Un extinent d’alcaldia, ara diputat al Congrés, o un escriptor i crític televisiu madrileny, ara –i des de fa uns anys– veí de Barcelona. Aquestes són les dues opcions que s’enfrontaran a mitjan febrer a les primàries per encapçalar la llista de Barcelona en Comú a les municipals de 2027. Gerardo Pisarello, el primer, compta amb el suport públic de l’exalcaldessa Ada Colau i altres figures rellevants com Jaume Asens o Ernest Urtasun. El segon, Roberto Enríquez, més conegut cop a Bob Pop, vol convèncer els indecisos de les bases amb una forma de fer que “trenqui” amb les dinàmiques de la cúpula actual.
“Ells han vist que el resultat de les primàries seran més ajustats del que es pensaven”, apunten al Tot Barcelona veus de la candidatura de Bob Pop, que va rebutjar integrar-se als llocs capdavanters de la llista de Pisarello. Aquestes mateixes fonts detallen que la proposta va arribar després que l’escriptor anunciés la intenció de fer el pas en la seva secció setmanal al programa Hoy por hoy de la Cadena SER. El dia de la presentació oficial no l’acompanyava cap ministre ni cap “fada protectora”, assumia, fent broma, el mateix Bob Pop. Tothom públicament dona per fet la victòria de Pisarello. Tothom menys els militants que acompanyen Bob Pop, que confien en una base electoral superior als 9.802 votants i en el poder de convicció del seu candidat, que apel·la a l’ADN original del partit.
Bob Pop, detallen veus de l’entorn, va compartir la idea amb Ada Colau abans de fer pública la seva decisió. No és cap novetat que Bob Pop i Colau tenen una bona relació, com tampoc ho és l’estreta amistat que l’exalcaldessa manté amb Pisarello. En tot cas, l’activista vol liderar una nova etapa allunyada de les dinàmiques internes del partit i té clar no ha fet “un pas en fals”. Ells també tenen els seus noms il·lustres, pensen. L’exdiputada d’ICV i exprimera tinenta d’alcaldia durant el primer mandat dels Comuns, Laia Ortiz, ha fet costat la seva candidatura. Altres històrics com Enric Bárcena, excap de gabinet de Colau, l’economista Lluís Torrents o Rosa Lluch, filla de l’exdirigent socialista Ernest Lluch, també hi donen suport.
L’escriptor s’ha rodejat de persones que actualment estan a la segona línia dels Comuns a l’Ajuntament, una manera de fer front a la seva inexpertesa en la política institucional. És una de les crítiques que arriben de les persones afins a l’altre sector, algunes de les quals tampoc han vist amb bons ulls que l’escriptor especulés de fer pas sense ser abans militant de la formació. Bob Pop no té experiència gestora, si bé el seu equip tampoc considera que aquest sigui la gran fortalesa de la candidatura rival. “Pisarello és un molt bon orador, però la gestió tampoc és el seu fort”, apunta una veu destacada de la candidatura.
Front ampli, sí o no
Les dues candidatures per encapçalar els Comuns batallaran per implementar dues estratègies diferents de com confrontar l’extrema dreta. Gerardo Pisarello és un ferm defensor de la “filosofia frontamplista”, tal com ha expressat en diferents trobades i entrevistes. “Seria suïcida renunciar a un front ampli”, ha dit directament en una entrevista al digital Crític. La seva candidatura, que compta amb Carol Recio de número dos, aposta per teixir aliances entre els partits d’esquerres. Si pot ser abans de les eleccions, millor. Si no –l’escenari més previsible tenint en compte que ERC i el PSC no estan per aquesta tasca–, teixint acords postelectorals. En un context marcat per l’auge del PSC, que lidera les enquestes, Pisarello defensa acords programàtics o –directament– formar governs plegats. El dia de la presentació, el diputat va empunyar un discurs basat en la defensa de fronts “tan amplis com sigui possible” per frenar “l’onada reaccionària”.
La candidatura oficialista tindrà davant un escriptor i humorista televisiu. Una figura mediàtica, reconegut defensor dels drets LGTBI, que rebutja la idea del front ampli. La candidatura de Bob Pop, que farà tàndem amb la consellera de l’Eixample Mar Tralledo, veu la filosofia pisarellista com una declaració d’intencions oberta a la derrota electoral. L’escriptor i els que el fan costat rebutgen no volen parlar de “fronts amplis”. “Creiem que és donar-li ales al PSC. Els Comuns han de tibar cap a l’esquerra i aquestes operacions provoquen tot el contrari”, argumenten des de la candidatura, insistents a connectar amb aquells votants que s’han anat distanciant de la versió més institucional dels Comuns.
“Cal sortir a guanyar davant l’auge de les extremes dretes”, deia Bob Pop el dia de la presentació, des d’on també va reivindicar “l’audàcia de les esquerres” per recuperar l’electorat perdut. Aquell mateix dia, Bob Pop es va oferir a trucar a la porta de 1.000 persones per conèixer els seus problemes. És una de les promeses si guanya les primàries. També es proposa fer la política divertida i es compromet a explicar a la ciutadania “què es pot fer i què no” des de l’alcaldia. Bob Pop intenta, amb aquestes declaracions, recuperar l’esperit inicial de la coalició mixta entre activistes i polítics que el 2015 va assaltar l’alcaldia. Pisarello, apunten veus del seu equip, representa dinàmiques partidistes que els Comuns criticaven el 2015.
Frenar l’extrema dreta
En tot cas, els dos candidats han reconegut que el marc d’entesa és gran. Pisarello s’ha obert a un debat “saludable” dins del partit i Bob Pop, que veu el seu rival com un candidat “molt sòlid”, ha afirmat compartir les polítiques de l’extinent. És més aviat una qüestió de formes, diu, d’intentar “allunyar-se de l’alta política”. Però tots dos costats miren cap a Nova York, on el model Mamdani –flamant nou alcalde– qualla cada cop més com l’antídot per derrocar l’onada reaccionària de Donald Trump i els seus satèl·lits a escala mundial. Tots dos reivindiquen també els orígens del partit, el 15M i les classes populars. Tots dos volen connectar amb els activistes desencantats amb la política. Tanmateix, cap d’ells es veu com l’antiga ICV que criticaven el 2015.
La campanya electoral de les primàries, les primeres que entoma el partit per escollir la cara visible de les municipals, es farà entre l’11 i el 16 de febrer i les votacions –en línia– es tancaran el 19 de febrer. L’endemà ja se sabrà el candidat oficial de Barcelona en Comú. I si ningú al·lega, el guanyador serà ratificat. Prop de 10.000 persones podran votar, entre militants i simpatitzants de la formació, un camp de batalla prou ampli que posa el grau de participació activa de les bases en les decisions del partit.
