L’avançament de les eleccions a la Generalitat el 12 de maig ha sacsejat tot el tauler polític, tant a Catalunya com a l’Estat, i, evidentment, Barcelona no és una excepció. La negativa dels Comuns a donar suport als comptes del govern de Pere Aragonès pel 2024 ha deixat a Pedro Sánchez sense pressupostos. Els de Barcelona s’hauran de debatre i aprovar al plenari del 22 de març, però ara mateix Jaume Collboni no compta amb el nombre suficient de vots i es pot veure abocat a una qüestió de confiança per tirar-los endavant.
En mig d’aquesta tempesta política, Collboni ha comparegut a la Galeria Gòtica de l’Ajuntament per fer una declaració institucional, és a dir sense torn de preguntes obert als periodistes. L’alcalde ha dit que Barcelona, sense els pressupostos de la Generalitat, ha perdut 650 milions en inversions, entre els quals figuraven 32 milions per l’ampliació de l’Hospital del Mar, millores a la xarxa de metro -amb la perllongació de l’L4 i la construcció de la línia L-9, amb 194 milions per aquest 2024-, i la posada en marxa de set nous jutjats. El dimecres, ha afegit el cap de files del PSC a l’Ajuntament, Catalunya va perdre una oportunitat per “interessos partidistes i la irresponsabilitat política d’alguns”, ha subratllat en referència als Comuns. Segons l’alcalde, “Catalunya i Barcelona necessitaven els pressupostos. Com a alcalde de Barcelona no puc fer més que lamentar l’oportunitat perduda” per fer front a l’accés a l’habitatge, les repercussions de la sequera i infraestructures essencials. I ha valorat l’acord que van tancar el govern d’Aragonès i el PSC de Salvador Illa com “bo” pel país.
L’alcalde s’ha referit també en la seva intervenció a les eleccions catalanes del 12 de maig. Com va dir el dimecres el primer secretari dels socialistes catalans, Collboni vol que es voti com més aviat millor, per “obrir un temps nou” a Catalunya, amb “un president que governi al costat dels ajuntaments i atengui les necessitats de tots els municipis, des del més gran al més petit”.
Continua amb la tramitació dels pressupostos
Collboni ha avançat que, tot i la situació de desestabilització política, el seu govern continuarà amb la tramitació dels pressupostos municipals, valorats en 3.800 milions d’euros, i ha apel·lat a la “responsabilitat” dels grups municipals perquè a la capital de Catalunya no passi el mateix que al Parlament. “Vull protegir Barcelona de la inestabilitat política”, i per això, no vol que es posin en risc les inversions previstes en accés a l’habitatge i millores als barris i a les escoles, entre moltes altres. L’alcalde ha recordat que, al llarg dels mesos que porta al capdavant de la ciutat, ja ha arribat amb acords amb la resta de grups, i ha citat com a exemple la cobertura de la ronda de Dalt i la reforma de la Rambla.
De totes maneres, tot i les intencions del govern municipal, amb la crisi institucional oberta a Catalunya pel ‘no’ als pressupostos de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions, l’alcalde es pot veure abocat a la qüestió de confiança per aprovar els comptes, una eina que permet la llei electoral. I a tot això s’hi afegeix el clima de crispació i enfrontaments entre els diferents partits.
Hores abans de la declaració de l’alcalde, la presidenta del grup municipal d’ERC, Elisenda Alamany, ha dit que els Comuns són “un llast” i que han entrat en una “lògica destructiva” per la seva “frustració”. Segons els republicans, el vot contrari als pressupostos de la Generalitat per part del partit de Jéssica Albiach suposa que Barcelona perdrà 261 milions en inversions, dels quals 50 milions eren per educació, 11 per ajuts d’habitatge a famílies i 200 eren aportacions al transport públic, una xifra molt per sota de la que ha exposat l’alcalde, tot i que des d’ERC afirmen que Alamany només va fer referència a alguns projectes i no a la totalitat. ERC ha tancat un acord de pressupostos amb Collboni i, probablement, acabarà entrant en el govern de la ciutat. Tot indicava que seria pròximament, però amb l’avançament electoral, sembla que la incorporació s’endarrerirà.
Els Comuns insisteixen en un tripartit enmig de la tempesta
Però, tot i el pacte pressupostari amb ERC, Collboni no en té prou amb els vots republicans per tirar endavant els pressupostos, ja que entre les dues formacions sumen 15 regidors dels 41 que hi ha al ple. Amb Trias per Barcelona havent descartat un acord amb Collboni per la governabilitat de la ciutat i amb el seu vot negatiu als pressupostos, l’alcalde depèn dels Comuns. Aquest dijous, la regidora Janet Sanz ha tornat a insistir en un govern tripartit d’esquerres a Barcelona. Barcelona en Comú ha condicionat el vot favorable als comptes a la seva entrada a l’executiu municipal, però en diverses ocasions l’alcalde ha dit que no vol parlar d’un pacte de govern fins després del plenari del 22 de març. Sanz ha desvinculat la convocatòria d’eleccions a Catalunya dels acords a Barcelona, i ha volgut recordar que Aragonès tenia al seu abast la possibilitat de construir una alternativa de pressupostos progressistes, però ha preferit prioritzar el Hard Rock, un projecte insostenible climàticament i que posa sobre la taula un model econòmic i laboral “indesitjable pel jovent i pel futur del país”, ha criticat.
Als antípodes ideològics dels Comuns, Trias per Barcelona és de l’opinió que difícilment es mourà res en el tauler polític de Barcelona enmig d’aquesta tempesta. Segons el regidor Jordi Martí Galbis, com més el PSC humiliï als Comuns i més crítiques rebin per part dels republicans, “menys possibilitats hi haurà que es moguin les peces en aquests moments”. I ha afegit que “és evident que s’han convertit -en referència als Comuns- en un element de distorsió de la política local”. Es tracta d’un partit “que no ha digerit, ni ha assumit, ni ha entès com és possible que s’hagi quedat al marge” del govern. “Totes les equacions passen pel paper dels Comuns a l’hora de boicotejar de forma irresponsable i frívola”. La mà dreta de Xavier Trias també ha carregat contra Collboni. Considera que el “feble” lideratge de l’alcalde és el principal problema que té la ciutat, amb “nou mesos d’inacció”, un govern en minoria i sense pressupost.
