Colau cedeix a Vielha la pista de gel que va comprar Trias, arraconada des del 2015

El consistori de la vall pirinenca pagarà un lloguer de 26.000 euros anuals i la Generalitat assumirà el trasllat i muntatge

Els ajuntaments de Barcelona i Vielha firmaran els propers dies la cessió d’una pista de gel desmuntable que a tots dos els ha arribat com un regal del cel. Per un costat, la ciutat pirinenca ha trobat una sortida a la crisi política que té sobre la taula per l’avaria del seu Palau de Gel, espai d’entrenament professional i ganxo turístic emblemàtic de la Val d’Aran. Per l’altre, el govern d’Ada Colau es treu de sobre una instal·lació que a la que no ha donat cap ús des de 2015, quan va acollir per segon cop la gran final internacional ISU Grand Prix de patinatge artístic.

El consistori de Xavier Trias, expliquen fonts coneixedores, l’hauria comprat a través de la societat municipal B:SM per augmentar les possibilitats de Barcelona d’acollir uns jocs olímpics d’hivern el 2026, però amb el relleu a l’Alcaldia la candidatura esportiva va saltar a 2030 i la pista va quedar arraconada en un magatzem del Fòrum. Ara Vielha pagarà 26.000 euros anuals –ja té la partida inclosa als pressupostos 2019– per utilitzar-la i se la quedarà almenys fins l’1 de juny de 2021, amb possibilitat de prorrogar la cessió un any més. 

Fonts del PDECat han aclarit al TOT Barcelona que es va adquirir la pista perquè “sortia més a compte que llogar-la” per les dues finals de patinatge que va acollir. La idea de l’equip convergent era acabar d’amortitzar-la aquest mandat, amb partits d’hoquei o exhibicions de patinatge anuals. També s’havia sospesat cedir-la al CAR de Sant Cugat del Vallès.

Una pista de 300 tones

La cessió està aprovada des del passat 31 de gener, però encara s’ha de concretar amb un detallat conveni de col·laboració. Abans l’Ajuntament de Barcelona ha d’elaborar un inventari de tots els elements que composen la pista, que lògicament ara està desmuntada i sense el gel. Després els dos consistoris s’hauran de posar d’acord amb la Generalitat de Catalunya, que és qui finança el trasllat i muntatge de la pista. Quan es va instal·lar al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), la infraestructura tenia 1.800 metres quadrats –30 d’ample per 60 de llarg– i comptava a més amb unes grades de 5.500 seients que l’envoltaven completament. Van caldre 150.000 litres d’aigua reutilitzada per aconseguir un gruix de 8 cm de gel. Tot plegat pesava 300 tones i requeria una setmana sencera de preparatius.

Pista de gel al Centre de Convencions el 2014 / Ajuntament de Barcelona

Pista de gel al Centre de Convencions el 2014 / Ajuntament de Barcelona

“L’avaria del Palau de Gel és tan greu que cal canviar-lo sencer i un ajuntament de la mida del nostre no pot assumir-ho així com així”, explica al TOT Barcelona el regidor d’esports aranès, Alberto López. “A tot Catalunya no n’hi ha més de tres o quatre i ens vam assabentar que Barcelona en tenia una de mòbil que no utilitzava”, relata. La cessió els ofereix una solució provisional mentre fan guardiola per resoldre bé la situació del Palau de Gel. “Permetrà que pugui seguir entrenant la pedrera d’esportistes de gel que tenim, si Catalunya vol optar en el futur a uns jocs olímpics d’hivern no pot deixar perdre aquest talent”, avisa.

El rerefons de la qüestió, en clau barcelonina, és el canvi de rumb de la capital sobre els esports d’hivern. Colau va traspassar el lideratge d’una eventual candidatura olímpica a la Generalitat i va canviar el format de les activitats nadalenques de plaça Catalunya, on Trias havia instal·lat l’enorme pista BarGelona. ICV ja s’havia oposat frontalment a la pista i en arribar els comuns a l’Alcaldia es va desestimar tornar-la a subcontractar. L’empresa que la gestionava va oferir-la aleshores a l’Hospitalet de Llobregat, que li va dir que sí. Durant dos anys va amenitzar les festes a La Farga però portaveus de la ciutat veïna expliquen que el consistori de Núria Marín tampoc va quedar del tot content amb la pista gegant i en les darreres dues edicions ha preferit obrir un concurs públic per escollir un proveïdor diferent cada any.

Nou comentari