Barcelona negocia uns pressupostos d’unitat a l’espera que l’Estat mogui fitxa

El govern municipal preveu citar a tota l'oposició cada divendres | Mantenir la inversió i alhora baixar impostos, principal escull per a la unanimitat

El govern municipal d’Ada Colau comença aquest maig la renegociació dels pressupostos de Barcelona. Els aprovats al gener han quedat obsolets per la pandèmia i cal un nou acord polític per a refer els comptes del 2020 amb menys ingressos i més despeses socials i de reactivació econòmica. L’executiu BComú-PSC ha emmarcat les converses en el Pacte per Barcelona, una taula de diàleg amb tots els grups que ambiciona arribar a un consens de màxims. Somia, fins i tot, amb un aval unànime abans de l’estiu.

Després de tres reunions genèriques sobre l’estat de la qüestió, toca entrar en la lletra petita i les cessions. En el pressupost tot són vasos comunicants: pactar que s’apugi una partida, obliga a acceptar que se’n rebaixi una altra. L’única escapatòria és augmentar l’endeutament i gastar superàvit, dos recursos ara per ara vetats per la Llei Montoro (LRSAL). La negociació comença, doncs, amb una incògnita important sobre el tauler de joc.

Cita cada divendres

El regidor de Pressupostos, Jordi Martí Grau, preveu citar l’oposició cada divendres. “Vam quedar que un cop per setmana els anirem posant paper sobre la taula”, explica al TOT Barcelona. A les tres reunions celebrades han assistit representants dels 7 grups del consistori i de moment ningú s’ha despenjat de les negociacions: “Tenim posicions ideològiques molt diferents, però hi ha un convenciment de tots que en l’actual situació està justificadíssim remar junts i alhora”.

“M’agradaria poder aprovar el pressupost amb cap vot en contra”, reconeix. Les abstencions, per tant, podrien ser una manera de salvaguardar la foto d’unitat. “Si en alguna cosa Barcelona es diferencia de Catalunya i d’Espanya és que s’han avantposat els interessos generals als de partit”, sosté. En la darrera reunió, divendres passat, el govern municipal va entregar a l’oposició una proposta per reequilibrar els comptes i poc després la va presentar a la premsa.

“De moment no hem rebut cap resposta, només un partit ens ha fet arribar una reflexió molt llarga sobre com cal encarar la crisi”, detalla. “Alguns han estat molt proactius demanant-nos Excels i preguntant detalls dels números… altres grups no gaire”, admet. Per ara ningú ha posat en qüestió la hipòtesi de partida, que l’Ajuntament deixarà d’ingressar 310 milions d’euros per l’aturada.

Les terrasses, a compte del Fons Covid

La primera concessió del govern ha estat rebaixar la taxa de terrasses. Ha estat ben rebuda pels 5 grups, tot i que caldrà aprovar-la al plenari de maig. I influirà en les negociacions, perquè els 6 milions d’euros que deixaria d’ingressar el consistori, recorda Martí Grau, formaran part del “Fons Covid” de 90 milions d’euros anunciat divendres. És a dir, serien 6 milions menys al total disponible per a mesures anticrisi. “Si volem baixar més taxes, baixarà més el fons”, avisa.

A dia d’avui, segons les fonts consultades pel TOT Barcelona, el principal escull per a la unanimitat és que l’oposició fa demandes en direcció oposada: mentre ERC i JxCat volen mantenir inversions i augmentar l’endeutament per fer més despesa; Cs, PP i BpC volen reduir impostos per estimular l’economia. L’acord del gener aplana el camí per a una segona aprovació a quatre bandes (BComú, PSC, ERC i JxCat). Però de fet l’aritmètica del ple també permet un acord només amb ERC, JxCat o Cs, que són les tres formacions amb qui suma majoria el govern. El PP i Manuel Valls, amb dos regidors cada un, no poden fer pactes bilaterals.

Incerteses sobre l’Estat

Els dos partits independentistes exigeixen al govern d’Ada Colau que colli la Moncloa –on governen PSOE i Podem– per flexibilitzar el límit de despesa dels ajuntaments. Jordi Martí voldria tenir aprovada la modificació del pressupost 2020 abans de l’estiu i veu possible que l’Estat hagi clarificat la seva posició abans. No obstant, rebutja considerar-ho un punt de partida: “Hem de treballar amb les hipòtesis que podem fer avui”.

L’únic canvi legal que assumeix com a segur és poder gastar el romanent de tresoreria, és a dir, els estalvis del propi ajuntament. “Ja estem anant un pas més del que diu la llei; si la llei en fa tres, doncs encantats”, sosté. A més, defensa que la burocràcia fa que l’administració sigui “lenta” gastant i encara que Madrid injectés sencers els 310 milions perduts “no quedaria temps material” per executar totes les inversions del 2020. “Qui digui el contrari, menteix”, diu taxatiu. El més “raonable”, insisteix, és ajornar-les a 2021: “No anul·lem les inversions, simplement les canviem d’any”.

ERC vol salvar el que va pactar

Els republicans deixen entreveure que no admetran cap “retallada” a les inversions que van pactar al gener. Aleshores les seves demandes ja van girar al voltant del capítol d’inversions, que van poder expandir amb 100 milions d’euros extra. La proposta de nous comptes que ha anunciat el govern justament ataca les inversions, amb una tisorada de 155 milions: 90 en inversions ajornades a 2021 i 65 més en obres aprovades que s’executarien més lentament.

Fonts del grup consultades pel TOT Barcelona apunten com a exemple la partida acordada per a subvencionar la rehabilitació energètica d’edificis, una política que en campanya electoral van batejar com a Barcelona posa’t verda. Els republicans confien que cada euro públic en mobilitzarà un altre de capital privat i la suma crearà llocs de treball per pal·liar l’increment de l’atur, que podria enfilar-se fins al 20%. “Com podrem arrossegar inversió privada si disminuïm la pública?”, recriminen.

Per no retallar, ERC reclama al govern que busqui ingressos nous picant a la porta de l’Estat. I fa una primera anàlisi dels comptes proposats: si la paràlisi econòmica ha fet perdre 243 milions en impostos i taxes i de romanent només n’hi ha 161, defensa el grup d’Ernest Maragall, el pressupost es reduirà de facto 82 milions, és a dir, “es retallarà un 3%”. “Mantenir el pressupost públic és indispensable davant l’aturada econòmica general”, insisteixen.

JxCat: ajudes ja i a compte del deute

El grup d’Elsa Artadi promet no posar vetos si fos possible una aprovació en què participin més grups, però reclama al govern molta més transparència. No ha ajudat gens a l’entesa el xoc amb Jordi Martí Grau aquest dilluns a la comissió extraordinària sobre el fallit concert als terrats. Tot i que cap dels tres grups consultats es planteja demanar dimissions com a moneda de canvi dels pressupostos, l’episodi ha tensat les relacions personals.

“Ha minat la nostra confiança en el govern en un moment en què es necessita consens”, ha etzibat Jordi Martí Galbis (JxCat) durant la sessió. “No ens expliquen les coses com toca i ens hem quedat amb la sensació que continuen mentint-nos; és una situació una mica complicada perquè al mateix temps estem fent reunions i intentant posar-nos d’acord en una cosa molt important com són els pressupostos”, sostenen fonts del partit consultades per aquest diari.

La prioritat per a JxCat és “rescatar famílies i el teixit productiu”, és a dir, concedir ajudes directes i molt ràpides a les empreses en risc de tancament. Augmentar la despesa i no pas reduir-la, per tant. Per finançar-ho proposa augmentar el deute municipal, que ara ronda el 30% dels ingressos corrents del consistori i podria arribar fins al 60% sense posar en risc la solvència municipal. Celebren l’anunci d’una reducció de la taxa de terrasses, sobretot com a canvi d’actitud: “Hem aconseguit flexibilitat en un tema en el que fins ara eren molt durs i intransigents”.

Baixar impostos, línia vermella per a Cs

Cs posa el focus en la fiscalitat i el desglossat del Fons Covid. “Ens falta una aposta molt més gran en ajudes a l’activitat econòmica i l’ocupació, amb reducció d’impostos i ajudes directes a sectors molt perjudicats com el comerç, el turisme o la cultura”, enumera al TOT Barcelona la presidenta del grup municipal, Luz Guilarte. Obre la porta fins i tot a rebaixar l’IBI –el puntal de les arques municipals– dels locals comercials i a exonerar totalment de taxes i impostos als col·lectius més vulnerables.

No veu impossible aconseguir-ho, però reconeix que des del gener han presentat diverses propostes a comissions i plenaris en aquesta línia i “el govern sempre hi ha votat en contra”. En aquest sentit, reclama “no censurar temes” a les trobades del Pacte per Barcelona i que pugui debatre’s revisar les ordenances fiscals. “Si només parlem d’ajornar inversions, no donarem a aquests comptes l’equilibri necessari”, avisa.

De cara a les properes reunions més immediates, vol esbrinar el detall del Fons Covid: “No ens han donat informació d’on aniran a parar els 90 milions i què prioritzaran i què no, però pel que sembla la tinenta Janet Sanz té més pressa per posar parterres a Via Laietana que per ajudar a les empreses”, ironitza. També proposen al govern negociar conjuntament els comptes de 2020 i 2021, sobretot pel que fa a impostos: “No té sentit pactar una rebaixa que s’acabi aplicant només un trimestre i mig, no podem seguir pensant a curt termini”.

Nou comentari