Colau reclama la dimissió d’Illa: “O ministre o candidat”

Veu "irresponsable i una falta de respecte" que viatgi a Barcelona per "fer campanya" i no per anunciar mesures

L’alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns Ada Colau ha tornat a reclamar aquest dissabte, amb especial contundència, la dimissió de Salvador Illa com a ministre de Sanitat espanyol. El candidat socialista a les eleccions catalanes compagina la cartera clau de la pandèmia amb actes de precampanya, com el Comitè Federal que celebra avui el PSOE a Barcelona. Hi assisteix fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb qui els comuns comparteixen la Moncloa.

Colau li recrimina que prometés exercir el ministeri al “100%” i aquest dissabte per exemple dediqui el dia a les eleccions en comptes de gestionar la tercera onada de coronavirus. “Avui les dades de la pandèmia són els pitjors de tot Europa”, recorda. Considera que “és irresponsable i una falta de respecte” que viatgi a la ciutat no per anunciar mesures per redreçar la situació sinó per “fer campanya”. “O ministre o candidat: no juguin amb la nostra salut”, assevera Colau.

Al míting mateix, Salvador Illa s’ha referit a la seva doble condició de candidat i ministre. Segons declaracions recollides per Europa Press, ha promès que deixarà aviat el càrrec estatal però no hi ha posat data. “En pocs dies faré de candidat del PSC i em bolcaré en aquesta tasca al 101%, és l’única manera de fer les coses que sé”, ha dit. Amb la decisió judicial encara pendent sobre la data electoral, els partits hauran de començar la campanya d’aquí una setmana sense saber si els comicis tindran lloc el 14 de febrer o el 30 de maig.

Valls aprofita per alliçonar

El regidor Manuel Valls també ha aprofitat el míting socialista per dir-hi la seva. En concret, per repetir el seu mantra “democràcia o populisme”, que sol fer servir per desqualificar els partits més allunyats del centre polític. Així, ha fet servir una referència de Sánchez a Vox per posar al mateix sac l’esquerra de Podemos, l’independentisme i l'”islam polític”.

Nou comentari