La ressaca de Nadal es plasma a la plaça de Sant Jaume amb la retirada de l’estel gegant, que ha anat desfent-se a primera hora del matí, amb els operaris retirant peça a peça la infraestructura. Ha regnat la plaça aquestes setmanes, amb els torrons i el raïm a taula i la política en segon pla. Ara els focus canvien; apunten, entre altres, a Elisenda Alamany, que estrena rol a la nova direcció d’ERC i fa equilibris per mantenir una pota a Barcelona i una altra en la política nacional. Des de Sant Jaume, escortada per les dues institucions, la líder republicana a l’Ajuntament ha tornat a l’escena municipal, descartant donar detalls de la negociació pressupostària i d’una possible entrada al Govern Collboni per marcar, a canvi, la seva línia “estratègica” per a la ciutat.
ERC ha recordat el seu paper en l’ampliació del recàrrec turístic i ha presentat una mesura per impulsar el català a Barcelona. Una “fàbrica de continguts audiovisuals” en català, amb una seu física i una infraestructura digital. Alamany l’ha definit com un “hub de creadors de continguts” en llengua catalana. “Els darrers 15 anys, l’ús social del català no ha fet més que retrocedir, cada any un punt a favor del castellà o de l’anglès. A cap districte es parla prioritària el català. De fet, només un 36% dels barcelonins el parlen. És una emergència que si la poséssim al baròmetre segur que també sortiria com una preocupació”, ha justificat Alamany.
Des d’ERC apunten que la nova infraestructura pel català no requereix una partida econòmica “estratosfèrica”, si bé veuen “una mica aventurat” fixar una xifra aproximada de quant costaria crear aquest hub del català. “Requerirà fer un conveni amb una oficina tècnica, d’algú que ho haurà de dirigir, i també s’haurà de formar personal i tenir una infraestructura de platós, que s’hauran de pagar”, ha matisat Alamany. Una de les condicions seria que pogués tenir una seu física, que hauria d’estar, segons ha apuntat la regidora, a prop de Betevé, al districte 22@ del Poblenou. “Seria una forma de donar impuls a la nostra televisió pública”, ha remarcat. Altres institucions, com Barcelona Activa, també podrien formar-ne part.

La fàbrica de continguts es planteja com un “espai de trobada de l’ecosistema audiovisual de la nostra ciutat”, ha rematat Alamany, que veu en aquesta iniciativa una oportunitat perquè Barcelona sigui la referència en la promoció de les llengües minoritzades. “Barcelona ha de ser la punta de llança d’aquest entorn digital molt divers i que respecti les llengües minoritàries, les llengües pròpies de cada país en un entorn digital”, ha conclòs l’explicació la líder republicana.
Realitats diferents a banda i banda de Sant Jaume
Fins aquí les novetats. Res ha dit sobre si hi haurà govern de coalició, entre socialistes i republicans, a la capital. A preguntes dels periodistes, Alamany no ha donat ales a una carpeta tancada –a priori temporalment– l’estiu de 2024 i arxivada sota el mantra “no hi ha novetats”. De portes en dins, els republicans insisteixen que, ara per ara, l’entrada al govern municipal “no està sobre la taula” i que el següent pas seran els pressupostos. L’entesa amb Collboni a Barcelona sembla millor –si més no, més fàcil– que amb Illa a la Generalitat, però Alamany tampoc ha entrat a valorar públicament possibles calendaris ni dona per fet cap acord. “El ball del pressupost no ha començat perquè el govern no ha explicat la seva proposta per la ciutat”, ha matisat.
La relació amb els socialistes a Barcelona contrasta amb la paràlisi que ERC exhibeix a l’altra banda de Sant Jaume. El president del seu grup parlamentari i la portaveu, Josep Maria Jové i Ester Capella, assistiran a una reunió que han convocat els seus homòlegs del PSC al Parlament de Catalunya. Però Alamany ja apuntava ahir que “els escoltarem, però no estem negociant”. A Barcelona, Collboni ja va tancar un acord per les ordenances fiscals, el recull de taxes municipals, amb ERC i Comuns abans d’anar de vacances de Nadal. Un acord que allunya Collboni de Junts, amb qui té majoria absoluta al Ple, però que suposa un primer pas per consolidar a Barcelona, o optar a consolidar, la majoria que va permetre la investidura de Salvador Illa a la Generalitat i l’entesa amb dos partits clau per al govern de Pedro Sánchez a Madrid.