L’aturada de l’obra pública exposa l’Ajuntament a indemnitzacions milionàries

El decret d'alarma estatal preveu que les empreses afectades puguin demanar compensacions per salaris, maquinària i assegurances

L’aturada de tota l’obra pública no essencial aboca l’Ajuntament de Barcelona al pagament de grans indemnitzacions a les principals constructores privades. La mesura, aprovada el 16 de març, és conseqüència directa de l’estat d’alarma dictat pel govern de l’Estat en l’inici del confinament fa dues setmanes. La suspensió de tots els treballs no imprescindibles vol evitar els contagis de coronavirus per la reducció dels desplaçaments d’operaris i des d’aquest diumenge s’ha fet extensiva també a les obres privades. I, segons el decret estatal, haurà de pagar els danys i perjudicis l’administració concreta que va encarregar cada treball suspès, pel que també la resta d’institucions toparan amb aquesta despesa sobrevinguda. 

Així, el decret d’alcaldia que aterrava la suspensió d’obres públiques ja preveia les compensacions que poden demanar els privats afectats. Poden reclamar la devolució de “les despeses salarials que efectivament aboni el contractista al personal adscrit a l’execució ordinària del contracte, durant el període de suspensió”, fins al 100% dels sous. És incompatible amb acomiadaments quan acabi el confinament i, lògicament, tampoc és vàlid si l’empresa tramita un ERTO perquè aleshores aquestes nòmines ja les abona l’Estat a través de l’atur.

Els privats –usualment grans promotores agrupades en UTEs– també poden demanar el rescabalament dels “lloguers o manteniment de maquinària, instal·lacions i equips”, sempre que el contractista acrediti que no els està usant en altres obres en marxa. També pot reclamar el cost –proporcional als dies d’aturada– de les assegurances que estan obligats a tenir per optar als contractes públics. Tots els conceptes s’apliquen amb data 14 de març, quan va entrar en vigor l’estat d’alarma.

Estimació pendent de calcular

Portaveus municipals, consultats pel TOT Barcelona, responen que “s’avaluarà quan correspongui els possibles costos en indemnitzacions derivats de l’aturada d’obres públiques en el marc de l’emergència sanitària ocasionada per la covid-19″. “Cal tenir en compte que les indemnitzacions en situacions de força major com és el context d’estat d’alarma es redueixen a supòsits molt concrets, que es recullen al reial decret 8/2020“, afegeixen. El cost total d’aquest paquet d’indemnitzacions amenaça amb desequilibrar el pressupost municipal “expansiu” que tant va costar negociar i pactar aquest hivern.

En una roda de premsa posterior, l’alcaldessa Ada Colau ha valorat com a necessària la suspensió d’obres i ha emmarcat les conseqüències econòmiques en la “situació de gran complexitat” en què han de prendre decisions ràpides les institucions. “Vam ser la primera administració en aturar l’obra pública i hem celebrat que s’hagin aturat també les obres privades, si això té alguna derivada li donarem resposta”, ha resolt. 

Des de Glòries fins a pipicans

Segons va fer públic el consistori, s’han aturat 72 actuacions de l’empresa pública Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), de l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) i de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB). Només han quedat en marxa la construcció del dic de recer del Port Fòrum i el bombeig d’aigua freàtica a Glòries, en considerar-se inajornables.

Entre les obres aturades n’hi ha de gran envergadura, on participen centenars d’operaris i s’utilitza maquinària molt cara. Per exemple, l’ordre afecta la construcció dels túnels de Glòries, la construcció de 13 promocions d’habitatge públic (649 pisos) o el col·lector pluvial del Poble-sec. També hi ha un gran nombre d’intervencions més petites, des de la reforma de la plaça de Sant Miquel (Gòtic), fins a enderrocs puntuals a la presó Model, l’àrea d’esbarjo per a gossos del parc Central de Nou Barris o la reurbanització de l’antic camp de futbol de Ciutat Meridiana.

Nou comentari