Aquest dilluns comença la fase de votació inicial dels projectes presentats als pressupostos participatius de l’Ajuntament de Barcelona. Aixó significa que hi haurà 822 propostes a tota la ciutat que han de quedar reduïdes a 200 —20 per cada districte— per a les quals l’Ajuntament ha reservat un fons de 30 milions d’euros fins al final del mandat. Els projectes estaran plantejats al portal Decidim i cada ciutadà barceloní de més de 14 anys podrà donar el suport a un màxim de 10 candidatures. A més, no hi haurà cap limitació territorial. Així, si una persona de Gràcia vol prioritzar un projecte a Nou Barris i un altre de Sant Martí, podrà fer-ho.
Aquesta fase de votació s’allargarà durant dues setmanes —fins al 5 d’abril— i servirà de cribratge abans de la votació final, que serà al juny. L’objectiu d’aquest primer filtre és deixar 20 idees finalistes per cada districte. Així, aquestes iniciatives escollides tindran un mes extra per acabar-se de perfilar. En un comunicat, l’Ajuntament assegura que quedaran assessorats per equips tècnics municipals que ajudaran a “concretar”, “desenvolupar” i “ajustar l’execució, l’actuació i el pressupost de la forma més realista possible”.
La gran majoria de les 822 propostes tramitades tenen un vincle amb la millora de l’espai urbà, anuncia el consistori. De fet, una de cada cinc iniciatives es refereix específicament a demanar que es pacifiqui o es remodeli algun carrer. La segona línia de propostes més repetida és la que reclama més espais verds i horts urbans. I el podi l’acaben de completar els projectes vinculats als equipaments educatius i els entorns escolars.
Territorialment, la zona amb més diversitat de projectes és Sants-Montjuïc, que registra fins a 128 idees de millora. La segueixen Sant Martí (102), l’Eixample (92) i Sant Sandreu (91). En canvi, a la banda contrària de la classificació trobem Nou Barris, amb només 47 propostes de canvi i Gràcia, amb 58.
Segons explica el consistori, tots els projectes participants compleixen uns requisits comuns: són d’inversió, sense despesa corrent associada (com podria ser manteniment o recursos humans addicionals), que no estan ja en execució, que són competència municipal i que respecten els topalls econòmics previstos, entre d’altres.
Als escollits s’hi destinaran 30 milions d’euros que s’han repartit “de manera equitativa” entre els districtes. Així, les distribució de la inversió territorial es mourà en una forquilla que anirà des dels 3.600.000 d’euros destinats a algunes zones com Sant Martí, Sants-Montjuïc o Nou Barris fins als 2.000.000 d’euros que es destinaran Les Corts. Per decidir-ho, els serveis municipals s’han basats en criteris demogràfics i socioeconòmics. A més, de cara a la decisió final, també “s’ha establert un mecanisme per assegurar que passin de fase projecte d’un nombre mínim de barris de cada districte”, informa el govern municipal.
Al juny, quan només quedin 200 propostes, les normes canviaran. Llavors, cada barceloní podrà votar pels projectes de dos districtes, només. El territori on estigui empadronat i un altre de lliure elecció. En aquell cas, podran votar tantes propostes com desitgin. El límit el marcarà el pressupost assignat als respectius districtes.
