Els canvis en l’obligatorietat de reservar un 30% de les noves promocions i reformes en habitatge protegit s’han erigit en una de les grans pedres a la sabata, i alhora un vaixell insígnia, de l’executiu de Collboni per al segon tram del curs polític a la capital. L’alcalde s’ha proposat liquidar abans de l’estiu una de les carpetes més urgents que té sobre la taula, i també de les més mediàtiques. El socialista va superar Ada Colau en les darreres eleccions per 300 vots i dues promeses sonades: revertir la pacificació de la ronda de Sant Antoni i revisar el 30%, dos projectes clau de l’executiu de Colau. El PSC va votar a favor de la norma l’any 2019, però ja en campanya va prometre al sector immobiliari -en un esmorzar preelectoral- “flexibilitzar-la” i a la resta de la societat “fer-la efectiva”. Dos anys després, el text continua sent el dels Comuns, i d’entrada, Collboni té més a prop pactar els canvis amb Junts. Però ERC, que per ara nega converses formals, també ha manifestat la necessitat de fer canvis i s’ho mira de prop.
Collboni, en minoria històrica, amb només 10 dels 41 regidors, en té prou amb el partit liderat per Jordi Martí Galbis per fer efectiu els canvis del 30%, però anhela acords transversals que li permetin anar a les urnes, l’any 2027, amb la bandera del pacte sota el braç. Sense possibilitat d’acord amb el PP i els Comuns, uns perquè volen eliminar-ho tot i els altres perquè no volen tocar-ne res, Collboni cita Junts i ERC a la taula de negociació. Un acord entre socialistes, juntaires i republicans -una combinació gens habitual- suposaria una aliança inèdita aquest mandat i permetria al govern fixar una majoria en una qüestió clau que sempre s’ha resistit. Collboni va aprovar les últimes ordenances fiscals amb ERC i BComú, i la taxa de terrasses amb Junts, però encara no ha pogut aprovar cap pressupost per la via ordinària ni tampoc una altra mesura rellevant, la reforma de l’ordenança de convivència.
En tot cas, la carambola no és simple. Junts ha elevat les seves exigències per pactar el 30%, entre altres, demanant una rebaixa de l’IBI del 4% –Tiras ja va fixar-ho com a condició abans de marxar en unes en ordenances fiscals- que seria efectiva en tot cas el 2026. “Estic disposat a buscar una fórmula que faci possible abaixar l’IBI a les famílies i les pimes de Barcelona si alhora augmentem la pressió fiscal turística per garantir els ingressos públics”, ha dit Collboni, obrint-ne la porta, el passat dijous en una entrevista a TVE.
Pendents de la rebaixa l’IBI
La rebaixa de l’IBI marca els últims dies de negociació amb Junts, que consultat per aquest diari descarta fer comentaris fins que hi hagi novetats. Però acceptar la petició de Junts podria fer caure la idea d’un acord transversal que inclogui ERC en l’equació. “No cal que es faci trampes al solitari”, ha apuntat recentment un dels portaveus republicans, Jordi Coronas, a les xarxes. “L’alcalde ja sap que les polítiques i les solucions que proposem en matèria d’habitatge ERC i Junts se semblen com un ou a una castanya”, ha escrit. En conversa amb aquest diari, la referent d’habitatge del grup municipal, Eva Baró, també ho deixa entendre: “Nosaltres no ens posicionem sobre rumorologia o possibilitats, perquè tampoc sabem què hi ha de sòlid al darrere d’aquestes declaracions. Abans volem conèixer els detalls dels canvis en el 30%, però, si s’acabés confirmant, la reducció de l’IBI és una proposta que ens agrada? No, és clar que no. Plantejaments com aquests no són un punt a favor i ja permet intuir el posicionament”.
En la línia de la presidenta del grup, Elisenda Alamany, que en una entrevista al TOT avisava Junts i PSC que “no comptin amb nosaltres” per abaixar impostos, Baró recorda que ERC “té una visió totalment diferent de la ciutat i dels recursos públics” a la de Junts. En tot cas, els republicans neguen cap negociació amb el govern. Una afirmació que ha repetit Collboni darrerament. Si a l’entrevista de dijous a TVE l’alcalde remarcava que “també s’està negociant amb ERC”, més tard, durant la conversa amb el TOT, Baró insistia que “fa setmanes” que no parlen del 30%. “Forma part de la gesticulació pública que han hagut de fer, però fa setmanes, moltes setmanes, que no tenim cap mena d’interlocució sobre aquest tema”, sentència.
Un camí ple de revolts
Els canvis del 30% farien encara més gran l’escletxa amb els antics socis de govern, Barcelona en Comú, a qui Collboni ha estat buscant el primer tram de mandat per aprovar pressupostos i ordenances fiscals; però fixaria alhora un nou precedent acordant amb Junts un tema troncal del mandat. Fins ara, l’alcalde havia guanyat temps cedint el protagonisme del 30% a un grup d’experts liderats per Carme Trilla, que ha minimitzat, això sí, les aspiracions preelectorals del PSC. L’aposta inicial de Collboni era retirar l’obligatorietat del 30% de les grans operacions de rehabilitació i plantejava que els promotors privats poguessin pagar l’import equivalent al 30% a l’Ajuntament perquè fos la mateixa administració qui el construís.
La proposta de Trilla esborra aquesta idea i planteja un nou context a mig camí entre el redactat actual i les exigències empresarials. Els promotors volien que la norma eliminés l’obligatorietat de destinar el 30% en aquelles finques que es reformen senceres, però el grup d’experts ho ha ignorat. Manté requisits com la incorporació del 30% en reformes que guanyen 600 metres quadrats, però flexibilitza altres aspectes com la construcció forçosa del 30% si no es canvia el teixit original de la finca, entre altres. L’altre aspecte polèmic de la reforma, i epicentre del bloqueig dels Comuns, és la possibilitat de traslladar els pisos assequibles nous “d’una parcel·la a una altra”, sempre dins d’un mateix districte. Els detractors, els mateixos Comuns i algunes entitats de defensa de l’habitatge, insisteixen que un canvi així situaria el 30% als barris perifèrics, que encara tenen possibilitat de créixer, quan la necessitat de crear habitatge assequible és sobretot al centre.
Sigui com sigui, encara cal veure si PSC i Junts desencallen la rebaixa de l’IBI i què acaba concretant el text que finalment porten a la comissió d’habitatge. Si s’aproxima a l’estudi liderat per Carme Trilla o si fa virar algunes propostes als interessos del sector. La idea del PSC és resoldre-ho aviat. De fet, Collboni ja ha verbalitzat que espera poder votar els canvis sense dilatar més els terminis. “Si pot ser, a la pròxima comissió, perquè és un tema que cal abordar ara”, va esmentar a inicis de maig. Un aspecte que Junts va entendre com una pressió. “Els ultimàtums són una mala opció i recordem que no té majoria absoluta”, va respondre Martí Galbis. Un mes més tard, apropen postures en silenci a l’espera de poder anunciar un acord aviat.
1 
