El candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha promès 15.000 habitatges de lloguer social en dos mandats a Barcelona, que s’incorporarien a l’estoc ja existent i podrien ser tant de construcció pública com captats al mercat privat. “Estem en una situació insostenible de manca d’oferta pública”, ha reconegut aquest divendres al cicle de col·loquis ‘Matins Cerdà’ que organitza el Col·legi d’Enginyers de camins. “A Barcelona hi ha sòl per fer 20.000 habitatges nous i hem de veure quants podem fer des de la iniciativa pública i quants de privats podem condicionar”, ha afegit. A l’àrea metropolitana, ha comparat, “n’hi ha 120.000 de possibles” que s’haurien “d’articular amb una política metropolitana conjunta i amb procediments de globalització de la demanda, associats a una política ambiciosa de transport públic”.
El republicà ha defensat combinar mesures diverses, des de l’exercici públic del dret a tempteig i retracte fins a permetre augments puntuals d’edificabiliat. També ha assegurat que està “treballant” amb la Generalitat una fórmula legal per “revisar els contractes d’arrendament via codi civil català” i que les primeres sensacions han estat positives. “Després hi ha el debat delicat de limitar els augments de preu als lloguers”, ha diferenciat, una política que veu més difícil perquè “una protecció excessiva del llogater por tenir efectes indesitjats en una ciutat amb tant pes històric de la propietat”.
D’altra banda, Maragall ha apostat per “plans de rehabilitació a gran escala” que converteixin l’eficiència energètica en “una indústria de construcció seriosa” que podria acabar sent “un magnífic sector econòmic” per Barcelona. Aquests plans comptarien amb inversió pública i podrien portar per lema ‘Barcelona, posa’t verda“, ha ironitzat, en referència a l’emblemàtic pla de millora dels anys 90.
Gestionar Rodalies i taxar la logística de l’e-commerce
L’alcaldable també ha defensat que la Generalitat aconsegueixi sí o sí “la gestió integral de Rodalies“: “O ens quedem Rodalies…o canviem d’Estat!”. Ha marcat com a objectius una freqüència de pas màxima de 30 minuts per connectar totes les ciutats a un radi de 90 km de la capital catalana i trens cada cinc minuts dins la ciutat. A més ha apostat per gravar amb un nou impost municipal la logística de distribució de mercaderies que generen multinacionals de l’e-commerce com Amazon: “És un escàndol injustificable que les ciutats estiguem invadides per la distribució interna, podem posar taxes i ho farem sobre els costos de congestió”. La competència entre els estats europeus per oferir incentius fiscals a aquestes grans empreses, ha defensat, genera una “elusió fiscal” de 100.000 milions d’euros anuals al continent. “Les ciutats ho hem de considerar una batalla pròpia”, ha reivindicat.
Demana a l’IMET que faci autocrítica sobre els taxis
Finalment Maragall ha estat molt crític amb la gestió dels taxis els darrers 20 anys per part de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET): “Més per omissió que per acció, l’IMET ha demostrat que no és l’instrument, que no ho ha sabut fer o les dues coses, ara estem pagant les conseqüències de no haver fet res en 20 anys”. Així, després de la polèmica per haver criticat el ‘decret Calvet’ de les VTC, el candidat ha tornat a marcar distàncies respecte a la gestió de la vaga de taxistes d’aquest gener: “Hem acceptat que els taxis omplissin la ciutat amb total impunitat, ens hem rendit per sortir d’aquest moment…”. “Es podia haver impedit fa 20 anys quan discutíem quantes llicències sobraven i com amortitzar el cost de les llicències al mercat secundari”, ha asseverat, per afegir que més recentment han faltat llicències arran del ‘boom’ turístic de Barcelona i tampoc s’ha reaccionat.
“Hi ha una responsabilitat de l’Ajuntament i l’AMB i cal que l’assumeixin”, ha advertit. En aquest sentit, ha suggerit reforçar l’Autoritat del Transport Metropolità i “afegir-li més responsabilitats” com la gestió dels taxis. “L’Ajuntament no ha fet ni de regulador ni d’empresari: no ha protegit el seu patrimoni, ha estat espectador passiu de l’evolució del taxi i com que s’hi barregen competències d’altres administracions no ha pogut evitar la irrupció del mercat de les VTC amb perversitats ben explícites”, ha conclòs. El proper mandat, donat que el conflicte entre taxis i VTC probablement seguirà–, ha receptat abordar “seriosament la reordenació del sector del taxi, entrar en com evitar l’oligopoli, com exigir condicions laborals i com ordenar la complementarietat”.
