El llaç groc a la façana de l’Ajuntament ha protagonitzat la primera reunió dels nous grups municipals electes. La cita tenia per objectiu principal preparar la constitució dels òrgans de decisió del consistori –Junta de Portaveus, comissions, ple d’aprovació del cartipàs, districtes…– però el govern de Barcelona en Comú ha decidit posar ja sobre la taula la simbologia de suport institucional als presos polítics i exiliats. Amb el suport d’ERC i JxCat, Ada Colau ha tornat a posar el llaç a la façana amb l’esperança d’atemperar l’hostilitat que l’independentisme li va mostrar a la plaça Sant Jaume durant la investidura de dissabte. Dos operaris l’han col·locat a les tres del migdia exactes.
Penjar pancartes o símbols al balcó, de fet, és potestat directa de l’alcaldia: podria decidir-ho Ada Colau sense negociació. La consulta a l’oposició busca un recolzament més ampli que justifiqui una decisió que ja s’apuntava com la primera topada entre comuns i socialistes abans i tot de formar el nou govern bipartit. ERC i JxCat han lamentat que no estigués ja penjat, doncs segueix vigent l’acord de la darrera junta de mandat i ja no està en vigor la limitació de la Junta Electoral des de l’endemà de les eleccions del 26 de maig.
Laia Bonet (PSC) ha explicat als mitjans de comunicació que ha demanat als comuns ajornar la decisió a la primera Junta de Portaveus del nou mandat –on hi hauria hagut igualment majoria–, però els d’Ada Colau han preferit prorrogar l’acord de l’anterior mandat. Ha negat, això sí, que la discrepància sobre el llaç sigui el primer conflicte entre els dos futurs socis de govern: “No hi ha cap novetat de la que pugui sorprendre’s ningú, cadascú ha defensat les posicions que ha defensat sempre”.
Josep Bou (PP) ha sortit del guió i a més de condemnar la decisió ha advertit que, si pot, despenjarà el llaç: “Faré tot el possible per treure’l, podem tenir algun dia de glòria!”, ha avisat. Janet Sanz, provisionalment segona tinenta d’alcaldia, ha demanat “respecte” a una decisió que segons ella expressa la “solidaritat institucional” amb persones empresonades “injustament”. “Hem constatat que les posicions dels grups municipals no han canviat”, ha resumit.
Valls tindrà grup municipal propi
L’anunci de la ruptura de Cs amb Manuel Valls s’ha produït durant la primera reunió dels nous grups municipals i per part de la llista que encapçalava hi han anat dos regidors que formen part de Cs, Mariluz Guilarte i Paco Sierra. Els tres ‘independents’ que no tenen obediència directa a Cs –Manuel Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera– no eren a la reunió, on es tractava precisament la primera decisió polèmica del mandat.
En acabar la reunió s’ha donat a conèixer que Valls i Cs disposaran de 2 grups municipals independents perquè es van presentar a les eleccions com a coalició. Segons l’article 40.3 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), les formacions polítiques que integrin una coalició electoral podran constituir grups separats en cas de trencar-se la coalició si tenen almenys 2 regidors. Com que hi ha 3 regidors de Cs i 3 d’independents, el plenari municipal passarà a tenir novament 7 grups com en el darrer mandat quan la CUP que tenia representació.
El Secretari municipal, Jordi Cases, també ha detallat als 11 regidors presents –cap d’ells president de grup– el procediment a seguir els propers dies per posar el marxa el mandat 2019-2022. La decisió principal és el nou cartipàs, que ha d’estar enllestit abans d’un mes. També cal posar data al nomenament dels portaveus i presidents de grup i a la primera Junta de Portaveus. Els primers en arribar han estat Óscar Ramirez (PP), Mariluz Guilarte i Paco Sierra (BpC-Cs) i Janet Sanz, Jordi Martí i Eloi Badia (Bcomú) i després se’ls han afegir Neus Munté i Elsa Artadi (JxCat), Jordi Coronas i Montse Benedí (ERC) i finalment Laia Bonet (PSC).
1 
