La Diada d’aquest 11 de setembre arriba cinquanta anys després de la de Sant Boi, quan el moviment de recuperació nacional encara es trobava en fase ascendent i la mobilització al carrer era una gran eina de pressió política. El contrast amb l’actualitat és evident: l’independentisme ha passat de convertir les manifestacions massives en un dels grans motors de la política catalana a afrontar una etapa de desgast i divisió estratègica als despatxos polítics. Les forces independentistes institucionals tornen a exhibir les seves diferències, mentre Sílvia Orriols i Aliança Catalana introdueixen un nou element de competència i confrontació dins l’espai sobiranista. Tot plegat, amb una Diada que el Govern de Salvador Illa ha volgut descafeïnar obviant la qüestió nacional i dibuixant una Catalunya abocada exclusivament a la gestió dels problemes quotidians i la convivència, amb crides a fer un front comú contra l’extrema dreta i els discursos d’odi.
I malgrat tot, el centre de Barcelona torna a bullir amb riuades d’estelades i els crits d’independència a les 17.14h. A peu de carrer, ben pocs es deixen seduir pel un hipotètic retorn a aquella “Catalunya autonòmica” en què el poder es repartia entre dos blocs infranquejables de l’esquerra i la dreta.
“Aquesta gent, tant el PSC com els que els fan el joc, ens vol robar la transversalitat del moviment independentista, aquesta és la nostra gran força, a mi tant me fot si ell és de dretes o d’esquerres. El partit que tingui pebrots de proclamar la DUI al Parlament, que ho faci, i després ja farem el nostre país i decidirem quin model social volem entre tots. Jo no votaré Aliança, però si tenen els pebrots de fer-ho, em semblarà molt bé. Hem de batallar contra els qui pretenguin fer-nos creure que només l’esquerra és bona, perquè ja vam veure l’1-O que l’independentisme és un sol país, que ens han robat”. La Teresa Codina té 82 anys i ha vingut amb un amic, en Josep Amorós, des d’El Vendrell. S’ha fet una bandera estelada de ganxet i mentre l’ensenya, ens recorda que està “disposa a rebre les hòsties que calgui, com l’1-O”, però creu que “amb els polítics que tenim ara no farem res, que marxin tots”.
En Josep assenteix: “El PSC pretén retornar el país a la Catalunya del PSC i de CiU, l’esquerra o la dreta, en una Catalunya autonòmica sense independentistes”. Com la Teresa, no confia en els líders actuals i reclama que “sorgeixi del carrer un nou líder, que arrossegui el jovent”. “Fotem 500.000 persones al Parlament i que no surti ningú fins que es proclami la independència”, proposa.
Els joves tornen al carrer: “Seguim el camí dels nostres pares”
El jovent que hi ha a la manifestació, enguany molt més nombrós, és menys abrandat que els veterans. Alguns eren molt petits quan es va fer l’1-O i tot just ara acumulen un parell de manifestacions sense els pares. És el cas de la Maria Riba i la Bruna Hayes, totes dues de 17 anys i de Cerdanyola del Vallès. Han vingut a Barcelona perquè volen “sumar”, “seguir el camí dels nostres pares”, però conscients que “potser no ho aconseguirem”. Consideren “indignant” que des dels despatxos polítics s’intenti fer creure “que l’independentisme no pot ser transversal”, “tot ha de ser blanc o negre, esquerra o dreta, amb l’objectiu de dividir-nos”, alerta la Maria. La Bruna és del mateix parer i creu que “les noves generacions no hem de permetre aquesta polarització, perquè trenca amb l’esperit unitari del moviment, que alhora és la gran força que tenim al carrer”.
Entre les generacions de la Teresa i el Josep i la de la Maria i la Bruna, la Montse Cervera, de Barcelona. És fidel a totes les manifestacions, fins i tot quan vivia a Alemanya, país del seu marit. Ha portat la seva filla, i li recorda que la rendició “no és una opció”: “Els polítics i tothom qui lluiti contra el moviment independentista han de tenir clar que no ens rendim, som un moviment de carrer al marge dels despatxos. A tot el món les gran revolucions les ha fet el poble, no els polítics”. Ara bé, reconeix que “molts independentistes no han sortit avui al carrer perquè encara estan decebuts amb l’1-O i amb els partits”, però continuarien votant sí a la independència. “Sóc conscient que no hi ha unitat entre els partits, però al carrer som transversals i això no ens ho prendran mai, ni el PSC, ni Aliança ni cap altra sigla. Tant és a quin partit voti la senyora de costat, de bons i de dolents n’hi ha a tot arreu”, rebla.
Crida a la unitat i al final de la repressió
El president de l’ANC, Josep Vila, ha reivindicat des de la manifestació de Barcelona que l’independentisme torni a ocupar el carrer i recuperi la capacitat de mobilització que havia tingut durant el procés. Vila ha defensat que la Diada ha de servir per “posar el focus en la reivindicació independentista” i deixar en segon pla les divisions internes del moviment, en un moment marcat també per l’auge d’Aliança Catalana. El president de l’ANC ha situat entre els motius per tornar a mobilitzar-se el deteriorament dels serveis públics i el que considera l’“expoli fiscal” de Catalunya. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha reivindicat que “gairebé deu anys després hem de tancar definitivament la carpeta de la repressió, han de tornar els exiliats amb el president Puigdemont al capdavant i hem d’obrir la carpeta del conflicte polític”.
I pel que fa a l’assistència de manifestants, l’ANC ha comptabilitzat més de 100.000 persones a Barcelona, 15.000 a Girona i 13.000 a Amposta. Per contra, la Guàrdia Urbana de Barcelona redueix la xifra fins als 28.000.
