Creu Camacho lidera la candidatura Dignitat Republicana a les eleccions a la Federació de Barcelona d’ERC. Dignitat Republicana s’enfrontarà a la llista junquerista que encapçalen la regidora Eva Baró i la consellera del districte de Sant Martí Lourdes Arrando. Presidenta del casal republicà de l’Eixample i amb anys d’experiència en l’àmbit de la salut, Camacho és militant d’ERC des del 2005 i aspira a convertir-se en la nova presidenta de la federació barcelonina d’ERC. A més d’ella, la candidatura incorpora com a número 2 a Miquel Colomé. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, és professor d’institut i un històric del republicanisme de Gràcia, on el mandat municipal passat va ser conseller de districte. També forma part de la llista la regidora Rosa Suriñach, que en cas de guanyar seria la presidenta de l’Assemblea d’ERC a la ciutat, un òrgan participatiu. Suriñach és llicenciada en Publicitat i Comunicació Audiovisual. En aquesta entrevista, Camacho defensa que ERC ha de recuperar el poder de la militància i l’assemblearisme i opina que el partit no ha d’entrar en el govern de Jaume Collboni. En tot cas, sí que creu que la consulta a la militància que es va ajornar s’ha de fer, perquè no és un procés tancat.
Quins són els principals eixos de la seva candidatura?
Recuperar el protagonisme de la militància, la seva llibertat i els seus principis republicans.
Vostès parlen de recuperar l’assemblearisme a ERC. S’ha perdut?
Sí, bastant. Nosaltres volem posar la veu del militant en el centre de tot el que fem. I això darrerament no ha estat així. Volem que la militància en cada procés de decisió tingui veu i vot. Els valors republicans han de ser l’eix de Barcelona i cridem a la militància a defensar la democràcia interna.
Per quin motiu pensa que s’ha perdut l’assemblearisme?
Un exemple és el pacte amb Collboni. A nosaltres no se’ns han arribat a preguntar moltes coses. Ens hem assabentat d’elles perquè les hem vist publicades a la premsa.
La vostra candidatura va néixer a la cua de l’Orfeó Martinenc del 13 de juny de l’any passat. Aquell dia, la Federació de Barcelona havia convocat a la militància per avalar o no el preacord de govern amb el PSC. Aquell congrés es va suspendre i no s’ha tornat a convocar mai. Vostès, si guanyen, volen tornar-lo a convocar abans de l’estiu.
És una de les idees que tenim, que la militància voti. La idea seria fer-lo abans de l’estiu. Però primer parlaríem i revisaríem el pacte al qual va arribar el grup municipal amb el PSC. Ho debatríem, ho portaríem a la militància i després es votaria.
Faltant dos anys per les eleccions, a ERC li convé entrar al govern municipal?
Nosaltres creiem que no, ERC no ha d’entrar en el govern municipal, però tenim el deure de tancar aquest procés. Aquest procés no es va poder fer el dia 13 de juny del 2024. Tindrem el deure de començar la nostra feina a la Federació de Barcelona posant això ja sobre la taula. És més el com que el què.
Per tant, farien una votació per tancar aquest procés.
La militància ha de decidir. Aquest ha de ser el primer gest de la nostra feina cap a la militància.
Li falta personalitat a ERC Barcelona? L’altre dia deien que s’havia de deixar de ser una crossa del PSC, dels Comuns, de Junts…
ERC Barcelona ha de tenir un model propi de ciutat i ha de ser amb identitat republicana. No hi ha més.
Però creu que actualment el grup municipal d’Esquerra és una crossa del govern municipal? ERC és l’únic que ha votat a favor dels dos pressupostos de Collboni i va tancar un preacord de govern amb el PSC.
Quan ets al grup municipal has de parlar i arribar a acords. Nosaltres, si guanyem, el primer que farem serà tenir identitat propia i després parlarem amb qui calgui.
Diria que ERC és un partit dividit o fracturat?
Hi ha hagut un procés anterior -el congrés nacional per elegir la nova direcció- en el qual es van presentar tres candidatures. És important que hi hagi aquest debat dins d’un partit polític. Les discrepàncies i les maneres de fer diferent ajuden i sumen. Però aquest procés ja s’ha tancat i ara estem per treballar i construir, tant políticament com amb la militància. Volem tirar endavant i no perdre el temps, i que ERC tingui un futur millor.
Parla del congrés del desembre que va guanyar la candidatura d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany.
Sí. Tots tenim un objectiu comú, que és enfortir el partit. Un cop acabat aquest procés, no podem perdre el temps i el que volem és fer d’Esquerra una eina útil que pugui remuntar electoralment i guanyar les eleccions municipals del 2027.
En aquell congrés, Junqueras va guanyar amb un marge molt estret. Nova Esquerra Nacional va aconseguir el 42% dels vots. Aquest resultat sembla indicar que el partit està dividit en dues meitats.
En aquell moment es va votar, però el republicanisme té això. Un cop acabat aquest procés, anem tots en la mateixa direcció, a enfortir el partit, que és el que ens toca ara. Estem a les ordres d’allò que manin l’Oriol Junqueras i l’Elisenda Alamany, com no pot ser d’una altra manera.
Si guanyen, quina serà la primera decisió que prendran dins de la Federació de Barcelona?
Fer el congrés, la votació per votar l’entrada o no al govern de Jaume Collboni. I fer l’equip de campanya, començar a preparar l’equip per a les eleccions del 2027.
Quines idees tenen sobre aquesta qüestió?
En 15 dies, després de ser elegits, volem crear un equip de campanya per començar a dibuixar l’estratègia. I un equip de treball que faci tota la part de propostes polítiques: veure la reflexió de la militància, dels districtes, la relació dels districtes amb les entitats… Si sortim elegits, en primer lloc, farem el congrés que es va ajornar. Ho farem abans de l’estiu. I, en segon lloc, iniciar aquesta feina d’impuls. Si sortim, el primer que farà la militància serà recuperar la il·lusió. Si guanyem, serà un revulsiu perquè la militància s’activi.
Un dels temes més greus que ha viscut ERC en els últims anys són els cartells de l’alzheimer, de l’Ernest i el Pasqual Maragall. Com a militant, com a presidenta del casal de l’Eixample i com a candidata a la Federació de Barcelona, com ha viscut aquesta situació?
Vaig viure el cas dels cartells de l’alzheimer amb molta pena i molt de dolor pel fet que això hagi sortit del meu partit. No puc entendre de cap manera que es pugui fer una campanya de contrast amb aquest tema. Ha estat molt dolorós.
Aquest mes de març es van presentar les conclusions de la Comissió de la Veritat sobre el cas dels cartells. Què li va semblar?
Vaig escoltar-ho. No m’ha quedat aclarit. No hi ha noms. És un tema encara per resoldre.
Des de la Federació de Barcelona, es podria fer alguna cosa amb aquest tema?
Hi ha una sèrie d’òrgans propis del partit. La competència és nacional. Nosaltres, com a Barcelona, podem fer arribar el desacord, l’exigència de la militància de voler saber al final noms, cognoms i com ha anat, però no podem interpel·lar ni entrar a solucionar o demanar res a l’àmbit nacional del partit.
Més enllà de recuperar la veu de la militància, quins altres eixos programàtics porten a la seva candidatura?
Defensem la democràcia interna i la divisió de poders. Els càrrecs de la Federació de Barcelona no poden tenir càrrecs públics. Nosaltres no som funcionaris polítics. La gent que impulsa Dignitat Republicana són simplement militants, persones republicanes amb aquests principis que volen tirar endavant aquest projecte. El grup municipal d’ERC i la Federació de Barcelona han d’estar separats. La Federació és la part política, qui pren les decisions i les comunica al grup municipal.
Darrere de Dignitat Republicana, qui hi ha?
La militància de base. Militants amb la seva feina, militants il·lusionats amb ganes de treballar.
Representants de Foc Nou o de Nova Esquerra Nacional, n’hi ha?
En el congrés nacional, vaig votar Foc Nou. Si això és un representant…
Teniu gent d’aquestes candidatures que us donin suport?
Nosaltres no tenim ningú al darrere. Sí que ens arriben missatges de tot arreu perquè tirem endavant.
Una persona que sí que us ha donat suport públicament ha estat l’Alfred Bosch. Jugar algun paper en la candidatura?
No. Li agraïm el suport. És un militant més. Estem nosaltres, la militància.
Quins serien els eixos principals de ciutat per a vostès que s’han d’abordar a Barcelona i tractar en la campanya de les municipals del 2027?
Un tema principal que s’ha de tractar és l’habitatge. Cal garantir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de l’habitatge i abordar la crisi climàtica, la xarxa de mobilitat activa, el transport públic i el català. És una eina cultural essencial que ha d’estar representada a tota la ciutat. També és molt important el feminisme i fer una ciutat més cohesionada, igualitària.
Vostès porten a la seva candidatura a la regidora Rosa Suriñach. L’altra llista està encapçalada per una altra regidora, l’Eva Baró. És un grup municipal de cinc persones. Això pot provocar algun conflicte intern a l’Ajuntament?
Coneixent la Rosa Suriñach, no. És una dona que va a treballar al grup municipal. Fa la seva feina. És molt prudent, és una persona molt tranquil·la. Ho vivim com un procés democràtic. Això no solament passa al grup municipal, passa a tots els casals de Barcelona. Tenim amics i companys amb qui fem cerveses o anem a fer un cafè i no pensen com nosaltres. La Rosa ho viurà amb normalitat, igual que l’Eva Baró i la resta de regidors. És un procés i un dret democràtic i cadascú se situa en la postura que vol representar.
Quin és el procés fins que es facin les votacions el 26 d’abril?
Es poden recollir avals fins al 22 d’abril. En paral·lel, aquesta setmana hem començat a fer les presentacions als casals d’ERC. El dia 24 hi haurà un debat amb l’altra candidatura. El 26 es vota i el dia 27, els resultats s’oficialitzen i es presenta la nova executiva.
Comenta que hi ha un debat el dia 24.
Serà obert a la militància i es farà a la seu de la Federació, a les 19.00 hores.
Quina importància donen al feminisme en la seva candidatura? L’altra candidatura està liderada per dues dones, destacaven que la seva llista està formada per un 60% de dones i que en cas de guanyar disposaran d’una adjunta a la presidència per abordar aquestes qüestions?
Una candidatura feminista no és només que hi hagi dones. És transformar l’estructura del partit i posar els temes que afecten les dones al centre. La nostra candidatura són sis dones i sis homes. Volíem ampliar la llista amb més dones, però no ens ha donat més temps. Però, per a nosaltres, el feminisme és quelcom més ampli i no només col·locar dones en una candidatura. Es treballar i fer que el partit posi aquest tema tan sensible al centre.
Una de les crítiques que vostès han fet és que el congrés s’ha muntat molt ràpidament i que es podia haver fet al maig. Dieun que han hagut d’organitzar la candidatura a correcuita.
En nou dies. S’ha convocat pel segon dia hàbil que es podia fer quan hi havia fins al 31 de maig. Hi ha la Setmana Santa al mig. Ens ho complica molt. Ens hem hagut d’organitzar molt ràpid i la recollida d’avals queda trencada pels dies festius. Som nous. Hem de contactar amb la poca gent que tenim a les agendes. I per Setmana Santa no hi ha ningú a Barcelona.
Estem fent l’entrevista en el restaurant Mescladís del carrer Comte de Borrell. Comentàveu que és un projecte que lliga molt amb la vostra candidatura
És un projecte lligat al fet de migrar dignament. El Mescladís també està vinculat a l’economia social i solidària. La candidatura de l’Eva Baró també podria estar aquí. El partit té objectius comuns. És un lloc que pot ser definitori. El model de ciutat que nosaltres volem és molt inclusiu. Reconeix la diversitat com un valor i defensem l’economia social i solidària
Anem acabant. Estan negociant algun pacte amb l’altra candidatura per tancar un acord abans de les eleccions del 26 d’abril?
No hem parlat amb l’Eva Baró. Ni m’ha contactat ni m’ha fet cap proposta. De tota manera, hauríem de parlar molt per arribar a un acord. Presentem models diferents com liderar la Federació de Barcelona. Però no tanquem la porta a parlar. Estem oberts. Però pensem que totes les persones que integrin l’executiva de la Federació no han de tenir un càrrec públic.
