Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Barcelona malbarata l’escàndol de la baixa inversió de l’Estat a Catalunya

El ple de Barcelona ha aprovat, formalment, dues proposicions que reclamen a l’Estat respectar les inversions promeses a Barcelona i Catalunya. Però, políticament, els representats polítics de la ciutat han malbaratat la potència simbòlica de la capital plantant-se davant l’Estat per escàndol d’haver executat només el 35% del pressupost destinat a Catalunya el 2021. Barcelona ciutat és una de les principals damnificades d’aquesta desatenció estatal, com a epicentre de les majors infraestructures del país.

El debat sobre la baixa inversió de l’Estat ha esdevingut un guirigall preelectoral. Aquest dimecres al matí ha acaparat més d’una hora del plenari, a instàncies de l’oposició. La reivindicació de la capital, doncs, no sorgia pas del govern municipal ni tenia cap format solemne com una declaració conjunta o un acte públic. El format de proposicions al ple ha encaminat el debat cap a la confrontació. I els 7 grups hi han posat de la seva part.

ERC i JxCat han exhibit de nou la nul·la unitat d’acció de l’independentisme municipal i han presentat cadascú la seva proposició. Les diferències eren salvables: els republicans se centraven en el ministeri de Transports i els junters demanaven convocar la Comissió Interadministrativa Estat-Generalitat-Ajuntament per acordar com repescar totes les inversions no executades o endarrerides.

“Dimissió de l’Estat” i “sequera inversora”

Ernest Maragall (ERC) ha proclamat que “l’Estat ha dimitit de Catalunya”, no ara sinó “els successius governs” que l’han liderat. Ha lamentat que un cop s’han conegut les dades d’infraexecució “comença el desembarcament de promeses”. Ha titllat d’“escàndol” que Espanya no inverteixi a Catalunya almenys el 19%, en correspondència amb el seu pes al PIB, i ho ha atribuït a falta de “lleialtat” institucional. “És obvi que vostès poden fer més, tenen un Estat a la seva disposició”, ha etzibat a comuns i socialistes.

Ferrat Mascarell (JxCat) li ha esmenat al republicà i li ha recordat que l’Estat no dimiteix gens en matèria fiscal: “Les rendes fiscals les extreu amb una complaença extraordinària”. Ha reclamat al govern municipal deixar de “tirar pilotes fora” i centrar-se en els incompliments de l’Estat perquè suposen molts més milions d’euros dels que pot invertir la Generalitat: “Tenen la responsabilitat d’acabar amb la sequera inversora que l’Estat aplica a Barcelona i que tant la perjudica”. “Permetent-la avalen la política d’invertir bàsicament a Madrid i deixar Barcelona a la seva sort per convertir-la en una ciutat de segona”.

BComú i PSC assenyalen la Generalitat

El govern municipal de comuns i socialistes han tret profit de la desunió i han redirigit les crítiques cap al Govern català, al que han retret una inversió també insuficient a la capital i el deute que s’arrossega des de la crisi de 2007. És més, el PSC ha interpretat que la proposició de Junts permetia renyar les dues institucions i només ha recolzat aquesta, mentre que s’ha abstingut a la d’ERC per no incloure una al·lusió directa a la Generalitat. Bcomú en canvi ha votat a favor de les dues, tot i centrar la seva intervenció en confrontar els dos costats de plaça Sant Jaume.

La tinenta d’urbanisme Janet Sanz (BComú) ha desgranat un reguitzell de xifres per posar a la mateixa alçada els incompliments de Generalitat i Estat. També ha aprofitat per fer la Carta als Reis a ERC i JxCat com a partits al Govern català en matèria d’infraestructures i per exemple ha recordat que estan pendents de construcció grans estacions d’autobusos com la prevista a plaça Espanya i l’ampliació dels carrils bus d’entrada a Barcelona. “La reactivació de la línia 9 no fa estiu, després d’anys de retards i sobrecostos”, ha dit.

La tinenta de mobilitat Laia Bonet (PSC) ha anat més enllà i ha tergiversat les xifres d’inversió de Generalitat i Estat, comparant-les en números absoluts. I és que l’Estat, en efecte, mou un pressupost molt superior, fet que té a veure amb el model d’Estat de les autonomies i no pas amb voluntats polítiques de cada partit. Per exemple, ha recordat que l’any passat la infraexecució estatal va suposar injectar 740 milions d’euros a Catalunya, davant dels 394 invertits pel Govern català. També ha recriminat el 7% d’inversió catalana que es destina explícitament a Barcelona, malgrat que la capital suposa el 20% de la població i el 35% de l’activitat econòmica del país.

Cap vot en contra

L’unionisme també s’ha dividit, per rematar l’exhibició d’individualisme polític. Ciutadans i Valents han votat a favor de la moció d’ERC per atacar la ministra de Transports, que és socialista. En canvi el PP s’ha abstingut a les dues votacions fent gala d’una insòlita equidistància davant del que considera un incompliment amb Barcelona crònic per part de les tres institucions.

Paco Sierra (Cs) ha carregat contra l’independentisme, en el to habitual del partit taronja: “Els que han dimitit d’Espanya i del sentit comú són vostès”. Ha donat les seves pròpies xifres per defensar que Catalunya rep més diners que Madrid, tot i el vot a favor de la seva formació. En una línia similar, Eva Parera (Valents) ha assenyalat JxCat i ERC com a “corresponsables de la situació” per haver “arruïnat” Barcelona i Catalunya.

A l’hora de tancar el debat i abans d’anunciar els vots de cada proposició, el líder dels socialistes Jaume Collboni ha pres la paraula com a president del ple. Aquest dijous encapçalava l’hemicicle de forma excepcional, pel positiu de coronavirus d’Ada Colau li ha cedit el lloc. I ho ha aprofitat amb una intervenció de to magnànim, defensant “posar Barcelona per sobre de tot, governi qui governi a Catalunya i Espanya”. Curiosament a cap de les dues votacions hi ha hagut vots en contra, perquè en el fons ningú nega que l’infraexecució pressupostària de l’Estat és un fre decisiu per la capital.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: JordiP a juny 23, 2022 | 18:35
    JordiP juny 23, 2022 | 18:35
    Aterroritza la incultura circulatòria i la manca de visió tècnica de la mobilitat. Ser enemic (enemiga) de l'automòbil té aquesta contrapartida: les mesures que podrien millorar embussos fenomenals i consuetudinaris se t'escapa i no veus més que xapusses a fer. Afegir més carrils a les entrades de Barcelona? Per a qué? Si les entrades de Barcelona són gegantins colls d'ampolla!!! Quants més carrils afegeixin, més taps es muntaran per culpa de les angostes desembocadures de autopistes i carreteres en entrar a la zona urbana, tontets i tontetes. Mentre l'Ajuntament podemita i Cía. segueixi estretant carrers i vies d'accés en lloc d'afegir escapaments i desviacions que permetin dispersar el flux de vehicles, n'hi hauran uns taos de ca'l Déu. Els que fa una seixantena d'anys que recorrem les vies d'entrada i sortida de la ciutat sabem quin és el problema: les manies de les senyores regidores.

Nou comentari

Comparteix