El Fèlix, l’irreductible estrella de la Meridiana

L'acció de l'ANC a la frontera entre Nou Barris i Sant Andreu per la Diada ha acabat concedint el parlament final a un veí compromès

El tall de la Meridiana encara no ha fet un any i ja té les seves pròpies icones. Una de les més evidents té nom i cognoms, porta canyes de pescar per hissar banderes i du samarretes temàtiques amb una crítica gens dissimulada a la classe política. És el Fèlix González. Té 68 anys i és veí de Sant Andreu. I des de l’inici del tall, diu la llegenda que no se n’ha perdut cap convocatòria. Tant és així que avui, per la Diada Nacional de Catalunya, ha estat ell l’escollit per coronar la ronda de parlaments que s’han succeït a l’escenari ubicat a l’encreuament entre l’avinguda Meridiana i el passeig de Fabra i Puig. “Avui és dia onze, però demà serà dotze, i passat, tretze. I continuarem aquí. Des de les vuit fins a les deu. Aguantant, com hem de fer. Perquè la lluita no s’acaba avui. És dia a dia”, ha reblat, esgargamellant-se davant del micròfon. El públic li ha respost amb el sempre efectiu “Meridiana resisteix”.

Era la cirereta del pastís a la protesta contra l’estat espanyol organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquest racó de la ciutat, a tocar de l’estació de Sant Andreu Arenal. La mobilització de la Diada buscava assenyalar diverses representacions de l’Estat i l’edifici ferroviari és propietat d’Adif. Però s’ha anat més enllà. Les paraules dels que han intervingut a l’acte, com les seccions locals de l’ANC i Òmnium o la plataforma Solidaritat Perifèrica, també han posat el focus en la força de la repressió d’organismes estatals, com la justícia o els cossos de seguretat.

El Fèlix ho ha resumit a la seva manera. “Vaig néixer a una dictadura, però no vull morir a una dictadura”. Per això –i perquè viu a pocs metres de la protesta, tot sigui dit– no es perd una sola concentració dels meridians. Ho veu com la seva petita contribució per denunciar les injustícies i s’enfurisma quan recorda que el tall de la Meridiana és l’única protesta sorgida arran de la sentència de l’1-O que es manté viva.

I el seu capteniment implica, també, dissenyar samarretes en què apareix un Pedro Sánchez amb corona o un Gabriel Rufián caganer. Bé, ell pensa la idea general. L’amiga que té una botiga d’estampats li acaba de donar un cop de mà amb el procés i li enllesteix la peça de roba. És un dels seus atributs indispensables, juntament amb la barretina, el bastó i les canyes de pescar. “Valen 7 euros al basar xinès i van de conya”, comenta satisfet.

Entre els habituals al tall, també se’l coneix com “l’home que crida”. Ho diuen amb afecte, i ràpidament reiteren el grau de reconeixement que li tenen. “No se n’ha perdut una”, comenta un dels més implicats en la protesta de la Meridiana. El Fèlix, però, no té cap problema a l’hora de desmentir el mite. “Dos dies vaig fallar perquè no podia venir. Ara, hi he estat 193 vegades”. Avui és el tall número 195.

Una acció agermanada

El tall d’avui, de fet, és doble. S’ha decidit enllaçar l’acte de l’ANC –a les cinc– amb la crida habitual de la protesta –a partir de les vuit. L’acció particular de la Diada ha inclòs una concentració de més de mig miler persones segons els organitzadors i s’han respectat en tot moment les distàncies de seguretat i no s’ha produït cap incident.

A escassos metres, un dispositiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana hi posava l’ull, però no han arribat a fer-se notar en cap moment. De fet, l’adversitat més greu que han hagut de suportar els participants ha estat el sol contundent de mitja tarda. Les més espavilades, però, ja hi anaven preparades i han tret el kit de professionals de les performances. Paraigua, cadireta i pal de selfie.

Tres dones preparades per al tall de la Meridiana durant la Diada / D.C.

A l’escenari habilitat, el to era més solemne. Una de les traces comunes en els discursos que s’han sentit ha estat la solidaritat i germanor entre els perseguits per la justícia per fets vinculats a la mobilització ciutadana. Des de la tardor del 2017 hi ha “2.850 persones represaliades”, ha etzibat Ignasi Hosta com a membre de la junta d’Òmnium Cultural a Nou Barris. S’han mencionat els casos recents d’Adrià Carrasco, Valtònyc o Dani Gallardo –un jove madrileny en presó preventiva per participar en una protesta després de la sentència del judici de l’1-O a la capital espanyola. Ho ha acabat de complementar Solidaritat Perifèrica, que ha desplegat una pancarta de suport al jove.

Protesta en honor a Dani Gallardo, el jove empresonat a Madrid / D.C.

Finalment, l’acte ha anat mutant. Després s’han sentit els discursos oficials que tenien lloc a la plaça Letamendi i, entre acció i acció, s’han acabat ballant sardanes. El Félix també hi ha participat.

Nou comentari