La Sala III del contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha emès una resolució que obliga els ajuntaments a col·locar una efígie de Felip VI al saló de plens. Segons els magistrats, la presència de la imatge del rei a un lloc “preferent” de la sala on se celebren els plens està regulada per un decret llei de rang superior a qualsevol reglament municipal, i per tant és d’aplicació a tots els consistoris independentment de la voluntat que expressi el ple de cada municipi.
Els magistrats desestimen un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 18 de novembre del 2019 que va declarar nul l’article 75.2 del Reglament Municipal de Barcelona que deia que els elements simbòlics i institucionals del saló de plens han de ser aprovats per 2/3 dels membres del ple.
Norma d’obligat compliment
Segons els magistrats, els ajuntaments estan obligats a col·locar la imatge del monarca per una norma superior aprovada per decret llei: l’article 85,2 del Reglament d’Organització i Funcionament de les Entitats Locals, aprovat pel govern espanyol el 1986. Aquest article, apunten, té caràcter de “norma bàsica” i per tant és d’obligat compliment “a tots els municipis”.
L’efígie del rei, apunten, ha d’estar “en un lloc preferent” on es reuneixi el ple, de manera que es faci “visible” que “el poder local s’exerceix amb coherència amb la forma política de l’Estat espanyol”, això és amb la monarquia constitucional. En aquest sentit, afegeixen que “no s’ha d’oblidar que els municipis, segons l’article 137 de la Constitució, són elements de l’organització territorial de l’Estat”. I “la seva autonomia, garantida per aquest i altres preceptes constitucionals, troba el seu sentit en el si d’aquesta organització”.
No limita les competències
Segons el Suprem, això és així independentment del fet que els municipis regulin la presència dels símbols institucionals al saló de plens. Qualsevol regulació municipal, apunten, ha de ser “complementària i respectuosa amb el reglament estatal”, que sempre tindrà “força vinculant”. A la seva resolució els magistrats afegeixen que el Reglament estatal no limita l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Barcelona ni la seva “potestat d’autogovern per a la gestió dels interessos” que representen, i en canvi l’article del Reglament municipal que va ser anul·lat sí que suposava “un incompliment” de la norma general que s’aplica a tots els consistoris.
Tot plegat és fruit d’un recurs presentat per la delegació del govern espanyol a Catalunya el 2016 contra un article reglament que l’ajuntament de Barcelona havia aprovat un any abans. L’article 75.2 del reglament municipal deia textualment que “la representació d’elements simbòlics i institucionals presents amb caràcter permanent al Saló de Sessions ha de respondre a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtics, de neutralitat religiosa i de catalanitat”, i “la seva aprovació correspon al ple del consell Municipal, mitjançant un acord adoptat per una majoria de 2/3 dels seus membres”.
Segons el govern del PP, aquest article infringia l'”obligatorietat de la presència al Saló de Sessions o de Plens de la bandera d’Espanya i l’efígie del rei”, perquè infringia tant la llei estatal que regula l’ús de la bandera espanyola, com l’article 85.2 del Reglament d’Organització i Funcionament de les entitats Locals que estableix a l’article 2 que “en un lloc preferent del saló de sessions hi haurà col·locada una efígie del rei”.
La sentència del Suprem s’ha limitat a respondre el recurs pel que fa a l’adequació en aquest cas de la llei estatal pel que fa a l’efígie del rei. La conclusió dels magistrats és que el Reglament d’Organització i Funcionament de les entitats Locals “és norma bàsica” i “no pot quedar desplaçat pels reglaments orgànics municipals”.
