Ada Colau ha confirmat aquest dimecres que ha presentat la seva candidatura a encapçalar al maig la llista electoral de Barcelona en Comú (BComú). Tot i que havia declarat en diverses ocasions que aspiraria a la reelecció per governar dos mandats l’Ajuntament de Barcelona, esgotant el màxim que li permet el codi ètic de la formació, Colau s’ha presentat ara formalment davant del partit per ser alcaldable, en el marc d’un procés intern de confecció de llistes.
“Avui formalitzo la meva candidatura amb BComú i comença un procés de primàries intern”, ha assegurat Colau en una entrevista aquest matí al programa El matí de Catalunya Ràdio. “Em fa molta il·lusió, perquè no venia de la política i vam entrar a les institucions per fer una política de canvi”, ha assegurat. Colau ha afegit que, malgrat ser conscient que “s’ha acabat l’època de les majories absolutes”, espera “aconseguir una majoria més amplia i esperem treure millor resultat”. “Hem començat moltes coses aquest mandat que necessiten un segon mandat per consolidar-se”, ha defensat.
No es tracta d’unes primàries tradicionals amb primera i segona volta, matisen al Tot Barcelona fonts de BComú, sinó més aviat “una deliberació col·lectiva” amb una votació final al mes de març. Per ara es desconeix si hi ha més candidatures formalitzades –aquest dimecres a la tarda està prevista la publicació provisional dels caps llista– i si Ada Colau haurà de disputar el lideratge, malgrat l’evident posició d’avantatge com a alcaldessa i coordinadora general de Catalunya en Comú. En qualsevol cas, el reglament per a les municipals del 2019 dicta que els aspirants hauran d’assistir entre desembre i febrer a “diverses reunions amb activistes de Barcelona en Comú” per exposar quin projecte tenen per la ciutat i l’organització i alhora escoltar les propostes que facin les bases sobre el programa electoral i el perfil que han de tenir la resta d’integrants de la llista.
Al març es publicaran les candidatures completes, formades per l’aspirant a líder i un equip d’entre 5 i 30 persones. Tant si es presenta només una llista com si se’n presenten més, la militància votarà de forma presencial com a cloenda del procés. Fonts de l’organització detallen, a més, que el programa electoral “es presentarà per primavera” perquè actualment l’organització està “centrada en tancar el mandat” i l’obra de govern amb la que es presentarà a les eleccions. Per coordinar la campanya s’està creant just ara una comissió específica que arranca amb persones de l’estructura i que “anirà creixent”.
De la confluència al partit
L’actual alcaldessa va guanyar les eleccions de 2015 com a líder d’una confluència creada tot just uns mesos abans, en la que unien esforços partits amb experiència municipal com ICV i EUiA amb noves organitzacions com Podem Catalunya, Guanyem Barcelona –d’on provenia Colau i altres integrants de l’Observatori DESC– i Procés Constituent. Als propers comicis BComú presentarà la seva primera llista post-confluència, és a dir, confeccionada per la nova estructura unificada de BComú. El reglament es va aprovar al juliol i “supera les organitzacions constituents amb avals dels espais de participació de Barcelona En Comú”, va valorar l’organització en una nota la setmana passada.
Els nous ‘espais’ es representen a la Coordinadora General, on hi ha “eixos temàtics” –turisme, feminismes, cultura…–, assemblees territorials, “comissions tècniques” –comunicació, finances…–, la Direcció Executiva –vuit persones– i el grup municipal. En definitiva, una organització molt més semblant a un ‘aparell de partit’, tot i que BComú rebutja utilitzar aquest terme. Les decisions més urgents les pren la Direcció Executiva, mentre que les estratègies a llarg termini es “validen” al Plenari trimestral.
Bona mostra del canvi organitzatiu és el procediment triat per a la confecció de llistes, molt més ‘líquid’ que unes primàries i més procliu a l’estabilitat perquè beneficia les posicions hegemòniques. El portaveu del partit, Enric Bárcena, l’ha definit com un “procés basat en l’escolta activa i la recerca de consens mitjançant el diàleg obert amb els activistes de Barcelona en Comú”. “Fugim de les dinàmiques competitives que generen guanyadors i perdedors i posem al centre les cures i la intel·ligència col·lectiva”, ha defensat. Tot i que BComú fa “un balanç positiu” de la llista per quotes de 2015, perquè al cap i a la fi “va permetre guanyar les eleccions”, veu l’enfortiment i centralització de les estructures com “un salt qualitatiu en termes de confluència, feminització de la política i radicalitat democràtica”. L’organització assegura que els seus dirigents “rendeixen comptes” i tenen en compte tota l’estructura quan han de prendre “decisions polítiques importants”.
Ni ‘militants’, ni carnets ni quotes
Tot i la reestructuració, Barcelona en Comú ha mantingut trets i argot propis de l’activisme informal. Així, els integrants del partit no es defineixen com a ‘militants’ ni ‘bases’, sinó com ‘activistes’. Tampoc tenen carnet d’afiliat ni paguen una quota: “Simplement participes en els diferents espais”, expliquen fonts internes. “Quan ja portes un temps participant en un espai temàtic o territorial, el coordinador d’aquell grup demana a la comissió de Logística que t’incloguin a la base de dades per poder votar decisions”, afegeixen les mateixes fonts. Segons la web del partit, “actualment el cens d’activistes està format per aproximadament 1.500 persones”.
Els canvis interns també han tingut una traducció física: la nova seu del carrer Marina. Tot i que s’hi van traslladar el maig de 2017, tot just ara han acabat les últimes obres d’adequació perquè disposi d’una sala amb faristol per les rodes de premsa, un bar social i un espai infantil que dinamitza cada setmana una educadora.
1 
