El baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona presentat aquest juliol situa el PSC com el partit amb una major intenció de vot en unes eleccions municipals, amb el 17,2%, per davant dels Comuns (10,8%), ERC (9,7%) i Junts per Catalunya (7,3%). És a dir, si ara hi hagués uns comicis locals a la capital catalana, els socialistes serien la formació amb més possibilitats de guanyar, sempre segons l’enquesta del consistori i dit amb tota la prudència, ja que encara falten prop de tres anys per elegir un nou alcalde o alcaldessa. No obstant això, la dada és important, ja que és la més alta que el PSC obté en intenció de vot des del desembre del 2008, amb un 23,9%, i a tocar del 17,1% del novembre del 2009.
El PSC ha tancat un cicle electoral guanyador a Barcelona amb les eleccions europees del 9 de juny, després d’imposar-se a les espanyoles, el juliol del 2023, i a les catalanes, del 12 de maig. Però les municipals de Barcelona es continuen resistint als socialistes i ja fa 17 anys que no en guanyen unes. Jaume Collboni és alcalde, però en les eleccions del 28 de maig del 2023, el triomf va ser per a Xavier Trias, amb 149.479 vots i 11 regidors, mentre que el cap de files del PSC va quedar segon, amb 131.923 vots i 10 edils. Quan se celebrin les pròximes municipals, la primavera del 2027, farà 20 anys que el PSC no s’imposa a la ciutat.
Manca de lideratge en alguns partits
Sobre els resultats del baròmetre, el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Palomar diu que el partit que governa surt amb “cert avantatge” i els enquestats es poden apuntar “al cavall guanyador”. Per a l’expert, si bé els socialistes poden ser els que tinguin més possibilitats de guanyar les eleccions el 2027, després de tres eleccions consecutives imposant-se a la ciutat, a l’enquesta encara “li falta informació” clau, com els lideratges de les tres altres formacions que, segons el baròmetre, aconseguirien representació al plenari: Barcelona en Comú, ERC i Junts per Catalunya. “La manca de lideratge d’aquests partits pot afectar en els resultats que obtenen al baròmetre”.
Segons Palomar, sembla lògic pensar que l’alcaldable del PSC serà Collboni, però de la resta de formacions no se sap amb total seguretat qui serà, especialment entre els republicans i els juntaires, ja que els Comuns probablement apostaran per Ada Colau. En el baròmetre, els efectes d’aquest manca de lideratge queden especialment palesos amb Junts per Catalunya, ja que mentre Trias és el líder municipal més ben valorat i l’únic que aprova, amb un 5,1 de nota mitjana, el seu partit baixa fins a la quarta posició en intenció de vot coincidint amb l’anunci de l’exalcalde que deixa l’Ajuntament.
El consultor en comunicació i professor de Comunicació Política de la Universitat de Girona Pau Canaleta vol deixar clar que els resultats del baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona exposen només “la intenció directa de vot dels enquestats”, i no es poden comparar amb cap altra enquesta, “ja que no hi ha estimació de vot, és a dir les dades no estan cuinades”, i la mostra no està ajustada. Aquest fet, per exemple, explica que a Junts per Catalunya, tot i haver guanyat les eleccions del 2023, li surti només una intenció directa de vot del 7,3%, o que el PP, amb una tendència a l’alça a Catalunya, no obtindria representació al consistori. Segons Canaleta, a l’enquesta no hi ha suficient representació dels votants dels juntaires i dels populars.
Hereu, l’últim socialista a guanyar unes municipals
Cal remuntar-se al 27 de maig del 2007, per trobar la darrera victòria del PSC en unes municipals de Barcelona. Llavors, l’alcalde era Jordi Hereu, el ministre actual d’Indústria, i s’enfrontava per primer cop a les urnes, ja que el seu nomenament es va produir a dit després de l’estiu del 2006, en substitució de Joan Clos, que havia estat elegit ministre d’Indústria. Hereu va guanyar clarament, amb 182.216 vots i 14 regidors, per davant de CiU, amb 12 edils i 155.101 paperetes.
Des d’aquell llunyà 2007, cap de les quatre eleccions següents que han tingut lloc a Barcelona han estat guanyades pels socialistes. A les del 22 de maig del 2011, es va trencar un cicle electoral de més de tres dècades d’alcaldes socialistes a la ciutat, i Trias es va imposar Hereu. CiU va treure 174.122 vots i 14 regidors, mentre que el PSC va quedar segon, amb 134.193 vots i 11 representants al plenari. El febrer del 2012, Hereu va deixar l’acta de regidor i va assegurar que no repetiria com a candidat.
El 2015, el PSC s’enfonsa a les urnes
Tres anys després d’aquells comicis, i ja amb Collboni proclamat alcaldable socialista del PSC per a les municipals del 2015, el baròmetre de juny del 2014, ja augurava uns resultats decebedors per al PSC, amb un 2,6 en intenció de vot, a més de 40 punts de la intenció de vot més elevada que ha tingut el PSC en un baròmetre, que va ser el setembre del 1996 (40,8%). Un any després, es van complir els pronòstics i els socialistes es van enfonsar a les urnes, amb 67.475 vots i només quatre regidors, els pitjors resultats que han tret en tota la història d’unes eleccions municipals a Barcelona. Els comicis del 24 de maig del 2015 els va guanyar Barcelona en Comú, amb Ada Colau, que va aconseguir 176.594 vots i 11 regidors, mentre que Trias, al capdavant de CiU, es va quedar amb 159.222 paperetes i 10 edils.
El maig del 2015, el PSC va tocar fons a la capital catalana, i des de llavors només podia millorar. No obstant això, ni el 2019 ni el 2023, Collboni va ser capaç de guanyar. El 26 de maig del 2019, ERC va aconseguir per primer cop la victòria en unes municipals a la ciutat, amb Ernest Maragall de candidat. Els republicans van treure 161.189 vots i 10 regidors, els mateixos edils que els Comuns, però aquests amb uns pocs milers de vots menys (156.493). Collboni va quedar en tercera posició, amb 138.885 vots i vuit regidors. Tot i guanyar, Maragall no va ser alcalde. Una operació d’Estat, amb Manuel Valls pel mig, va donar l’alcaldia Colau, que va governar en coalició amb el PSC. Collboni va estar al govern fins al gener del 2023, quan va decidir plegar per centrar-se en la campanya electoral.
En les eleccions del 28 de maig del 2023, Collboni va obtenir els millors resultats fins ara, amb 10 regidors, tot i que es va quedar amb 131.923 vots -per sota dels que havia aconseguit el 2019- i insuficient per guanyar Trias per Barcelona, amb 149.479 vots i 11 edils. De nou, el juny del 2023, quan Trias i Maragall tenien un pacte de govern tancat, una nova operació d’Estat, amb el PP i els Comuns de peons, per barrar el pas a l’independentisme, va donar l’alcaldia Collboni. Ha passat un any i el PSC governa Barcelona en minoria, però sense gaires problemes, a l’espera que es concreti el pacte de govern amb ERC.
De l’onada conservadora a la irrupció dels Comuns
Canaleta, consultor i professor de Comunicació Política, considera que la pèrdua de l’alcaldia per part del PSC, l’any 2011, coincideix amb l’arribada d’una “onada conservadora” a Catalunya, l’Estat i Barcelona, amb les majories d’Artur Mas, Mariano Rajoy i Xavier Trias. I, amb posterioritat, els socialistes no s’haurien recuperat per l’inici del procés independentista i la irrupció dels Comuns. “Els Comuns creixen pels vots del PSC”. I fins que aquest espai electoral ha anat a la baixa, no s’ha produït una pujada dels vots socialistes a la ciutat. Per a l’expert, els vots dels Comuns i del PSC, “són vasos comunicants”.
En opinió de Canaleta, Collboni es troba en una posició “indiscutible” per a repetir com a alcaldable del PSC i molt ben posicionat de cara a les municipals del 2027, ja que el fet de ser alcalde “l’ajudarà a treure rèdit” i ara mateix sense un rival clar amb la marxa de Trias i amb Colau a l’oposició. “Caldrà veure com s’arriba al final del mandat i si en les diferents forces surt un lideratge dintre dels grups municipals o els partits van a buscar-los fora”.
Les “incerteses” per al 2027
Palomar, professor de la UB, creu que encara hi ha moltes “incerteses” per saber què passarà en les municipals del 2027. Les principals són la manca de lideratge d’algunes formacions, l’afectació de possibles pactes de governabilitat i el temps que queda pels comicis. El politòleg afegeix que, si es fa cas al que diu el baròmetre, si només sortissin quatre partits representats -ara al Consell Plenari n’hi ha sis-, els acords de governabilitat es podrien complicar. Si bé un pacte possible i lògic seria el del PSC i Comuns, el canvi de lideratges i el trencament de les dinàmiques habituals de pactes, deixen la porta oberta, per exemple, a què ERC i Barcelona en Comú puguin tancar un acord de govern, un fet que era molt difícil entre Maragall i Colau. “Guanyar les eleccions no garanteix tenir l’alcaldia, com ja ha quedat clar en les dues darreres eleccions”, conclou Palomar.
