Elisenda Alamany (Barcelona,1983) cotitza a l’alça a la borsa d’ERC. La portaveu dels republicans a l’Ajuntament de Barcelona, tàndem d’Ernest Maragall a la campanya del 28M, s’encarrega de la reestructuració de funcions en un grup municipal que s’ha encongit a la meitat després de perdre 5 regidors als darrers comicis i d’haver-se quedat, de moment, a l’oposició. 5 regidors, però, que poden ser claus per estabilitzar, o desestabilitzar un PSC que governa en minoria històrica a Barcelona. I també té un peu a l’AMB com a vicepresidenta Internacional i de Metròpolis Digital.
Alamany dona pistes a les xarxes socials sobre l’origen de les seves dots comunicatives: “Filòloga catalana i docent a la reserva”. De moment, vol seguir en aquesta reserva com a mínim quatre anys més, convençuda que portarà els republicans barcelonins -des de dins o des de fora del govern- a una remuntada el 2027. No amaga que li agradaria ser la candidata, però sap que “en política pot passar de tot” o, com diu la dita popular, No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. En tot cas, Elisenda Alamany ja va passar per la política local com a regidora a Castellar del Vallès i va ser durant dos anys (2017-2019) diputada de Catalunya en Comú Podem, fins que va abandonar la formació lila i va incorporar-se a la candidatura d’ERC a Barcelona el 2019.
El govern Collboni ha presentat la primera proposta de pressupostos. Amb aquesta lectura inicial, hi ha marge per a un possible acord de comptes, que a més pugui desencadenar una futura entrada de govern?
Estem molt lluny del que planteja el Partit Socialista, no només en la clau del pressupost, sinó de l’acció política des de la investidura, que ha mirat més cap a aquells condicionants que el PP va posar que no pas cap als Comuns, que van regalar els vots. Aquest és el PSC que nosaltres hem conegut aquests dies. Hem demanat que ajornin la tramitació inicial dels pressupostos, però si no ho fan farem un vot polític, que no serà ni a favor ni abstenció. Almenys en l’aprovació inicial.
Un sí als pressuposots i l’entrada al govern són per a ERC vasos comunicants, com han manifestat els Comuns?
Cal anar pas a pas. Ara mateix estem molt lluny d’un sí a l’aprovació inicial de la tramitació. ERC no suplicarà l’entrada al govern en cap cas. El nostre objectiu ara és que el PP no sigui el jutge d’aquesta ciutat, com ho està sent darrerament. Ara tenim un govern gris, amb una línia molt continuista que està lluny de l’ambició que ha de tenir Barcelona.
En tot cas, si ERC demana l’ajornament de la tramitació dels comptes és perquè veu marge de negociació.
Ara mateix la porta dels pressupostos està pràcticament tancada. Bàsicament perquè fem una reflexió també d’on som com a partit a la ciutat. A Esquerra no li han anat bé les eleccions. Ha perdut gairebé la meitat dels seus vots. I això requereix, primer de tot, un exercici d’autocrítica sobre la nostra orientació estratègica i també de la feina que hem fet els darrers quatre anys. Vam influir, vam condicionar molt l’acció de govern i vam aconseguir grans coses, però la ciutadania no ho va valorar o nosaltres no ho vam saber explicar.
Com es tradueix aquesta reflexió en les decisions que prengui ERC respecte al PSC i els Comuns a partir d’ara?
No podem continuar fent el mateix que fèiem durant aquests quatre anys, essent molt generosos amb la ciutat com hem fet però amb una situació on la gent no sap si som govern o som oposició. Ara hem d’invertir molt d’esforç a explicar que Esquerra Barcelona ara mateix és l’oposició. Si el PSC ens vol demostrar que hi ha la possibilitat d’una altra Barcelona que s’apropa a la Barcelona d’ERC, ja ho veurem. Però ara mateix no és el cas.
La decisió de fer una “oposició constructiva” a Colau i Collboni la va prendre exclusviament ERC Barcelona, o va venir donada per la direcció nacional?
Vam guanyar les eleccions i vam acabar a l’oposició. Vam decidir no abaixar els braços i no situar-nos en el retret constant. Una decisió barcelonina en la qual no va intervenir ningú més en els primers tres anys. Després ja sabeu que va arribar el tema del pressupost, on evidentment allà sí que va haver-hi una decisió nacional. Sigui com sigui, la nostra posició de responsabiltiat durant quatre anys ens va deixar molt desdibuixats.
En tot cas, com plantejarà ERC una negociació amb el PSC per a una hipotètica entrada a l’executiu?
El dia que Esquerra Republicana parli de governabilitat a l’Ajuntament de Barcelona ho farà amb el PSC directament. No ho farà mai via Comuns perquè no necessitem representants. Jo parlo contínuament amb la regidora Laia Bonet, de la mateixa manera que parlo també amb els Comuns.
Amb Ada Colau?
No. Crec que està pensant més en el ministeri que pot tenir entre mans que en Barcelona. La seva absència fa que els Comuns estiguin en un segon pla, a l’espera que el PSC els deixi entrar al govern.
Tenen un argumentari pensat per si, finalment, ERC s’incorporés al govern del PSC amb els Comuns? Sobretot per explicar la decisió després que, per segona vegada, els hagin deixat fora del govern amb un pacte alternatiu.
Això és ciència-ficció… Però jo he vist a Junts guanyar les eleccions, que els robessin l’alcaldia i que el mateix senyor Trias supliqui que vol entrar al govern amb el PSC. En tot cas, Barcelona necessita un canvi, necessita governs que desenvolupin polítiques progressistes i necessita un govern que no giri l’esquena al país. La nostra diagnosi és aquesta i Esquerra Barcelona treballarà perquè el govern de Barcelona s’assembli a això. Amb qui ens trobem per treballar això? Ja ho veurem. Però el que sabem del cert, perquè ho van dir els resultats del 28M, és que la ciutadania no avalla l’acció de govern del PSC i els Comuns.
El pacte amb Trias per Barcelona complia aquests tres requisits.
Sí. Però jo crec que aquest pacte ara ja no es compleix. Els que formàvem part d’aquest pacte podem coincidir amb coses puntuals, però el senyor Trias ja ha dit clarament que vol governar amb Collboni. A partir d’aquí, les cartes es tornen a repartir.
S’ha desfet l’entesa indepenentista?
Entenem l’independentisme de forma diferent. Per a nosaltres és la part més sobiranista del terme, posar la sobirania al servei de la gent. Junts té una altra concepció de l’independentisme, no passa res. Ens hem posat d’acord en un moment donat i ja està. Ara Junts vol governar amb el PSC, entesos, però nosaltres no ens lleparem les ferides per una investidura que no va poder ser mentre el senyor Trias suplica pactar amb Collboni.
El pacte amb Junts era el pla A d’ERC?
No va tant d’amb qui t’asseus per aconseguir què, sinó què vols fer. Nosaltres sabíem què volíem fer, i el senyor Trias ens va venir a buscar. Sabíem que no sumàvem majoria, però aquella confiança es va construir amb els dies en base a un programa i en base a unes propostes sòlides. Però era un pacte entre dues forces diferents. Ens podem posar d’acord en moltes coses, però estem més en desacord amb què vol dir progressisme. I ara veig Junts suplicant per entrar al govern. A diferència de Junts i Comuns, ERC té dignitat i no suplica cadires. En resum, Esquerra no necessita delegats i evidentment no és la criada de ningú.
No m’ha respost a la pregunta de si el pacte independentista era el pla A d’ERC.
Nosaltres pensàvem que Junts i el PSC farien Govern, una sociovergència, perquè sumava 21 i era el més fàcil. I s’ha confirmat que al senyor Trias li agradava més aquesta opció. Jo no sé què va passar a mb les converses entre el senyor Collboni i el senyor Trias, però podria ser que al final el pla B de Trias fóssim nosaltres. ERC estava en xoc, en una reflexió després de perdre 5 regidors, quan es va obrir la possibilitat amb Junts.
Elisenda Alamany es veu tinenta d’alcalde de Jaume Collboni?
La meva responsabilitat primera ara mateix és fer més fort el grup d’ERC, que se’ns percebi com un perfil molt més barceloní i molt més connectat amb la ciutat del que ho hem pogut fer aquests darrers quatre anys. I aquesta sí que és una responsabilitat que tant si estiguem al govern com si estiguem a l’oposició haurem de desenvolupar pel bé del partit. Hem de pensar bé quina estratègia farem servir si estem a l’oposició, o quina estratègia faríem si estiguéssim en un govern amb uns o amb uns altres.
No hi ha hagut converses directes amb el PSC sobre una entrada al govern?
He parlat amb tothom, també amb Laia Bonet i amb Janet Sanz, però mai en aquests termes. No hi ha hagut cap oferta, sincerament. Però insisteixo, a diferència de Junts i Comuns, nosaltres no supliquem càrrecs. Tenim cinc regidors, sí, però som un partit amb dignitat. Esquerra Barcelona ha d’afrontar un procés de renovació, hi ha d’haver canvis i necessitem invertir temps a pensar com refem aquesta força política que ha passat de 10 a 5 regidors.
Vostè s’ha posat a disposició del partit per una eventual candidatura per al 2027. En tot cas, pel que fa a aquest mandat, Ernest Maragall els ha comunicat si vol plegar?
M’he mostrat predisposada a liderar aquest grup municipal, a liderar Esquerra Barcelona perquè és evident que s’han de prendre decisions i fer canvis. El que sap l’Ernest Maragall, perquè n’hem parlat moltes vegades, és que en aquests canvis i en aquestes decisions ell no serà mai un impediment ni farà de tap. Ell no serà candidat al 2027, és natural, però ara la feina és com treballem aquest relleu. I la militància dirà qui és el candidat.
Una hipotètica llei d’amnistia permetria que algunes persones d’ERC represaliades tornessin a la vida política, com podria ser el cas de Raül Romeva. I Barcelona podria ser una plaça on fer-ho. Se n’ha parlat, d’aquesta possibilitat?
Mira, en política no pots esperar mai res. Has de treballar i treballar. En el meu cas, fa 4 anys que sóc a Barcelona i he tingut ofertes tempadores per fer altres coses i no he volgut. El meu projecte és Barcelona, i vull que entri aire fresc a ERC Barcelona. Em ve molt de gust donar-ho tot per aquest grup municipal i arribar als millors resultats el 2027. I penso que els partits polítics han de prendre decisions professionals sobre els seus candidats. Aquesta és una ciutat de gairebé dos milions d’habitants i els candidats han d’assemblar-se a la ciutadania. Jo no tindré mai cap problema perquè es prengui una decisió professional, és més, jo reivindicaré que tinguem el millor candidat o la millor candidata possible.
Hi ha eleccions a la Federació de Barcelona. El grup municipal se’n manté totalment al marge, tot i que dos dels seus cinc regidors estan enfrontats en les candidatures?
Estic molt tranquil·la, he parlat amb les dues candidatures, i espero que totes dues defensin que aquest partit vagi més enllà de les fronteres de les sigles i de les persones que sempre hi han estat, perquè necessitem relleu a tot arreu. Calen idees noves que convisquin amb la solidesa d’aquelles persones que ara fa molt de temps que estan al partit. Les dues candidatures comparteixen la meva visió i jo estaré a la disposició de la candidatura guanyadora. Ni l’Ernest ni jo ens posicionarem.
Parlava de l’entrada d’aire fresc a ERC. Com es concreta?
Hem d’aconseguir un entorn per a Esquerra Barcelona que vagi més enllà de les persones que hi som sempre o molt polititzades. Hem d’explorar el món de la cultura, nous sectors tecnològics, empresariat jove, noves generacions que ara són protagonistes de la ciutat.
La reconstrucció d’ERC Barcelona es fa millor des de l’oposció o des del poder institucional?
En política no hi ha mai una fórmula on si tu fas A, després serà B. Al final, dependrà de què es decidieixi el 2027. ERC va fer una gran feina durant 4 anys, però les eleccions no anaven de la feina feta sinó de si Colau sí o Colau no, on Junts s’havia situat com l’alternativa. Ara mateix, no veig cap incentiu pel qual Esquerra Barcelona hauria d’entrar en un govern del PSC. Perquè si estem dient que aquest partit socialista està condicionat pel Partit Popular, l’única cosa que hem de veure és de quina manera som més competitius o més influents perquè les receptes del passat no condicionen una ciutat progressista. I ara mateix això es fa millor des d’on som. Però ja ho veurem.
2 
