Ada Colau va tornar a iniciar mandat amb un gest simbòlic, tot i que ben diferent. Si el 2015 el govern municipal dels comuns va decidir anar a Nou Barris després de la mediació per aturar un desnonament, 4 anys després ha estat la col·locació d’un llaç groc a la façana consistorial l’acció protagonista de la primera jornada laborable. El símbol de solidaritat amb els presos polítics ha tornat a lluir a la plaça Sant Jaume després del cicle de convocatòries electorals –espanyoles el 28A i municipals i europees el 26M– i una reunió dels nous grups municipals ha servit per subratllar que és fruit de l’alineament de BComú amb ERC i JxCat en el terreny de drets i llibertats, que és l’eufemisme de moda ara per parlar del sobiranisme català quan inclou també als comuns.
La foto del llaç arriba menys de 48 hores després d’un alineament antagònic: el suport del PSC i els 3 regidors de Manuel Valls a la investidura d’Ada Colau. L’aliança amb l’unionisme per obtenir la vara li va fer pagar cara la plaça Sant Jaume, on centenars d’independentistes van escridassar als comuns en el breu trajecte a peu entre el consistori i el Palau de la Generalitat. Un escarni que ha qualificat de masclista la regidora Laura Pérez (BComú), que ha vist minoritari ERC i que de fet ja es va produir 4 anys abans quan els simpatitzants dels comuns van esbroncar als regidors de dretes en el mateix itinerari.
El retorn del llaç ha coincidit a més amb la reobertura de la causa a l’Audiència de Barcelona per les càrregues policials a quatre escoles durant l’1-O, en resposta als recursos presentats per l’Ajuntament. Una lluita judicial que liderava Jaume Asens i que ara ha assumit el seu assessor Marc Serra com a nou electe. I, també, una actuació municipal posa en evidència la fonda discrepància amb el PSC sobre la “neutralitat de la institució”. De fet, el gest del llaç també és un avís: els comuns volen donar a entendre que mantindran perfil propi quan l’entrada del PSC els deixi amb poc més del 50% del govern municipal.
Els socialistes confien tenir pactat el nou organigrama en 15 dies, la meitat del temps màxim que preveu el reglament per tenir aprovat el cartipàs al primer plenari. Si ERC no hi dona suport, al flamant bipartit li caldrà obtenir el primer suport ordinari de Manuel Valls. Mentrestant, el PSC procura mesurar les seves paraules. A la sortida de la reunió municipal Laia Bonet s’ha limitat a assenyalar als periodistes que les posicions de cada soci de govern no havien canviat en l’àmbit nacional, mentre que Jaume Collboni ha dit per televisió al matí que és un “error” penjar símbols al balcó consistorial que no tinguin un ampli consens.
El divorci polític amb Valls reforça la geometria variable
“Hem decidit separar-nos de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona”, ha anunciat aquest dilluns categòrica la portaveu de Cs al Congrés, Inés Arrimadas, que l’havia apadrinat personalment en la precampanya electoral. El trencament de la coalició que formaven la plataforma promoguda per Valls i Ciutadans deixa ara el plenari amb 7 grups polítics, els mateixos que el passat mandat quan hi tenia també representació la CUP. L’ex primer ministre francès i ara regidor a l’oposició podrà tenir grup municipal propi i per tant consolida la llibertat de moviments que ja va demostrar a la investidura amb el vot de desobediència dels tres regidors de la llista BpC-Cs que no militen al partit taronja.
Cap dels sis regidors divorciats ha volgut fer declaracions. L’equip de Manuel Valls ha emès un comunicat en què confirma que no ha ofert cap valoració perquè encara està analitzant “la situació política”, mentre que Mariluz Guilarte i Paco Sierra a la sortida de la reunió municipal sobre el llaç groc han declinat fer cap comentari a la premsa que els esperava a la porta. El que sembla més clar és que la trencadissa beneficia sobretot a Manuel Valls, que guanya llibertat de moviments per pactar amb el futur govern bipartit si ERC li dona carbasses els primers mesos de mandat. Es dona la circumstància, a més, que dos dels tres vallistes són exsocialistes i que el nexe d’interlocució amb el nou govern serà bàsicament el PSC.
Cs simplement guanya tranquil·litat, en no haver de donar explicacions sobre les incoherències que causin les decisions o declaracions de Valls sobre Ada Colau, sobre Vox o sobre el PSC. Això sí, al preu de passar dels 5 regidors que tenia Carina Mejías a només 3 liderats per l’exdiputada Mariluz Guilarte, rostre molt menys conegut a la ciutat. Qui ràpidament s’ha pronunciat és l’oposició independentista: Elsa Artadi (JxCat) ha considerat que la ruptura situa Valls com a “soci estable” en un tripartit de facto, mentre que Jordi Coronas (ERC) ha insinuat que la separació en dos grups municipals ja estava prevista abans de les eleccions en haver-s’hi presentat com a coalició.
1 
