L’anàlisi del 12-M entre les forces d’esquerra s’anuncia profunda, després del que molts qualifiquen un “toc d’atenció” del votant progressista. “Tenim el Parlament més de dretes i espanyolista de la història”, apuntava Laia Estrada, candidata de la CUP, després de la sonora patacada dels anticapitalistes, que han perdut prop de 62.000 vots i sis escons del Parlament. Uns resultats que, sumats al retrocés d’ERC –perd 178.000 vots respecte al 2021– i el dels Comuns –en perd 13.000– deixen l’esquerra més tocada que mai. Una situació que contrasta amb l’auge d’Aliança Catalana, que irromp amb 118.000 vots, l’ascens en 30.000 vots de Vox o el retorn del PP amb un augment d’uns 233.000. Junts i PSC, a qui ERC, Comuns i CUP han retret durant la campanya un acostament al liberalisme econòmic, n’han sumat 104.000 i 218.000, respectivament.
Moment de reflexionar. L’encara president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha decidit apartar-se i els republicans avisen que ara els toca ser oposició. ERC es replega, lluny del focus de Palau, per reestructurar-se. Si fa no fa, el que ja estava fent la CUP abans del 12-M amb el famós procés de Garbí i que ara haurà de reprendre amb més motiu encara. I els Comuns, que venien d’un bon resultat el 23-J, es veuen obligats a fer també la mateixa reflexió.
A la ciutat de Barcelona, la seva gran zona de confort, els Comuns van treure diumenge passat 1.700 vots més que l’any 2021, però la ferida és gran si comparem els resultats del 12-M amb el de les municipals del 28-M; amb Ada Colau al capdavant, els Comuns van aconseguir (amb una participació similar; 61,3% i 60,5% respectivament) 72.000 vots més que ara. D’altra banda, amb Aina Vidal i Yolanda Díaz com a caps de cartell a les eleccions espanyoles del 23-J, els Comuns van aconseguir (en aquest cas empaitats per una participació 7 punts superior a la del 12-M) sumar 64.000 paperetes més que diumenge passat. Els Comuns, doncs, tampoc s’escapen de la desfeta de l’esquerra i veuen com més del 50% dels electors barcelonins que els havien fet confiança el 2023 han optat ara per altres formacions o per l’abstenció.
El partit ho veu conseqüència del vot dual
Els Comuns no amaguen el fracàs, però consideren que “seria un error” fer un paral·lelisme entre eleccions. El portaveu de l’executiva de Barcelona en Comú, Max Cahner, insisteix en el “vot dual” com a argument que explicaria aquesta reducció del 50% de vots entre eleccions. En un context de forta expansió socialista –el PSC s’ha imposat a gran part de l’àrea metropolitana en les darreres tres eleccions i lidera tres de les quatre capitals del país–, al carrer de Marina no veuen perillar el seu electorat a Barcelona. És més, Cahner nega que la base del partit a la ciutat hagi disminuït, ans al contrari, considera que els mil vots de més – respecte el 2021- indiquen que la base està “consolidada”, fet que serviria de punt de partida en pròximes eleccions.
En clau municipal, el portaveu creu que el context facilita que el debat giri al voltant del “model de ciutat”, on els Comuns se senten forts. La diferència és evident: a Catalunya han intentat replicar aquesta fórmula, volent imposar el debat sobre el “model de país”, però no se n’han sortit. Però tornant a Barcelona, aquesta confiança que diuen tenir en el seu model és el que evitarà un cop de timó a l’Ajuntament. Els Comuns volen entrar al govern municipal, però no a qualsevol preu, comenten. De moment, insisteixen que l’alcalde Jaume Collboni no ha fet “cap gest” per incorporar-los a l’executiu.
L’electorat progressista, fatigat
La lectura que s’ha fet a l’executiva de Barcelona en Comú és pràcticament calcada a la dels seus companys nacionals. Max Cahner creu que el partit ha pagat la “fatiga” de l’electorat d’esquerra. “Nosaltres necessitem generar il·lusió, necessitem alimentar-nos de la mobilització social i ja veiem que això no estava passant abans del 12-M”, apunta el portaveu de BComú en conversa amb el TOT Barcelona. “La sensació és que des de Barcelona era molt difícil reverir-ho”, apunta Chaner sobre la poca mobilització de l’electorat progressista. Sobre el retrocés a la capital, el portaveu assumeix que els votants que estan “fora de la bombolla dels Comuns” aquest cop “no s’han mobilitzat amb nosaltres”.
En aquest sentit, els experts consultats durant la campanya per aquest diari remarquen el paper d’Ada Colau, que sovint s’esdevé clau per a les aspiracions del partit i que aquest cop no ha acaparat –malgrat alguns dards força sonors– el focus del 12-M. El mateix Cahner reconeix que Colau és el “principal actiu” que tenen i que la seva figura “permet arribar a un votant que no coneix tant la marca”. Tot i això, la sensació al carrer de Marina és que els seus principals detractors emfatitzen aquesta dependència per vincular la supervivència del projecte a la figura de Colau. Tots els sectors del partit admeten, això sí, que s’ha de créixer als territoris si volen millorar resultats al Parlament. “Tenim un electorat molt metropolità i uns lideratges molts metropolitans”, diu per exemple Cahner, que veu encertat, malgrat els resultats, que l’equip de Jéssica Albiach hagi apostat per promocionar-la el 12-M per davant d’altres figures.
Els errors dels Comuns el 12-M
Els Comuns han patit el desgast d’una estratègia –a misses dites equivocada– centrada en el “model de país”. El mateix portaveu del partit a escala nacional, Joan Mena, admetia dimarts que el Hard Rock no ha entrat en els paràmetres de vot de l’electorat, més centrat a “passar pàgina” dels darrers governs. Així ho veuen també els experts, que no veuen encertada l’estratègia d’Albiach el 12-M. El catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Botella creu que els Comuns van tenir un paper clau en l’avançament electoral, fruit d’un “conjunt de maniobres parlamentàries” que han estat “molt poc explicades”. El partit defensa que l’avançament electoral el decreta Pere Aragonès i no la negativa als pressupostos, però a ningú se li escapa que una cosa va molt lligada a l’altra. “Els seguidors dels Comuns estan més informats que la mitjana general, consumeixen més els mitjans de comunicació, i poden haver tingut un disgust amb el paper que han jugat al Parlament”, diu l’analista, que veu el vot dual com una dinàmica “del passat” –a diferència de l’executiva de BComú– i l’expansió del PSC com un perill per als postcomunistes. Botella qualifica la formació de “partit flash”, en al·lusió a un partit “capaç de pujar molt de pressa, però també de baixar ràpidament”, i veu en les bases “de l’antiga ICV” una taula de salvació a l’àrea metropolitana.
Una altra veu, la de l’expert en comportament polític, institucions i canvi climàtic Marc Guinjoan, apunta que la bandera del Hard Rock servia per exemplificar un model polític d’esquerres, però que l’aposta “ha sortit malament”. Ara bé, el politòleg va un pas més enllà i culpa del retrocés dels Comuns a una “‘sucursalització’ del partit al PSOE”. “A Madrid, Yolanda Díaz és una sòcia molt còmoda per a Pedro Sánchez, molt més que Irene Montero o Pablo Iglesias. Si un partit cada cop s’assembla més a l’altre, i el líder de l’altre és més potent que el teu, l’electorat acaba veient més incentius per votar l’altre”, diu Guijoan. En clau catalana, l’expert conclou que els Comuns cada cop s’assemblen més “en forma i fons” a ICV, amb un discurs molt dur “contra l’antiga convergència o ara Junts” i una actitud “acrítica” amb un PSC “que si no fos per l’eix nacional, s’hi assembla molt”. “Les còpies mai són bones”, avisa Guijoan, que alhora detalla la dificultat de distanciar-s’hi si comparteixes governs.
