Les darreres eleccions municipals, fins a cinc llistes per l’alcaldia de Barcelona van reivindicar-se com a maragallistes. Frases i conceptes encunyats per l’ex alcalde i ex president Pasqual Maragall s’utilitzen de forma recurrent al plenari de l’Ajuntament de Barcelona, sovint estirant una mica més del compte el seu significat original. Una bona eina per corroborar la veracitat de les referències maragallianes és l’Arxiu Digital Pasqual Maragall, recent publicat aquest desembre.
Un sol portal aglutina fotografies personals i institucionals del polític, els principals discursos manuscrits i mecanografiats que va pronunciar, documents de treball sobre la Corporació metropolitana o sobre com rellançar la ciutat després dels Jocs Olímpics. El material és molt divers i està ben classificat en 13 capítols i tres blocs (fons personal, etapa municipal i etapa a la Generalitat).
Pasqual Maragall en la presentació del llibre de memòries ‘Oda Inacabada’ / Arxiu Digital Pasqual Maragall
La digitalització és fruit de la iniciativa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa, un encàrrec del mateix Maragall i la seva família el setembre de 2011 perquè no es perdi el fons documental reunit al llarg de tota una vida. Es tracta d’un repositori obert, que la fundació vol seguir ampliant de forma progressiva amb més documents públics i privats.
Una de les joies del fons documentals
A tall d’exemple entre els centenars de documents interessants de l’arxiu, té interès llegir avui la conferència que va pronunciar l’octubre de 1985 Pasqual Maragall com a alcalde a l’Ateneu Barcelonès. “Catalunya només funcionarà si funciona Barcelona” n’és una de les frases més eloqüents. El text sintetitza bona part de la seva visió política, que posa en focus en el poder local i en l’aspiració europea. Defuig el “centralisme” barceloní i apel·la a la construcció d’una “metròpolis eficient i moderna”.
Alhora, el marc mental és explícitament català i fa extensiu el municipalisme a tot el país: “Els ajuntaments catalans tindran una funció decisiva en la configuració del futur del nostre país”. “Ara més que mai podem dir que la Catalunya de demà és una Catalunya europea”, exposa. Maragall confiava que la integració d’Espanya a la comunitat econòmica europea permetria bastir una la regió “transpirinenca” –”el nord del sud”, l’anomenava– que podria acabar constituint la zona natural d’influència de Barcelona.
Presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat el 2003 / Jordi Bedmar – ADPM
I això, afegeix en un altre moment de la conferència, requereix prendre decisions i gestionar bé en lloc d’evocar el sentiment de pertinença: “Els països mítics, les pàtries que es refereixen a essències històriques, no demanen massa decisions, normalment exigeixen adhesió”. L’alternativa no és la sublimació de la pàtria o de l’aspiració nacional, com en campanya electoral insinuaven presumptes maragallistes constitucionalistes, sinó governar el país cada dia i poder prendre les decisions que calguin per al benestar dels governats: “Les pàtries de carn i ossos i problemes prosaics sí que demanen decisions pels seus ciutadans”.
També defensava la singularitat catalana –i basca– a Espanya per la seva malla de ciutats. “La Catalunya del futur ha d’aconseguir integrar-se a la xarxa urbana europea”, un ecosistema industrial que relliga –deia Maragall– Londres amb la Conca del Rhur, Amsterdam i París, la Vall del Roine i la Vall del Po. La “plataforma de llançament” que pot incorporar Catalunya a aquest mapa, argumentava fa 34 anys, és l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això, concloïa en els primers anys de l’antagonisme Maragall-Pujol, “la dicotomia entre una Catalunya rural i una Barcelona prepotent i xucladora és falsa”.
