L’Ajuntament de Barcelona ha de ser una peça fonamental en la normalització lingüística en tots els àmbits, públics i privats, per garantir que tots els ciutadans puguin viure en català, en occità o en la llengua de signes catalana. Així ho vol garantir ERC si assoleix l’alcaldia de la capital del país, on l’ús social del català està en clar retrocés especialment entre el jovent.
Cinc propostes per reforçar la llengua
En un acte al barri de Vilapicina-La Torre Llobeta, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, ha presentat una bateria de cinc mesures per tal que Barcelona recuperi el seu paper cohesionador a través de la llengua catalana. “Tenim un capital d’equipaments públics disponible, que ha de ser una eina d’ubicació de socialització en català, com les biblioteques, centres cívics, escoles i centres esportius… L’ajuntament ha de definir la seva responsabilitat, posant en marxa un comissionat per la llengua que depengui de l’alcaldia”, ha detallat el candidat d’ERC. En tercer lloc, ha dit Maragall, “ja és hora que la Diputació de Barcelona s’incorpori al Consorci de Normalització Lingüística, té un pressupost de 1.000 milions, a què els dedica?”, s’ha preguntat Maragall, que ha dit que també cal recuperar les aules d’acollida a les escoles i els plans d’entorn dels ajuntaments. En aquest sentit, ERC defensa tornar a impulsar “un pla d’entorn de Barcelona compartit amb les entitats vives -Òmnium, Plataforma per la Llengua, etc“. Finalment, el candidat reclama un compromís d’ús de la llengua per part de l’Ajuntament. “El català és llengua prioritària a Barcelona, amb tota claredat, i a partir d’aquí, en cada cas trobarem l’equilibri positiu”.
Barra lliure i desídia de l’Ajuntament
Però a més, Ernest Maragall ha assenyalat responsabilitats per la situació del català a la ciutat, entenent que hi ha una “relació directa” entre les decisions d’un Ajuntament i el model cultural que defensa: “Podem dir amb tota seguretat que en bona part aquest retrocés s’enforteix amb l’època de Trias a Barcelona deixant barra lliure al turisme i al lliure mercat, amb efectes intensos en l’ús social del català, i amb els governs de Colau i Collboni és encara pitjor, una barreja d’inhibició, indiferència i resignació, perquè no han inclòs la identitat cultural i lingüística en la seva gestió”. En aquest sentit, ERC s’ha presentat com el partit que abandera “l’actitud i la concreció d’estratègies i aliances institucionals per treure aquest tap”.
“L’Estat minoritza el català”
L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, alertat que la llengua “està essent constantment atacada pel govern espanyol, i ens impedeix viure plenament en català” Per això, ha dit, des dels ajuntaments “hem de treballar per garantir la quarta pota de l’estat del benestar, la llengua i la cultura”. Forcadell ha remarcat que “cal treballar per revertir des del Govern i des dels municipis”, i ha alertat que el català és “una llengua minoritzada per l’Estat, i no és llengua oficial a la UE perquè l’Estat no ho vol”.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha explicat que quan ERC va assumir la gestió de la cultura amb la sortida de Junts del Govern, es va trobar un departament “molt prim”, amb un pressupost de l’1,2%. “Ara hem pujat a 1,5% per fer polítiques culturals i volem arribar al 2%”.
12 
9 
