La Delegació del govern espanyol planta Barcelona en la primera reunió integral pel top manta

L'ajuntament presenta un pla amb 4 punts a alts càrrecs de la Generalitat, Mossos, Guàrdia Civil, Renfe, Adif i el Port de Barcelona

El govern municipal d’Ada Colau vol escalar a nivell de ciutat l’estratègia política que ha seguit amb el top manta a la plaça Catalunya: implicar la resta d’administracions i operadors en la dissuasió de la venda ambulant irregular. El tinent d’alcalde Gerardo Pisarello ha explicat que aquest dijous ha tingut lloc a l’Ajuntament “la primera reunió interadministrativa” sobre els manters a la ciutat de Barcelona, seguint l’exemple de les taules auspiciades pel Síndic de Greuges amb alcaldes de tota Catalunya.

Hi han assistit 20 persones, 7 de l’Ajuntament i 13 d’altres institucions: diferents departaments de la Generalitat –com Interior i Benestar Social–, comandaments de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, la Policia Nacional i Guàrdia Civil, el Port de Barcelona, Renfe i TMB. En canvi, a la taula destacava un seient buit: el de la Delegació del Govern espanyol. Cap càrrec de l’administració central de l’Estat ha participat a la trobada, malgrat el paper clau d’Estrangeria en la gestió del fenomen. “Hi mantindrem reunions bilaterals, perquè estaven convidats però no han pogut assistir”, ha admès.

El consistori ha entregat als representats polítics assistents un document de quatre pàgines batejat com a Pla Integral Interadministratiu. Els quatre eixos principals són el control policial de l’espai públic, més plans d’ocupació que donin alternatives laborals als manters, contundència contra la importació i distribució de falsificacions –el producte estrella del top manta– i establir noves vies per regularitzar als immigrants recent arribats. “Amb una interpretació menys restrictiva i més àmplia de la mateixa Llei d’estrangeria podríem aconseguir aquestes vies”, ha advertit Pisarello. Entre els punts a flexibilitzar hi hauria l’aval familiar del grau d’arrelament –que voldrien poder oferir entitats socials–, el topall mínim de renda o els tres anys sense papers previs a l’obtenció del permís de residència. 

Malgrat la manca de fruits a curt termini, Pisarello ha fet una valoració triomfal de la reunió, que ha definit com “una mesura sense precedents” que “s’ha conquerit” els darrers mesos. Els interlocutors presents, ha reconegut Pisarello, han saludat la cita com “una iniciativa positiva” però no han expressat cap compromís immediat: “Ens hem deixat dues setmanes per analitzar el document i poder fer-hi aportacions, i mentrestant ens hem emplaçat a noves reunions tècniques per concretar les actuacions”. “És un fenomen complexe i requereix un abordatge complexe, no hi ha solucions màgiques”, ha recalcat el regidor, que ha citat els operatius policials contra els manters a plaça Catalunya i contra els narcopisos del Raval com a “exemples d’intervenció exitosa que es podrien reproduir”. “Confiem que ara serà més fàcil impulsar aquest tipus d’iniciatives, perquè es decidiran en taules tècniques i es despartiditzarà el tema”, ha afegit.

Dispersió cap a la Barceloneta i Montjuïc

Fonts municipals implicades en la redacció del pla han indicat al TOT Barcelona que l’objectiu primordial és assentar unes bases fixes sobre les que efectuar més dispositius com el de plaça Catalunya “sense que hagin de passar tres mesos” de reunions i negociacions per pactar cada intervenció. Tot i així, l’escassedat d’efectius és comuna a tots els cossos policials i difícilment seria viable mantenir més d’un dispositiu alhora.

D’ençà del dispositiu permanent a l’intercanviador de plaça Catalunya, el centenar de manters que el freqüentaven s’han dispersat per altres punts de la ciutat. Un grup es va intentar instal·lar al passeig de Gràcia, però agents del mateix dispositiu els ho van impedir. La majoria han optat per l’àrea portuaria, amb un increment del nombre de venedors en espais com el passeig Joan de Borbó de la Barceloneta. Un petit grup, assegura una font municipal, han provat sort a l’avinguda Maria Cristina, als peus de Montjuïc.

Pel que fa a les alternatives sòciolaborals, l’Ajuntament presumeix d’haver ofert 95 plans d’ocupació en dos anys, en diferents tandes. La primera de les quals ja ha mostrat una ràtio d’inserció laboral del 72%. En aquest sentit, el govern municipal celebra la recent convocatòria per part de la Generalitat d’un primer paquet de 85 plans d’ocupació –per a tot Catalunya– i confia que n’hi hagi més els propers mesos.

Nou comentari