El ja oficialment candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona té una agenda encara més farcida de la que tenia essent només primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i soci de govern dels Comuns. Jaume Collboni (Barcelona, 1969) cita el TOT Barcelona a la Fira de Barcelona, aprofitant el petit forat que li ha quedat entre intervencions com a responsable del teixit econòmic de la ciutat i altres tasques. Tot i les hores que fa que està en dansa, respon amb molta agilitat. El del 28M seran les seves terceres eleccions municipals com a cap de cartell del PSC, després que entre el 2010 i el 2014 fos diputat al Parlament de Catalunya.
Suposem que visc al barri de les Tres Torres, amb una de les rendes per càpita més altes de la ciutat. Per què l’hauria de votar, si vostè ha celebrat que els pressupostos presentats donen una resposta “d’esquerres” amb partides destinades a serveis socials, educació i cultura, habitatge transport públic, quan no és quelcom que m’afecta directament?
Perquè estic convençut que els veïns de Les Tres Torres volen estar orgullosos de viure en una ciutat igualitària que dona oportunitats a tothom.
I ara suposem que visc al barri de Vall d’Hebron, un barri sense centre cívic ni biblioteca, tot i les llargues reivindicacions veïnals. Per què l’hauria de votar?
Perquè aquest candidat a l’alcaldia ho és d’un partit que ha fet pràcticament el 90% dels equipaments que té el barri de Vall d’Hebron. Som els que tenim una credibilitat a l’hora de fer inversions de caràcter social i cultural als barris com cap altre. Quan hi ha hagut alcalde socialista, als barris de Vall d’Hebron, Montbau, la Teixonera, Sant Genís, la Font del Gos, els ha anat bé.
Jaume Collboni representarà un partit netament d’esquerres el 28M?
Sí. Si entenem per partit d’esquerres un partit que posa com a primer valor la igualtat. El PSC és el partit de la igualtat, i jo reivindico la tradició socialista, i la meva trajectòria personal sempre ha estat vinculada al sindicalisme de classe, al moviment estudiantil i al col·lectiu LGTBIQ.
L’incomoda l’etiqueta de polític business friendly?
No m’incomoda. És una forma de simplificar. Vinc del sindicalisme de classe i he participat en negociacions de convenis i també he treballat perquè vinguin inversions al meu país i la meva ciutat. Qui crea els llocs de treball són les empreses, i per tant, vull que hi hagi més empreses a Barcelona.
Durant aquest mandat, els Comuns han tendit a distanciar-se d’aquest business friendy i de la voluntat de dur a Barcelona grans esdeveniments.
Però si jo vull fer una biblioteca al barri de Vall d’Hebron, si vull ampliar les urgències de l’Hospital del Mar, si vull seguir construint escales mecàniques en barris costeruts, necessito diners. I els diners surten dels impostos. Els impostos surten de l’activitat econòmica, i l’activitat econòmica es genera amb empreses que inverteixen i amb activitat. Treballem per diversificar l’economia de la ciutat i tenir cada vegada més valor afegit amb sectors com el creatiu, el científic o el tecnològic. Jo no puc repartir la riquesa si no afavoreixo que es creï primer la riquesa.
Digui’m tres coses de les quals estigui orgullós vinculades a la seva presència al govern com a soci de l’alcaldessa Ada Colau.
L’aprovació dels pressupostos aquests tres anys, i amb xifres històriques que ens permeten fer polítiques progressistes i de redistribució molt importants. Som l’administració de l’Estat amb una despesa social més alta per càpita, som una ciutat que ha augmentat fins a 3.500 els guàrdies urbans en només quatre anys. I en tercer lloc, som una ciutat que no s’ha aturat fruit de la conjuntura política, sinó que aquesta coalició diversa ha donat una gran estabilitat a la ciutat. Aquesta estabilitat m’enorgulleix, perquè ens ha permès anar a resoldre els problemes de la gent, cosa que altres administracions no poden dir perquè han estat entretingudes en la baralla interna i el conflicte.
I ara digui’m tres coses que vostè tenia al cap el 2019 i que no podrà complir quan s’esgoti el mandat els propers mesos.
M’hagués agradat tenir abans acabat tot el planejament del mapa de localització d’empreses a la ciutat, el 22@, Maquinista-Sagrera i Marina-Zona Franca. Ens hauria permès tenir habitatge abans fet, i aterratge d’empreses i d’inversions, però la pandèmia va aturar tota la vida econòmica durant dos anys. Fa ràbia veure que hi ha coses que podrien estar en marxa i que no hem pogut.
Més aviat li preguntava per qüestions que tinguessin a veure amb discrepàncies amb el soci de govern.
Una coalició, quan es fa política intel·ligent i es fa pensant en la gent, acabes trobant punts de connexió. Aquest govern ha estat en una situació molt complexa i de molta exigència, però a més d’estabilitat, aquesta coalició ha estat capaç de fer acords amb grups de l’oposició. De fet, els pressupostos són un bon exemple.
Quina nota posaria a la coalició amb Ada Colau?
No és una qüestió de puntuar. Estic satisfet d’haver donat durant quatre anys estabilitat, rigor, capacitat de creixement pressupostari, no fer espectacles ni baralles estèrils que la ciutadania no mereix, i a més o menys encert, haver resolt els problemes del dia a dia de la gent.
En tot cas, que Ada Colau, com vostè, es presenti per tercera vegada, aplana el camí de la reedició d’un pacte si, com és previsible, no hi ha majories absolutes?
Jo em plantejo guanyar les eleccions. La meva aspiració és ser alcalde de Barcelona, i després d’aquests anys d’aprenentatge, em sento preparat per ser alcalde i tenir la capacitat de diàleg que caldrà amb la resta de grups de l’oposició i amb els Comuns per fer governable la ciutat i que comenci una nova etapa a la ciutat.
En aquesta capacitat de diàleg, podria endreçar per ordre de preferència de pacte Comuns, ERC i Junts?
Tindrà a veure amb qui són els candidats finalment, que la vida dona moltes voltes, com queda el repartiment, què és el que la gent ha expressat a les urnes, és a dir, el pes dels partits i els missatges amb els quals han estat escollits, i quina voluntat tenen d’arribar a acords. En funció d’això, la meva predisposició és fer acords amplis que facilitin la governabilitat.
Ha donat vostè una resposta que apareix a tots les manuals del bon candidat. Costa de creure que no tingui cap preferència.
És que és impossible de saber d’aquí a sis mesos quin serà el repartiment. El que tinc clar és que jo faré un govern d’orientació progressista.
Aquesta certesa deixa fora alguns partits?
No deixa fora ningú perquè el PSC és un partit central a Catalunya i també a Barcelona. Però l’orientació del nou govern serà progressista.
El seu soci actual diu que Junts per Catalunya no és progressista. Què pensa Jaume Collboni?
Jo no descarto res, sinó que diré què crec que necessita la ciutat si hi ha una victòria socialista. En funció d’aquest full de ruta, s’hauran de fer acords, d’investidura, de govern, pressupostaris…
Justament des de JxCAT alerten que s’acosta un tripartit, primer a Barcelona, entre el PSC, ERC i els Comuns. El veu venir, vostè?
Jo el que veig venir és que a Catalunya tenim el risc de quedar-nos sense 4.000 milions d’euros del pressupost de Catalunya, i el risc de no executar 400 milions a Barcelona per manca d’acord. En un país on hi ha llargues llistes d’espera i tens especialitats que no es poden oferir, per no parlar de l’habitatge. El govern d’Espanya transferirà 70 milions d’euros a l’Ajuntament per ajudar-nos a fer els 2.300 habitatges socials que estem fent a Barcelona tot i que no té competències, i la Generalitat ens ha donat zero euros.
El que ha de fer el president Aragonès és buscar les majories, com nosaltres ho hem de fer per aprovar els pressupostos. Per això m’adreço a ERC perquè tingui la mateixa actitud que té el PSC al Parlament, estenent la mà a favor d’un governabilitat i d’aconseguir millores concretes per a la gent. Una actitud que no té ERC a Barcelona.
La gent està preocupada perquè va al supermercat i la compra li ha pujat més d’un 10%, però no està preocupada pels jocs de paraules de tripartits, aliances o cabòries de despatxos. El que m’importa és el que passa al carrer. El que em preocupa més ara és que ERC entri en la negociació d’aquest pressupost i evitem haver de guardar 400 milions al calaix. I què passarà el 28M? Ja ho decidirà la gent. Per part meva, dialogaré per arribar a acords progressistes en favor de la ciutat.
ERC Barcelona finalment va deixar que els pressupostos tiressin endavant a Barcelona per indicació de la direcció nacional del partit, després que Ernest Maragall digués no. Creu que tornarà a passar quelcom similar?
El senyor Maragall va dir que mai sotmetria Barcelona a la Generalitat, i als quatre dies feia una roda de premsa al Parlament anunciant tot el contrari. Li demano a Maragall i ERC que no pensin en Barcelona com una moneda de canvi, que Barcelona mereix el debat. Estem disposats a canviar partides per tenir pressupostos, però que deixin de jugar a l’intercanvi de cromos. Barcelona es mereix una oposició que deixi d’amagar-se i expliqui què vol fer.
Quina relació té amb Xavier Trias, que podria ser el candidat de JxBarcelona?
Justament perquè vull ser alcalde, he cuidat, cuido i cuidaré la relació amb els exalcaldes. Tenim un tresor amb ells, gent molt disposada a ajudar i a donar consells, a empatitzar i donar informació. Amb tots, menys amb un per raons de salut, hi tinc molt bona relació, també amb els que no són del meu partit. Algú que vol ser alcalde és un privilegi tenir-los per entendre l’ADN de la ciutat i entendre com es governa.
Trias podria ser un bon soci?
És molt aviat per parlar d’això. Jo sóc una persona de pacte i de diàleg, qui ho sigui i cregui que pot acostar posicions, jo estaré disposat a parlar, evidentment.
Colau va ser investida amb dos vots de la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls. Els ha pesat, aquest suport de la dreta?
El senyor Valls va fer una contribució important perquè Barcelona tingués un govern que tirés endavant la ciutat i no deixar-la en mans de l’independentisme. Era un acord d’investidura, no de govern. Pot haver gent que l’incomodi el suport de la dreta, però quan hi ha qüestions concretes, els partits han de poder arribar a acords fins i tot amb ideologies diferents.
Barcelona està bruta?
Barcelona té un problema amb la gestió de la neteja, és obvi. Però hem de donar temps. La contracta ha vingut dos anys tard i qualsevol transició és complicada, i sobretot, tenim un problema molt greu d’incivisme. Primer hem de fer els deures l’Ajuntament, i funcionarà. Però després vindrà la lluita contra els incívics. Haurem d’explicar pedagògicament que hi ha normes, i si no es compleixen, hi haurà sancions. I si cal, les incrementarem. Amb els botellots ho hem fet i ha funcionat. Serem implacables contra els incívics.
Està satisfet amb la gestió de la seguretat a la ciutat?
Hem posat el tren a la via. Durant massa temps la seguretat no havia estat una prioritat, o quan no es defensa l’autoritat democràtica de la Generalitat i l’Ajuntament amb la seguretat a l’espai públic, això té conseqüències. Quan no ets clar amb els missatges com que no es pot fer venda il·legal al carrer, si no prens mesures, encara tindríem problemes importants. La seguretat és fer una política de proximitat i prevenció, i això és fa amb més policia. Vull tornar a veure policia de barri patrullant pels carrers, és la millor política de seguretat que podem fer, és una política d’esquerres, perquè qui més pateix la inseguretat són els barris més vulnerables.
La Generalitat ha fet bé la seva feina a Barcelona en matèria de seguretat?
No ha exercit bé aquesta autoritat democràtica, i continuo exigint més mossos d’esquadra a la ciutat, perquè falten agents, perquè les màfies, la delinqüència, el narcotràfic, qui s’encarrega fonamentalment de combatre-les són els Mossos. Com a cos professional fan una feina excel·lent, però estan pèssimament dirigits per un departament d’Interior enfangat i que no sabem com acabarà.
A què atribueix aquesta desatenció que denuncia?
Per a la Generalitat, Barcelona no està al mapa de Catalunya. No està per l’habitatge, no ho està per les inversions sanitàries, ni per al desplegament del cos de Mossos d’Esquadra. I és estrany, perquè essent governs independentistes, haurien de tenir una consideració per la capital del país. Jo sento que la Generalitat tracta els barcelonins com a catalans de segona. Ho sento jo i ho sent molta gent a la ciutat. La Generalitat no té Barcelona al seu mapa mental.
Justament, els partits independentistes es queixen que els governs de Barcelona han oblidat volgudament la funció de capital del país.
Ah si? Doncs jo concreto en què no estem en el mapa mental de la Generalitat: zero euros per a habitatge, mínimes inversions en sanitat, inversions en infraestructures, quant han trigat a reactivar l’L9? Que em diguin ells en què es materialitza aquesta manca de voluntat de ser capital del país? Jo la tinc tota, perquè no sóc dels que creu que hi ha una Catalunya barcelonina i una Catalunya interior. No sé si es pensen que no volem ser catalans? No, no, nosaltres som més catalans que ningú, i estem orgullosos de ser la capital de Catalunya. Vull que tractin Barcelona com la capital del país i no com una ciutat de segona, que és el que està fent la Generalitat.
9 
