest ha recordat “la declaració en seu judicial de l’excomissari Villarejo revelant que darrere de l’imam de Ripoll hi havia els serveis secrets espanyols”. Segons la plataforma, aquella frase Villarejo –que va assegurar que l’Estat havia volgut “clavar un ensurt” a Catalunya quan faltava poc per al referèndum de l’1-O i que per això possiblement no va controlar prou bé l’imam, en una operació que se’ls hauria escapat de les mans–, “confirma la terrible realitat, que el 17-A va ser un crim d’Estat”. “Les coses que anunciava José Manuel García-Margallo [que havia advertit que passarien “coses” a Catalunya si el Procés tirava endavant] van esdevenir criminals atemptats que van acabar amb la vida de 16 persones i desenes de ferits de 38 nacionalitats diferents”, ha llegit Barceló. “Fins ara, no s’han depurat responsabilitats”.
Un atemptat de l’Estat “contra els seus propis ciutadans”
“La sang de les víctimes innocents i els nostres drets com a ciutadans europeus ens obliguen a exigir responsabilitats”, ha afegit. El manifest afirma també que “les estructures de l’Estat, lluny de donar resposta a les demandes ciutadanes, han dedicat temps i diners a tapar el rastre dels crims”. “El pitjor crim que pot cometre un estat és atemptar contra els seus propis ciutadans, és un crim de lesa humanitat, i tot per ‘darles un susto’ a la població d’un país que tenia expectatives legítimes d’un futur diferent. Abans de reconèixer el dret dels catalans a decidir el nostre futur, l’Estat espanyol va preferir donar carta lliure a un grup de terroristes”, conclou el text llegit per Barceló.
“Fins ara, ni la Generalitat, ni l’Estat espanyol, ni tampoc Europa ens ha donat resposta. Fins quan callaran? Nosaltres no callarem fins que es faci justícia, fins que els responsables dels crims ho paguin”. Aquesta frase final ha sigut acollida amb aplaudiments i crits d'”Estat assassí”.
Performance per representar les víctimes i policies espanyols rient
Prèviament a la lectura del manifest, membres de la plataforma havien fet una performance a la calçada del carrer Mallorca en què s’han estirat a terra per representar les víctimes del 17-A, que van ser envestides per una furgoneta que va envair la Rambla i va provocar un atropellament massiu que va deixar una estesa de cadàvers i ferits.
L’acte ha estat seguit de prop per unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, que vigilaven el perímetre de la protesta, i per una unitat també d’antiavalots de la Policia Nacional que protegien la porta de la Delegació i ho contemplaven tot plegat amb una expressió burleta i rialles de tant en tant. Aquesta actitud ha indignat alguns dels assistents, que se n’han adonat, que han exclamat “de què riuen?”. La pregunta, però, ha quedat enlaire.
4 