Ada Colau va deixar l’acta de regidora la tardor passada i des de llavors es manté allunyada de la primera línia política: ara és presidenta de la Fundació Sentit Comú. Però l’exalcaldessa de Barcelona no tanca la porta a tornar. Ho ha dit en una entrevista a Europa Press quan es compleix mig mandat municipal amb Jaume Collboni com a alcalde de la ciutat: “Només m’ho plantejaria molt excepcionalment si realment fos molt útil que jo en concret em pogués presentar a una cosa puntual”.
Sense un candidat clar ara mateix per a les municipals del 2027, els Comuns hauran de començar a pensar qui encapçalarà la seva llista d’aquí a dos anys, i entre aquestes possibilitats hi ha Colau. Aquest mandat, Barcelona en Comú s’ha quedat a l’oposició i ha tombat els dos pressupostos de Collboni, però ha arribat a altres acords amb el PSC, com en les ordenances fiscals del 2025 i molt probablement avalarà la connexió del tramvia per la Diagonal, entre Verdaguer i Francesc Macià, que es votarà en uns tres mesos.
“Una gran decepció la modificació del 30%”
En l’entrevista, Colau critica la possible modificació de la normativa del 30%, que el seu govern va impulsar i que obliga els constructors a destinar aquest percentatge a habitatge públic en les noves promocions i grans rehabilitacions. Per a l’exalcaldessa, les intencions de Collboni -que ho negocia amb Junts i ERC- suposa “una altra gran decepció”. I sobre aquesta qüestió afegeix que els alcaldes de París i Londres, Anne Hidalgo i Sadiq Khan, ja li van advertir que els promotors tractarien de frenar-la al·legant que desincentiva la construcció.
En l’àmbit de l’habitatge, Colau carrega contra la Generalitat i el Govern espanyol perquè no estiguessin “a l’altura de les seves competències” i critica que el PSC municipal es va dedicar a obstaculitzar el desplegament d’aquestes polítiques. “El Partit Socialista va ser sempre un obstacle en les polítiques d’habitatge, i això és molt frustrant i molt difícil d’entendre”. També acusa els socialistes de tenir un problema de portes giratòries i d’excessiva proximitat als lobbies especulatius.
10 anys de la seva arribada a l’alcaldia
Aquest 2025, es compleixen 10 anys de la seva arribada a l’alcaldia. El 2015, Colau va guanyar les eleccions municipals per davant de Xavier Trias, 11 regidors per 10 de CiU. Amb posterioritat, Colau es va tornar a presentar dos cops més, però no va guanyar a les urnes, tot i que va poder fer un segon mandat com a alcaldessa pels vots de tres regidors de Manuel Valls en la investidura del 2019. Ara, titlla la seva arribada a l’alcaldia i la victòria de Barcelona en Comú com una “anomalia del sistema” perquè cap persona amb el seu perfil d’activista havia arribat a una posició de tanta visibilitat.
A parer seu, els Comuns van canviar l’agenda de la ciutat. “Abans es parlava d’uns temes i, de cop, en l’eix central del debat polític estaven el canvi climàtic, el feminisme, les polítiques LGTBI i de diversitat”, encara que lamenta que els costos polítics i personals del seu full de ruta van ser majors del que pensava. En aquest sentit, Colau record les querelles i campanyes de desprestigi contra membres del seu govern, que assegura que els van desgastar: “Ara penso que ens hauríem d’haver cuidat més”, encara que no es penedeix d’haver-se presentat a la reelecció en 2023.
L’esquerra ha de recuperar el “vessant més ideològic”
Amb relació al context polític actual, Colau alerta sobre l’auge de l’extrema dreta, per la qual cosa urgeix a l’esquerra a recuperar el “vessant més ideològic d’horitzons, esperança, transformació, utopia i somnis”, ja que sovint s’ha estat excessivament moralista.
1 
