Si no es produeix un canvi de posicions molt clares, i vist el que han dit públicament tots els partits polítics de l’Ajuntament, Jaume Collboni pot patir a la comissió d’Economia i Hisenda del 18 d’octubre la seva primera derrota com a alcalde de Barcelona. Ara mateix, cap grup municipal sembla disposat a votar a favor del pressupost que el govern ha presentat per al 2024, de 3.735 milions d’euros. Si finalment, el PSC decideix retirar el punt de l’ordre del dia perquè no té els suports necessaris, l’executiu local haurà rebut igualment una galleda d’aigua freda i Collboni haurà viscut en primera persona el que suposa governar amb només 10 regidors.
A la pròxima comissió d’Economia, el govern vol que es voti l’aprovació inicial dels pressupostos, pas necessari per continuar amb la tramitació i que aquests puguin ser aprovats definitivament abans de finals d’any. Si els comptes municipals no passen aquest tràmit o Collboni decideix esperar al novembre per fer l’aprovació inicial, la llum verda definitiva es pot acabar fent durant els primers mesos de 2024, al gener o febrer, com ja va passar el 2020. Fonts del govern i de l’oposició recorden que a l’aprovació inicial no es pot fer reserva de vot i en el millor dels casos per a Collboni, la pròxima setmana, els grups es poden abstenir per permetre seguir amb la tramitació.
Les ordenances fiscals també es votaran
A la mateixa comissió, el govern de Barcelona portarà també a votació les ordenances fiscals de 2024, que plantegen una congelació de les taxes i impostos que paga la ciutadania i proposa augmentar la fiscalitat del turisme vinculada als creuers de curta estada i els habitatges d’ús turístic, i pujar de forma progressiva la taxa de terrasses, que els darrers anys s’ha aplicat amb una bonificació del 75% per la pandèmia. Molt probablement, els grups sí que permetran que les ordenances fiscals puguin seguir la seva tramitació perquè els impostos s’han d’aprovar necessàriament de forma definitiva al desembre, si es vol que estiguin vigents l’1 de gener de 2024.
“No acontentarà a ningú”, segons els Comuns
Una altra cosa és què passarà amb els pressupostos. De moment, les diferents formacions amb representació a l’Ajuntament han criticat amb duresa els comptes del govern. Ni tan sols els possibles socis d’una futura coalició d’esquerres –Barcelona en Comú i ERC– els veuen amb bons ulls. Des dels Comuns, el regidor Jordi Martí ho ha deixat clar: “Aquest és un pressupost tímid, que vol acontentar a tothom i no acontentarà a ningú. La projecció de números demostra una incapacitat manifesta de respondre a les necessitats que té avui la ciutat”. El dilluns, el partit d’Ada Colau va presentar la seva pròpia proposta pressupostària, de 4.000 milions i 50 punts. A un dels principals, la prolongació de l’eix verd de Consell de Cent, tombat per la justícia, fins a la Meridiana, els socialistes hi han tancat la porta: per ara no hi ha partida econòmica.
Des d’ERC, Ernest Maragall, ha aconsellat als socialistes que “si volen entesa, el que haurien de fer és ajornar la seva presentació”, ha dit en relació amb el fet de portar els pressupostos a l’aprovació inicial la pròxima setmana a la comissió d’Economia. Per als republicans, són uns comptes “sense ambició i impropis d’un inici de mandat”. I han afegit: “No té sentit parlar de pressupostos sense que el govern de Collboni expliqui quin és el seu projecte per a Barcelona i amb qui volen governar”. Ara mateix, per a Maragall, l’executiu liderat per Collboni és “un govern de mínims que governa sota mínims” i opina que els pressupostos s’apropen a les oposicions conservadores del PP, el partit que juntament amb els Comuns va investir a l’alcalde.
“Només busca el suport de Colau”, diu Trias per Barcelona
Els pressupostos tampoc han agradat a Trias per Barcelona. El regidor i exconseller de la Generalitat Ramon Tremosa “constata el continuisme del projecte de pressupost i ordenances fiscals de Collboni pel 2024 i creu que només busca el suport de Colau”. Per al partit independentista, “el PSC s’ha limitat a reclamar el vot favorable o l’abstenció a unes propostes que blinden el model de ciutat dels Comuns i que no recullen cap de les prioritats que ha defensat Trias per Barcelona per avançar cap a un canvi”. Amb aquestes paraules, i quan falta una setmana per a la comissió, tot sembla indicar que la formació de l’exalcalde Xavier Trias, guanyadora de les eleccions del 28 de maig, votarà en contra dels pressupostos.
El mateix dimarts 10 d’octubre, el dia que el govern va posar sobre la taula els números per al 2024, el PP de Daniel Sirera va dir que li “semblaven uns pressupostos elaborats per Colau”. “Aquests pressupostos donen continuïtat a inversions de Colau tan nefastes per a la ciutat com les superilles, la unió del tramvia i les reformes de la Via Laietana o de la ronda de Sant Antoni”. Segons els populars, ni els pressupostos ni les ordenances fiscals presentades són les polítiques econòmiques “que necessiten els barcelonins”.
El govern vol tramitar els pressupostos
Amb aquest panorama, el tinent d’alcaldia d’Economia Jordi Valls, té una patata calenta sobre la taula. Tot i això, aquest dimarts, va expressar la seva “voluntat” de tramitar el pressupost. “És un procés que comença en aquests moments. El govern obre clarament la voluntat de tenir diàleg, diàleg i diàleg amb totes les forces polítiques -menys amb Vox, que també votarà en contra-. No sé si serà llarg o curt, però el que és cert és que la tramitació dels pressupostos ens permet un període prou llarg perquè puguem discutir amb profunditat el pressupost i a què volem destinar les polítiques públiques d’aquest Ajuntament”. De cara a la pròxima setmana, Valls va dir que espera que “tots els grups entenguin que la tramitació del pressupost és el primer mecanisme perquè tinguem un diàleg clar i fluid. I del diàleg poden sortir acords”.
Però la generositat que reclama Valls segurament serà difícil que es materialitzi els pròxims dies si sobre la taula no hi ha alguna cosa més. Tant Trias com Colau han vinculat donar suport als pressupostos a un acord de govern, i Maragall ha destacat que per parlar de pressupostos, Collboni ha de dir amb qui vol governar.
A la llarga, els grups municipals poden acostar posicions amb el govern i Collboni pot acabar aprovant els pressupostos més aviat o més tard. “Hi ha 300 milions d’euros no assignats que semblen indicar que és el marge que donen als altres grups que vulguin entrar a negociar”, afirmen els republicans. Però de la mateixa manera no es pot descartar que els comptes municipals no s’aprovin i l’alcalde es vegi amb l’obligació de prorrogar els pressupostos de 2023. Segons Valls, això tindria un impacte d’uns 700 milions entre la despesa ordinària i les inversions.
A grans trets, els pressupostos que ha presentat Collboni preveuen inversions per valor de 904,9 milions d’euros, dels quals 777,6 són del propi Ajuntament, 64,7 de l’Institut de l’Habitatge i 62,7 de l’empresa B:SM. Algunes de les principals inversions del pròxim any seran per habitatge (152,7 miilions), Pla de Barris (30), climatització escoles (13,6), la Rambla (8), la ronda de Dalt (5) i la ronda de Sant Antoni (11,6). Els comptes municipals també inclouen 440,2 milions d’euros en serveis socials i promoció social, 419 en benestar comunitari i 396 en seguretat i mobilitat.
