“Mirar enrere no serveix de res”. El regidor d’ERC Jordi Castellana justificava així divendres el sí d’ERC als pressupostos del govern de Jaume Collboni, el tercer sí dels republicans en aquest mandat, que tampoc servirà a l’alcalde per aprovar els comptes per la via ordinària. Aquest no “mirar enrere” és especialment significatiu a la capital, si es té en compte Trias per Barcelona va guanyar les eleccions el 2023 i tenia un acord de govern en minoria amb l’ERC d’Ernest Maragall. Però en l’últim minut abans de la investidura, un pacte gestat a Madrid va donar l’alcaldia al PSC amb els vots del PP i de Barcelona en Comú. Certament, després de la investidura fallida de l’independentisme, l’aliança es va desfer a gran velocitat i ERC va iniciar una aproximació al PSC. També la Barcelona en Comú d’Ada Colau començava una campanya pel tripartit dels “24 regidors progressistes”. Sense resultat. Collboni es resistia a sumar els Comuns, i els republicans, immersos en un terratrèmol intern de la direcció nacional, intentarien materialitzar un pacte de govern amb el PSC que es va produir, però que ha quedat al calaix.
Sigui com sigui, ERC, ara liderada per Elisenda Alamany, va decidir girar full d’aquell 17 de juny de 2023. De fet, ha estat l’únic partit que ha donat suport a les tres propostes de pressupost -la de 2025 no es va votar perquè va anar a pròrroga- que ha presentat l’executiu del PSC, i també a les tres ordenances fiscals del mandat. Per contra, Barcelona en Comú va rebutjar comptes del 2024 i el 2025 -prorrogats- i s’ha abstingut en la votació del tercer intent de Collboni aquest divendres. Per contra, els Comuns han donat llum verda a dues de les tres ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona sota el mandat de l’alcalde socialista.
Certament, els pressupostos i les ordenances són aspectes troncals d’un executiu. En el cas dels comptes, i sense el bloc del tripartit d’acord, l’alcalde Collboni ha fet ús d’una qüestió de confiança i d’una pròrroga, i la setmana vinent posarà en marxa la segona qüestió de confiança. En el cas de les ordenances, el mecanisme legal que les regula les prorroga automàticament el 31 de desembre si no hi ha acord, com va passar el primer any de mandat, i les del 2025 i 2026 s’han aprovat amb el bloc PSC-Barcelona en Comú-ERC. Amb aquestes votacions, es visualitza un acord estructural d’un bipartit entre el PSC i ERC, que de fet, es va exhibir públicament el febrer de 2024, però que no ha tingut una translació oficial.
El tripartit, la fórmula majoritària als plens
Més enllà de pressupostos i ordenances, les votacions als plens municipals són un termòmetre potent de les aliances ideològiques a la ciutat. En un ple tan plural com el de Barcelona, amb sis forces polítiques, hi ha moltes interseccions i els eixos nacional i social convencionals es travessen sovint. Però hi ha una fórmula majoritària si ens fixem en les aliances del PSC. De les 123 propostes presentades pels grups municipals d’impuls i control als plens entre setembre de 2023 i octubre de 2025, el 16%, 20 votacions, han tingut el vot favorable exclusiu de la fórmula anomenada tripartit: PSC, ERC i Barcelona en Comú. Per altra banda, el PSC i ERC s’han quedat sols en votacions en 3 ocasions, i curiosament, el PSC i Barcelona en Comú no han estat aliats solitaris en cap ocasió des que va començar el mandat. La segona combinació que es repeteix més és la del bloc les propostes rebutjades en què només hi ha el vot afirmatiu de PP i VOX: són 15 en total, a les quals se sumen 7 de VOX en solitari. En tercer lloc, l’aritmètica que més s’ha repetit en els plens des de setembre de 2023 és la suma de Junts, Comuns i ERC, en 11 ocasions.
Les propostes al ple són la part més política de l’acció dels grups municipals, on es fixa de forma més evident el posicionament ideològic dels partits. Queden fora d’aquest recompte la part resolutiva dels plens -els assumptes ordinaris de gestió de l’Ajuntament- i les comissions, és a dir, els grups de treball que s’encarreguen de preparar els temes que es debatran posteriorment en el ple i on hi ha representats els grups municipals.
El tripartit PSC-ERC-Barcelona en Comú és la fórmula més repetida al ple municipal per tirar endavant propostes tant dels partits de l’oposició com de l’executiu. Però a l’altre extrem es constata que l’aritmètica de la investidura que va donar l’alcaldia a Jaume Collboni es va desfer com un terròs de sucre un minut després que el PSC recollís la vara d’alcaldia: zero acords entre PP, Comuns i PSC. Zero propostes aprovades amb aquest front antiindependentista.
Què pacten PSC-ERC-Comuns?
Però què pacten aquestes tres formacions als plens? Sobretot, qüestions vinculades a l’urbanisme, l’habitatge, les polítiques socials i la mobilitat. Per exemple, el desenvolupament dels instruments urbanístics necessaris per limitar les compres especulatives a la ciutat o mesures per impedir l’assetjament immobiliari a veïns. També van donar llum verda en solitari a l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità destinada a limitar o prohibir els lloguers de temporada, o la inclusió d’una partida econòmica per a la licitació del tramvia fins a Francesc Macià. També han aprovat impedir la presència d’empreses israelianes o que vulnerin el dret internacional a la Fira de Barcelona, instar el govern de l’Estat a modificar la Llei d’hisendes locals o condemnar els atacs de l’Estat d’Israel contra la població civil palestina. També trencar les relacions institucionals fins que es garanteixin els drets bàsics del poble palestí, o la recuperació del programa Barcelona, posa’t guapa i la millora del paisatge urbà mitjançant ajuts i intervencions en finques de la ciutat. També instar l’estat espanyol a derogar la llei de la ‘Golden visa’, entre altres.
Amb aquestes xifres al plenari municipal es fa evident que el pacte d’investidura de Jaume Collboni era purament instrumental. Ara, amb la cursa electoral del 2027 en marxa a la pràctica, ERC i els Comuns rivalitzaran per ser a l’esquerra del PSC i, si no canvia molt el context polític, tots dos rivalitzaran per ser útils -si pot ser, els únics- al PSC per a una nova investidura. Uns i altres, també el PSC, són conscients que un bipartit permet respirar més que un tripartit.
