L’Església catalana defensa “salvaguardar la convivència” i acatar la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics, però també les “eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”, en referència al previsible recurs al Tribunal europeu de drets humans d’Estrasburg. En un comunicat emès aquest dilluns al matí, la Conferència Episcopal Tarraconense –formada per l’Arquebisbat de Barcelona i el bisbat de Tarragona, cobrint tot el territori català cultiva l’equidistància política i alterna frases de suport amb crides a l’ordre.
“La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics”, expressa. “El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un referent bàsic de l’ordenament social”, sosté a continuació.
“Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu”, afegeix. La via de solució que proposa l’Església és el diàleg: “La convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental”. En primer lloc demana “que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria”.
En segon lloc, proposa “retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar”. “Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades”, incideix. Finalment advoca per la globalització davant la creació de noves fronteres: “Es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local”.
1 
