Ernest Maragall (ERC) no contempla cap altre escenari que no sigui governar l’Ajuntament de Barcelona. Si cal, en solitari en una investidura en segona volta, que li donaria automàticament l’Alcaldia com a cap de llista més votat. L’ambició d’un pacte simultani amb comuns i JxCat no quedaria en un calaix, en qualsevol cas, sinó que el deixaria per més endavant a l’espera de circumstàncies més propícies. Considera que les “posicions aparentment insalvables” entre les dues formacions tenen remei.
Comencem a escoltar-nos i a contrastar els projectes de ciutat. I abordem ja com defensem des de Barcelona els drets i les llibertats amb fermesa i urgència. Per això voldria que @AdaColau m’acompanyi a veure a @quimforn a Soto del Real.
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) 27 de maig de 2019
Ha anunciat que aquest dilluns al matí ha parlat amb Oriol Junqueras i Quim Forn per telèfon i que hi seguirà parlant els propers dies: “Penso anar molt immediatament a Soto del Real a parlar amb tots dos, com també ho he de fer amb Ada Colau amb qui haurem de veure si estem en condicions de treballar per la llibertat, la democràcia i el progressisme”. “Hem d’entrar en converses immediatament”, ha reblat. “La situació és clara: la majoria republicana està expressada en les 3 forces i en canvi es fa cada cop més evident l’abisme i l’oposició frontal a la posició del PSC, subordinada al PSOE i anclada en la repressió”, ha dit l’alcaldable d’ERC.
En canvi, no veu cap possibilitat d’èxit a les aspiracions de Jaume Collboni d’aconseguir la vara d’alcalde amb els vots de comuns i Manuel Valls, malgrat haver quedar tercer amb 9 regidors. “Aquest pacte no dóna, podem fer especulacions aritmètiques però no pot tenir recorregut polític“, ha afirmat. “Un pacte que inclogués una heterogeneïtat tan contradictòria és inversemblant“, ha resolt. Amb els socialistes, avui per avui, “la distàcia és insalvable”, diu. Sobre la trucada d’Ada Colau la nit electoral, Maragall ha assegurat va ser respectuosa i amb voluntat “d’obrir un nou període”: “Va quedar clara la constatació dels resultats i la plena disposició seva i meva, però no vam començar a negociar res”.
ERC es reivindica com “el primer partit del país” i s’assigna la missió de “posar d’acord i edificar una majoria republicana” formada pels tres partits a tots els escenaris possibles del país. L’entesa a tres bandes a la que aspiren ara els republicans té ressonàncies amb el canvi de paradigma que va suposar el Tripartit a la Generalitat, a partir del Pacte del Tinell que el 2003 va ‘cuinar’ precisament Ernest Maragall per encàrrec directe del seu germà Pasqual. Les bases ideològiques d’aquest tripartit sobiranista serien un triple compromís per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la convocatòria d’un referèndum acordat d’autodeterminació.
1 
