Daniel Sirera (Badalona, 1967) va acceptar l’encàrrec de tornar a posar al mapa barceloní un PP que estava en hores baixes, tant numèricament com de credibilitat. El 28M va doblar resultats i va donar als populars 4 regidors. Una xifra que va acabar decantant l’alcaldia de Barcelona sumant els seus vots als dels Comuns per investir Jaume Collboni. Set mesos després, l’alcalde del PSC continua buscant soci per ampliar la seva minoria històrica, però en cap cas Daniel Sirera es planteja -ni li han plantejat- entrar a l’executiu municipal. El líder popular té clar què faria ell si estigués en el lloc de l’alcalde: un govern en minoria i un mandat de política à l’ancienne, és a dir, negociació i pacte dia a dia.
Tenint en compte els esdeveniments dels últims set mesos, Daniel Sirera i el PP continuen defensant que investir Jaume Collboni era el preu a pagar per impedir un govern liderat pel guanyador de les eleccions, Xavier Trias, i ERC?
Vaig fer allò que creia que era el millor per a la ciutat de Barcelona, impedir que els separatistes prenguessin el control i posessin la ciutat de Barcelona al servei de Puigdemont i de Junqueras. I també vaig fer una cosa que crec que era necessària per la ciutat, evitar que Colau continués al govern municipal. Si la pregunta és si després d’aquests set mesos ho tornaria a fer, la resposta és que em costaria molt més fer-ho, per diverses raons.
Enumeri-les, si us plau.
Una, a nivell nacional: el PSC ha canviat molt des de les eleccions municipals. Ha canviat radicalment, fins al punt que no veig gaire diferència entre Junts i el PSC a nivell espanyol i a nivell de Barcelona. I dos, a Barcelona, moltes de les coses que en campanya electoral Jaume Collboni deia que volia fer no les està fent. Com a molt, hi ha un canvi de tarannà, amb el somriure de l’alcalde, però sense mesures de govern eficaces per treure Barcelona de la situació en què es troba.
El PSC li va garantir que Ada Colau no entraria al govern municipal si el PP cedia els seus 4 vots amb els 9 de Barcelona en Comú?
El dia de la constitució de l’Ajuntament, l’alcalde em va dir que finalment havia aconseguit el suport dels Comuns per ser alcalde. Jo li vaig preguntar si els Comuns entrarien al govern i ell em va dir que segurament sí. I és quan jo li vaig dir que no el faria alcalde, que per tant la meva condició per fer-lo alcalde era que Ada Colau no estigués al govern municipal.
Què li va dir el candidat del PSC que el va fer canviar de parer minuts abans del ple?
15 minuts abans de l’inici del ple, Jaume Collboni no només em va dir que no estaria al govern, sinó que, a més a més, com a prova, em va ensenyar el comunicat de la mateixa Ada Colau dient que passaven a l’oposició. En la seva intervenció al ple, Colau també va dir que no estarien al govern. Però és veritat que després d’aquell dia, cada dia, ella demana estar al govern.
De moment, Collboni no l’ha enganyat pas. A hores d’ara, que se sàpiga, Ada Colau no serà tinenta d’alcaldia. De fet, no se sap qui ho serà.
L’alcalde va adquirir un compromís amb mi en aquest sentit, però era un compromís amb tots els ciutadans que no volien que les polítiques de Colau continuessin al govern municipal. Jo el que sé és que els votants del PSC no volen Colau al govern, i bona part de la ciutadania respira tranquil·la sense ella. Crec que vaig fer el més difícil, tallar el cordó umbilical que lligava Colau i Jaume Collboni. Una vegada tallat aquest cordó umbilical, l’alcalde hauria de dedicar-se a governar amb diàleg i amb treball.
Si incorpora els Comuns al seu equip, vostè se sentirà enganyat?
Sí, estarà enganyant el PP, però també posarà Barcelona en una situació insostenible. Barcelona podia aguantar 8 anys de governs de Colau, però no 4 anys més.
Fa distinció entre un govern amb els Comuns i un govern amb Colau?
És Colau i són els Comuns, la seva lluita contra les inversions, els grans esdeveniments a Barcelona o una mobilitat raonable. És la ciutat més insegura d’Espanya, i Colau ha fet tot això amb la col·laboració de Collboni. Si Colau marxa, però les polítiques que representa entren al govern municipal, estem en el mateix escenari.
Abans vostè parlava de mal menor amb Collboni. Ara el mal menor seria un acord amb Junts, un tripartit o un bipartit amb ERC?
Jo sóc partidari que governi en minoria, perquè així governarà per a tots els barcelonins. Que pacti i que negociï amb tots. Hi ha coses que serà més fàcil que surtin amb Junts i amb el suport del Partit Popular. Altres les pot pactar amb altres forces polítiques. Que els pressupostos no siguin un combat entre partits. Barcelona és una ciutat plural, però tots tenim un objectiu comú, que Barcelona sigui la millor ciutat del món.
Però no ha respost: el mal menor és Junts o és ERC i/o Barcelona en Comú?
Jo era conscient que per a Barcelona era dolent posar la ciutat en mans de Puigdemont o de Junqueras, i que els de Colau estiguessin al govern. ERC i Colau són dues cares de la mateixa moneda, defensen les mateixes polítiques en molts temes, tret de la independència, però segons com també. En resum, aquí no hi ha mal menor.
Descriu un escenari polític gairebé idíl·lic, però els partits estan pensats per assolir el poder. També el PP.
A Barcelona, tot les forces polítiques, excepte nosaltres, estan pensant en elles mateixes. Junts, ERC i Comuns posen com a condició per negociar estar al govern, és a dir, tenir càrrecs, poder. No parlen de Barcelona, sinó de les seves cadires.
I vostè no ha parlat amb Collboni d’aquesta possibilitat de “tenir càrrecs”?
Tenim 4 regidors, en som consicents, i el que volem és que Barcelona no s’aturi per negociacions partidistes. La gent vol que es parli de coses del dia a dia, no dels noms de les tinences d’alcaldia.
En qualsevol cas, amb 10 regidors l’alcalde ha aconseguit desactivar l’oposició mentre tria soci. I l’aritmètica fa impossible un bloc sòlid que pugui ser alternativa.
És que jo no trobo ni oposició per part de les altres forces polítiques… Però tampoc propostes. Tots estan esperant el veredicte, i també a l’espera de les autonòmiques i de les necessitats que pugui tenir Salvador Illa.
Maragall ha marxat, Trias diu que marxarà i no està clar que Colau acabi el mandat. Daniel Sirera es queda segur?
Jo vull ser alcalde de Barcelona i tinc moltes condicions per aconseguir-ho. Junts no sap què vol ser de gran i ni tan sols té un candidat per substituir Trias i Collboni no està responent a les expectatives. De manera que estic en condicions de disputar-li l’alcaldia al PSC.
Barcelona no és ciutat de majories absolutes, i a hores d’ara el PP només té un soci possible, VOX. Com s’ho faria, si guanyés les eleccions? Després del 23J a Madrid s’ha configurat un bloc a l’entorn del PSOE que ara sembla indestructible si no és que PP i VOX tenen majoria absoluta. Per exemple, a hores d’ara és difícil que el PNB pugui ser un soci del PP en un futur. I aquests blocs es traslladen a Barcelona.
De fet, ja ha passat a Badalona i a Castelldefels durant molt de temps, sóc conscient que les altres forces polítiques faran el que sigui perquè el PP mai governi a Barcelona. I estic segur que, així com el PP li va donar l’alcaldia al PSC, en el cas invers no hi hauria hagut aquesta generositat i visió d’Estat.
Una generositat que, de moment, no té contrapartides. A pilota passada, el PP hauria demanat a Collboni entrar al govern a canvi dels seus vots?
Si a les pròximes municipals està en mans del PP decidir qui serà alcalde, nosaltres jugarem, i demanarem estar al govern. Si algú vol el nostre suport ho haurà de tenir clar.
Per què no ho va demanar el 17J?
Perquè jo acabava d’arribar a l’Ajuntament, havíem de reconstruir i consolidar el projecte de ciutat. Quan arribo, només tenim 3 consellers de districte i 2 regidors. Ara en tenim 18 i 4. Ara sí que podem representar el conjunt dels ciutadans.
Quina ciutat ofereix el PP als barcelonins?
Una Barcelona que ha de créixer i prosperar, amb la seguretat garantida, que no es posin impediments a la circulació, neta, que es puguin baixar els impostos, que no es persegueixi la restauració ni l’oci nocturn. Hem de tenir una ciutat també divertida, i que sigui compatible amb el descans dels veïns, i que ningú hagi de marxar perquè no té oportunitats ni feina ni habitatge.
Li preguntem ara com a representant del PP català i, per tant, de part de l’unionisme català. Es demana a l’independentisme que accepti els errors i faci autocrítica, però l’àmbit ideològic que vostè representa hauria de fer-ho també amb l’Operació Catalunya?
Això que diuen ‘Operació Catalunya’ és un tema que està en mans de la justícia, i per tant, són els jutges els que ho han d’analitzar. Pensem que la justícia funciona bé, que hi ha separació de poders, i per tant, que els jutges determinin si es va fer les coses bé o es van fer malament. Si es van fer bé, res a dir. I si es van fer malament, doncs que qui correspongui respongui davant de la justícia. Dit això, acusar la directora del CNI d’escoltes il·legals quan van ser autoritzades per un jutge, que és com es fan les coses en un país democràtic, no em sembla normal. Igual que demano que els que van cometre actes violents durant el Procés siguin jutjats i que la justícia decideixi, demano el mateix per la resta.
El PP sosté el combat obert contra la llei d’amnistia que es tramita al Congrés dels Diputats. Que inclogui o no els policies espanyols de l’1-O ha estat un dels grans focus de batalla política també entre els partits que la tiraran endavant.
Si hi va haver algun policia que es va extralimitar en les seves funcions, la justícia ha d’actuar i fer complir la llei. Però no es pot fer una llei d’amnistia que no consideri delicte llançar un còctel molotov contra una furgoneta de la Guàrdia Urbana plena d’agents. És terrorisme o no és terrorisme? Això ho determinarà un jutge. Jo el que dic és que la policia actuava complint una ordre judicial i hi havia altres persones que actuaven en contra de les resolucions dels tribunals, de manera que no podem posar al mateix sac qui compleix la llei i qui la incompleix.
El PP mai hauria negociat una llei d’aministia si això li hagués permès tenir el govern de l’Estat?
Després del 23J els partits separatistes ens van proposar el mateix que han proposat al PSOE. Nosaltres no podíem acceptar això i vam donar per fet que el PSOE tampoc ho acceptaria. En això ens vam equivocar.
I una darrera qüestió. El PP va donar l’alcaldia al PSC a Barcelona, i poc després, el PSOE pactava amb altres forces un govern alternatiu al PP a Madrid. Si el PP pogués decidir com a la ciutat, faria president Salvador Illa per evitar un president independentista?
Òbviament, nosaltres voldríem un govern constitucionalista i no tancaríem la porta. El problema és que el PSC preferirà governar amb Esquerra i amb Junts abans que amb el PP. Ara, el PSC està justificant l’amnistia i tot el que es va viure el 2019, els còctels molotov i les pedrades al cap dels policies, de manera que el PSC ara competeix amb ERC i Junts, i ha abandonat la defensa del constitucionalisme a Catalunya.
3 
