Jaume Collboni està a punt d’arribar a mig mandat com a alcalde de Barcelona i pràcticament tot continua igual com el primer dia. El PSC governa la ciutat en solitari, amb només 10 regidors, plàcidament i sense gaires maldecaps, tot i que l’executiu socialista no hagi pogut aprovar cap dels dos pressupostos municipals per la via ordinària. Per tirar endavant el del 2024 va haver de recórrer a una qüestió de confiança i com l’oposició no va trobar un recanvi per a l’alcaldia a Collboni, els comptes van rebre llum verda. El 2025, el PSC va optar per trencar les negociacions amb els Comuns -cansat que els de Janet Sanz estiguessin enrocats “en exigències inamovibles” va dir el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica Jordi Valls- i prorrogar el pressupost del 2024, uns 3.807 milions d’euros.
Les pròximes eleccions municipals seran el maig del 2027. En l’acte L’alcalde respon, la trobada anual amb els mitjans de comunicació organitzada pel Col·legi de Periodistes, que ha tingut lloc a la Fundació Miró, Collboni ha donat a conèixer un projecte que transformarà la muntanya de Montjuïc i els seus voltants fins al 2035. Algunes de les intervencions més destacades seran el nou eix de vianants de la plaça d’Espanya, la transformació de la Fira de Barcelona, la remodelació de l’Anella Olímpica, la renovació del Morrot, l’ampliació de l’L2 a Montjuïc, la Marina i fins al Parc Logístic de la Zona Franca; la consolidació del barri de la Marina del Prat Vermell i la recuperació dels jardins històrics de la muntanya. L’alcalde també ha parlat d’habitatge i ha assegurat que en un futur “la solució final” a aquest tema és metropolitana. Entre algunes zones on s’aixecarà habitatge, Collboni ha destacat 12.000 nous habitatges a la Marina del Prat Vermell, dels quals la meitat seran públics, i 15.000 a la Sagrera.
Més en clau política, l’editor del Grup Mon Salvador Cot li ha recordat Collboni que el pacte d’investidura, que li va permetre ser alcalde amb els suports del PP i dels Comuns, ha quedat en res, ja que aquestes formacions no han aprovat cap proposició junts. El cap de files del PSC a l’Ajuntament no ha contestat i s’ha definit com “un alcalde progressista” i ha assegurat que la porta per formar un govern progressista continua oberta. L’alcalde ha destacat la bona sintonia amb ERC. Però poc o res canviarà en la governabilitat de la ciutat des d’ara fins als comicis, ja que sembla difícil que ERC acabi formant una coalició de govern a l’Ajuntament de la ciutat quan queden només dos anys per passar de nou per les urnes. L’any passat, socialistes i republicans van tancar un preacord de governabilitat i exhibeixen bona sintonia -amb el suport d’ERC a les ordenances fiscals i pel fet d’haver estat l’únic partit que va votar favorablement al pressupost municipal del 2024 i 2025 a canvi de millores importants proposades pels republicans-. En qualsevol cas, la presidenta d’ERC a l’Ajuntament i nova secretària general republicana Elisenda Alamany ja va avisar fa unes setmanes que aquest acord s’ha de revisar i a més els republicans hauran de passar l’examen de les bases barcelonines del partit perquè avalin un hipotètic pacte.
Junts i Comuns ja pensen en el 2027
Junts per Barcelona i Barcelona en Comú, els partits de l’oposició amb més regidors, pressionen l’alcalde amb mesures per marcar el full de ruta del govern i exhibeixen diferències amb les polítiques socialistes: ambdues formacions ja miren el 2027. Els independentistes tenen la intenció d’elegir aquesta primavera l’alcaldable que substituirà Xavier Trias, ja retirat de la política activa, que va guanyar les eleccions de maig del 2023, amb 11 regidors i prop de 150.000 vots. Però no va poder governar perquè un pacte estrany, amb els vots de PP i Comuns, van donar l’alcaldia al PSC. D’altra banda, els Comuns estan ara mateix en un període de transició. Ada Colau va deixar l’Ajuntament l’octubre passat i caldrà veure, a mesura que s’apropin les eleccions, si decideix tornar a presentar-se com a candidata o dona per tancada l’etapa municipal. Ben segur, en la decisió de Colau hi jugarà un paper important si té opcions reals de tornar a ser alcaldessa. Abans que arribi aquest moment, els Comuns tenen previst celebrar l’estiu vinent un congrés que ha de ser l’inici per intentar recuperar l’alcaldia d’aquí a dos anys i escaig.
La política municipal dona molt marge de maniobra als alcaldes tot i tenir governs en minoria. Collboni pot tirar endavant molts projectes i iniciatives sense necessitat que l’oposició els aprovi. I les proposicions que presenten els partits en els plenaris no són d’obligat compliment per al govern tot i que s’aprovin. No obstant això, hi ha qüestions que necessiten els acords del plenari i és aquí on formacions com Junts, Comuns i ERC intenten aconseguir que Collboni tiri endavant mesures del seu àmbit ideològic. Un dels darrers exemples ha estat l’aprovació de les ordenances fiscals, amb els vots de socialistes, Comuns i republicans, que posa el focus en la fiscalitat turística. El pacte ha estat, en certa forma, un tripartit fiscal.
La reserva del 30%, un conflicte polític
En els mesos vinents, altres temes que el govern de Collboni vol impulsar necessitaran també el suport de l’oposició. Un dels quals més s’està parlant darrerament és la modificació de la reserva del 30%, que obliga a destinar aquest percentatge a pisos públics en les noves promocions i en les rehabilitacions integrals d’immobles que es facin a Barcelona. El PSC la vol revisar perquè no funciona i en sis anys només s’han aconseguit 26 pisos públics. Just aquest dimecres, Junts per Barcelona ha tornat a manifestar que hi vol donar suport, però ha posat a Collboni deures per fer-ho, tots en l’àmbit de l’habitatge. Entre altres punts, Junts demana la cessió a la ciutat dels actius immobiliaris de la SAREB, una rebaixa de l’IBI del 4% l’any 2026, ajuts per a la compra i el lloguer i deixar d’adquirir edificis “mediàtics” com la Casa Orsola i fer-ho seguint criteris de vulnerabilitat, ha explicat el president del grup municipal Jordi Martí Galbis. Recentment, el govern ja ha dit que cal fer un salt d’escala en la construcció d’habitatge públic i passar dels 500 als 1.000 habitatges anuals.
A aquesta qüestió s’hi ha referit també l’alcalde en l’acte de la Fundació Miró. Segons Collboni, una de les idees amb les quals es treballa és que els habitatges públics que s’han de construir en els edificis privats, segons preveu la normativa actual, es traslladin a promocions públiques en el mateix barri, ha citat a tall d’exemple. De totes maneres, ara mateix “el més calent és a l’aigüera”, ha afirmat sobre les negociacions amb la resta de formacions polítiques.
Precisament, aquesta revisió de la reserva del 30% que vol dur a terme Collboni ha generat una nova guerra oberta amb els Comuns, que s’hi oposen perquè va ser una de les seves mesures estrella en habitatge. Les crítiques dels Comuns van pujar de to la setmana passada quan es va saber que el govern de Collboni havia arxivat expedients sancionadors a empreses que haurien incomplert la normativa del 30%. Aquest fet va ser qualificat per Janet Sanz com “una estafa a la ciutadania”. El govern de Collboni es va emparar en temes de seguretat jurídica per haver pres la decisió. Però aquest mateix dilluns la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet assegurava: “El procés segueix viu i la prova és que hi ha una sentència favorable a l’Ajuntament i que ara entomem un procediment sancionador que va dels 90.000 als 900.000 euros”.
Al llarg del darrer les diferències polítiques i de model de ciutat s’han agreujat entre PSC i Comuns. S’han fet evidents en el model turístic, les terminals de creuers o la cessió del Park Güell a Louis Vuitton i van tocar sostre -de moment- en el trencament de les negociacions del pressupost per al 2025. Però en uns mesos, la modificació de l’Ordenança de civisme, que s’hauria d’aprovar a la tardor, pot obrir una nova crisi. El PSC és partidari d’endurir-la i en alguns casos incrementar les multes, igual que Junts, però els Comuns són més partidaris d’una rebaixa. De fet, el primer mandat de Colau com a alcaldessa, el tinent d’alcaldia Jaume Asens (dels Comuns) va intentar suavitzar l’ordenança, però no se’n va sortir per falta d’acords polítics. Ara, segons com vagin les negociacions, el PSC en pot tenir prou de tancar un acord amb Junts per modificar l’Ordenança de civisme -si bé l’ideal seria que hi hagués el màxim consens del plenari-, igual que la reserva del 30%.
2 
