Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La crisi d’Ucraïna torna a esperonar Barcelona com a ciutat d’espies

L’efecte papallona entre Kiev i Barcelona. La capital catalana ha estat tradicionalment i històrica una ciutat d’espies. Tot i que es podria remuntar a les maniobres d’informació de la Guerra de Successió de 1714, la relació entre entre l’espionatge internacional i Barcelona està documentada des d’abans de la Primera Guerra Mundial quan la ciutat va ser un veritable niu d’espies. El Procés i el gihadisme ja van augmentar l’activitat dels serveis d’informació estrangers, però ara, la crisi d’Ucraïna està activant els agents d’informació russos i xinesos ubicats a Barcelona.

Així ho han copsat els membres de les poderoses Comissaries Generals d’Informació tant dels Mossos d’Esquadra com del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. De fet, l’informe de Seguretat Nacional del 2020, alertava que els serveis d’informació i contraintel·ligència del Centre Nacional d’Intel·ligència havien detectat –per aquest ordre– “pisos francs i trampolí” de serveis d’intel·ligència estrangers a Barcelona, Madrid i Algesires.

En aquest marc, les mateixes fonts asseguren que a Barcelona hi ha fins i tot pisos compartits per serveis secrets que treballen conjuntament contra, per exemple, el fenòmen del gihadisme. És a dir, serveis d’informació d’Algèria, Marroc o de França que unifiquen despesa i comparteixen mitjans, i si és el cas, informació. “Barcelona té una situació privilegiada i uns nivells de població que permet aquesta mena d’activitats”, detallen les mateixes fonts. De fet, el delegat de CNI a Catalunya, que coneix molt bé la llengua catalana, té com a prioritat el gihadisme i les xarxes de crim organitzat així com neutralitzar els atacs “d’espionatge hostil”. Un dels punts calents és evitar que els serveis exteriors penetrin en els secrets de la nombrosa indústria farmacèutica que hi ha a Catalunya, i més en temps de pandèmia. Així mateix, només cal veure el nombre de detencions oficials que es porten a terme en relació al gihadisme a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Fonts d’Informació asseguren que l’activitat habitual són dels serveis especialitzats en gihdisme i, en els darrers anys, han notat un “importantíssim augment del nombre i l’activitat d’espies russos i xinesos”.Cal tenir present que a Espanya, Rússia hi té moltes capacitats a través del crim organitzat, que no és cap secret que manté vincles, contactes i connexions amb l’Estat rus”, subratllen les mateixes fonts. “No en tingueu cap dubte, si la crisi d’Ucraïna empitjora desplegaran tota la seva activitat, ara notem més moviments”, emfatitzen.

A, més els mateixos analistes insisteixen en les “antenes fixes del GRU a Barcelona”. És l’acrònim de Glávnoye Razvédyvatelnoye Upravlenie, un eficaç servei d’intel·ligència que depèn de les forces armades russes. De mètodes “híbrids”, protagonitza accions a l’exterior de caràcter hostil. De fet, li imputen potinades electorals a les presidencials franceses, operacions de desinformació i, sobretot, pels serveis d’informació espanyols, treballen “especialment a Catalunya pel Procés sobiranista, que veuen una porta per la desestabilització de la Unió Europea”.

Els resorts de la notable xarxa d’informadors i agents russos o de la seva òrbita instal·lada a Barcelona serà una eina molt útil en cas de conflicte”, admeten les mateixes fonts. “Seria espionatge hostil”, alerten amb caire un punt inquietant. Una opinió fonamentada en què l’Estat espanyol va poder aturar i neutralitzar un total de “108 actes d’espionatge hostil” durant tot l’any 2020 per part dels serveis d’Intel·ligència de tercers països. Una xifra un increment en constant evolució des de fa 7 anys. En concret, el 2013 el Centre Nacional d’Intel·ligència va aconseguir neutralitzar 86 atacs.

Ara, la Moncloa en el darrer document d’Estratègia de Seguretat Nacional, al que ha tingut accés el TOT Barcelona, reclama més “recursos” per actuar en contraintel·ligència. No només per evitar atacs contra interessos espanyols –siguin polítics, econòmics o socials– sinó per utilitzar Espanya com a passarel·la per actuar en altres Estats. “Barcelona és un centre econòmic i empresarial que pot ser un caramel per aquests tipus d’ofensives”, opinen les mateixes fonts. El document, que marca les línies mestres de la seguretat, destaca que Espanya ha esdevingut en un “territori” especialment preuat com a “base d’operacions cap a altres països”. La petició és clara: reforçar les capacitats del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’excusa que cal afrontar les ingerències.

Segons descriu el Centre Nacional d’Intel·ligència per al Departament de Seguretat Nacional, Espanya és víctima dels anomenats HOIS, l’acrònim en anglès de “Serveis d’Intel·ligència Hostils”. Aquesta ràtzia, atès el que explica l’informe, ha obligat al CNI a “intensificar el seu esforç en el seguiment de les seves activitats per evitar que afectin qüestions de Seguretat Nacional o que vulnerin drets del ciutadans espanyols”. Un dels centres neuràlgics d’aquesta activitat s’ha detectat a Barcelona i Madrid, per una qüestió de capitalitat.

Si la crisi d’Ucraïna creix, l’activitat hostil es pot veure reflectida en una estratègia híbrida per desestabilitzar un actor internacional contra Rússia. “Gràficament, si Espanya augmenta la seva bel·ligerància contra Rússia i enviés tropes o armaments, els serveis russos hostils podrien contraatacar amb ofensives tecnològiques, atacs informàtics, o bé maniobres per per influir sobre els seus ciutadans establerts a Espanya, o ciutadans contraris a l’Estat –com els independentistes– per esperonar aixecaments que trenquessin l’estabilitat social”, especulen. Ucraïna, doncs, retorna a Barcelona la llegenda de ser un niu d’espies.

Nou comentari

Comparteix