Si bé tot just fa uns dies els republicans barcelonins semblaven totalment exclosos de l’equació que busca resoldre l’alcalde Jaume Collboni, ERC ha aparegut de sobte com una peça que podria ser clau en la governabilitat de la ciutat. Aquest divendres, només unes hores després que Collboni ajornés la reunió que havia de mantenir amb Ada Colau després de dos mesos, i quedés ajornada per avui, La Vanguardia assegurava en una informació que el PSC té “encarrilat” un acord de govern amb ERC. El rotatiu assegura que va ser amb la marxa d’Ernest Maragall que l’alcalde va contactar amb Elisenda Alamany per posar fil a l’agulla a les negociacions. I avui ERC, que en cap cas havia admès negociacions fins al dia d’avui, ha assegurat en una roda de premsa a correcuita que les converses amb Collboni “es fan ara amb més freqüència”, en paraules de la nova líder del grup municipal, Elisenda Alamany. Amb tot, Alamany ha volgut ser prudent: “És massa aviat per a especulacions. No sabem si les converses s’acceleraran o es frenaran”.
ERC entra en els pactes per pressionar els Comuns?
Sigui com sigui, amb els 5 regidors d’ERC el PSC no en té prou, ni de lluny, per assegurar-se estabilitat. La irrupció sobtada d’ERC com a possible soci de govern sense que abans hi hagués hagut el més mínim senyal d’interès del PSC a sumar primer els republicans que els Comuns, o rebutjar el pacte amb Trias per Barcelona, pot llegir-se en clau de pressió als Comuns, i en concret a Ada Colau, perquè rebaixin les seves expectatives com a socis. Certament, Jaume Collboni no volia Ernest Maragall, un perfil polític molt potent i respectat, al seu govern. Però tampoc no volia ni vol Ada Colau. En declaracions al TOT, fonts socialistes expressaven clarament la inviabilitat d’un pacte que inclogui la persona de Colau, que no els Comuns: “A l’Ajuntament no hi ha lloc per a dos alcaldes”. De fet, aquestes fonts, molt properes a l’alcalde i al PSC de Barcelona, asseguraven que si l’exalcaldessa fes un pas al costat, es podria desencallar de forma gairebé immediata un acord amb els Comuns.
El PSC hauria apostat per donar la imatge que amb ERC l’entesa és fàcil i possible, i que si els Comuns posen massa traves o imposen com a condició que Colau entri al govern municipal, podrien quedar desplaçats a l’oposició i ERC en un govern en minoria però acaparant l’espai de l’esquerra a Barcelona. Un escenari que deixaria Barcelona en Comú en una situació molt delicada en tots els sentits, i a l’oposició amb Trias per Barcelona i els seus 11 regidors, presumiblement amb més força per fer de contrapès de Collboni.
Trias per Barcelona: wait and see
Mentrestant, Trias per Barcelona manté discreció sobre les converses que pugui mantenir amb el PSC a la ciutat. Si bé el partit liderat encara per Xavier Trias té 11 regidors i, per tant, donaria una majoria absoluta al govern municipal, sembla que Collboni aposta per explorar alhora diferents camins, guanyar temps i acabar també desgastant els rivals en la negociació. Els junters tenen encara opcions -fonts socialistes admeten que temen que Junts a Barcelona adopti l’estratègia de pressió constant com a Madrid- però també un pacte alternatiu amb ERC i Comuns, això sí, sempre que Ada Colau no trepitgi el govern municipal. Una condició que a hores d’ara semblaria difícil d’acceptar pels Comuns, escapçar la seva líder que, a més, nega voler marxar a la UE essent candidata de Sumar a les europees.
Tot està obert i tot és confús. Però en tot cas, està en mans d’un alcalde que, paradoxalment, amb una minoria històrica de 10 regidors, pot triar i remenar per trobar el soci i socis que menys maldecaps li doni.
1 
