Han passat sis mesos mal comptats. I la situació de resultats diabòlics a les eleccions de la Federació de Barcelona d’ERC, on la candidatura crítica amb Junqueras va guanyar l’oficialista per només 14 vots de diferència, ha explotat. Però no pas per una guerra interna entre tots dos sectors, sinó perquè la majoria dels membres de la direcció -de moment, 8 de 13 – de la Federació, afins a la presidenta Creu Camacho, han dimitit. I ho han fet acusant Camacho de sotmetre’s a les ordres d’Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal, i oblidar els objectius pels quals es va presentar la candidatura de Dignitat Republicana. L’equilibri precari de forces entre junqueristes i crítics s’ha esmicolat, però perquè un dels blocs s’ha esfondrat completament. Fonts coneixedores de la crisi consultades pel TOT Barcelona recorden que des de bon inici, Creu Camacho ja va acostar-se a Alamany i va renunciar a un dels compromisos importants de la candidatura: consultar la militància sobre l’acord de govern amb el PSC, després que la consulta se suspengués sine die.
La comissió electoral, el detonant de la crisi
Segons ha pogut saber el TOT, la darrera reunió de la direcció va aprovar la composició de la comissió electoral per a les eleccions municipals del 2027. Una comissió que determina com es fa el procés de primàries i, sobretot, la composició de les llistes electorals. I aquí estaria la clau de la revolta. “Va ser el detonant. Elisenda Alamany vol controlar la comissió, naturalment, per assegurar-se que no hi ha problemes amb les primàries, vol controlar el calendari, que sigui al gener era la seva voluntat i a més, vol controlar els recursos de la campanya i els noms que van a la llista del 2027”. De fet, fonts dels dimissionaris asseguren que van proposar a Alamany pactar els membres de la comissió i la confecció de llistes, “però s’hi va negar”, perquè “sabia que tenia la presidenta del seu cantó. En un comunicat, els membres de la direcció que han plegat apunten a “una deriva de la presidència, compartida en molts casos per la vicesecretària general d’organització, que ha comportat la subordinació de la Federació als interessos del Grup Municipal i ha anat apartant el paper de les bases que ens van donar la seva confiança”.
Els casals, sense recursos
En aquest distanciament entre la presidenta de la Federació i bona part del seu equip també hi ha raons econòmiques. Fonts coneixedores de la situació apunten al TOT que, si bé anteriorment els recursos -provinents de subvencions per eleccions- anaven al partit -direcció nacional- que els gestionava, “ara és la mateixa Alamany qui vol controlar els diners des del grup municipal, i això ha deixat els casals ofegats”. De fet, en el comunicat oficial, apunten que “el Grup Municipal manté pendents aportacions econòmiques vitals que corresponen a la Federació. Aquest fet no només dificulta el funcionament ordinari de la Federació, sinó que genera unes tensions financeres que amenacen l’activitat i la supervivència dels nostres casals”.
Els anteriors gestors neguen dificultats econòmiques
Ara bé, José Rodríguez, secretari d’organització i finances entre octubre del 2023 i abril del 2025, nega aquesta situació: “Quan van agafar el relleu la situació financera que van heretar era tal que ells tenien 180.000 euros al compte i un superàvit financer de 140.000 euros anuals pressupostaris. Desconec la situació econòmica de la Federació de Barcelona avui, cinc mesos després, però la situació que li vam cedir a la nova Permanent era d’una salut financera molt forta, un equip tècnic complet de 3 persones, un estalvi per a poder preparar la campanya de les municipals i una garantia de suport econòmic als Casals”
Incertesa sobre el desenllaç de la crisi
Ara bé, és segur que se celebraran les primàries entre el gener i el febrer per elegir candidat a Barcelona el 2027? Fonts de la Federació no ho tenen clar: “El calendari aprovat en executiva és que s’iniciaven al gener i acabaven al febrer, però per això cal convocar un congrés regional al desembre que no s’ha convocat encara per ratificar la comissió electoral de Barcelona per les primàries. La qüestió és si la permanent que queda, durant aquest mes té la legitimitat de poder convocar aquest congrés”, assenyalen al TOT. I encara més, després de la dimissió de més del 50% dels membres de la direcció de la Federació, cal convocar en el termini d’un mes un nou congrés per escollir nova direcció. De moment, la federació no ha pogut aclarir si es pot validar la comissió electoral abans d’aquest congrés o si, per contra, el calendari de primàries s’ajornarà fins que es resolgui la crisi de la direcció.
En tot cas, a les primàries d’ERC a la ciutat Barcelona només s’hi ha proposat oficialment Elisenda Alamany, però després d’aquesta crisi no es pot descartar que aparegui algun altre candidat. De fet, no cal ser militant, només tenir els avals necessaris per part de la militància.
