Barcelona té des d’aquest dimecres un carrer dedicat a l’activista veïnal del barri de la Barceloneta Emília Llorca Martín. El carrer de l’Almirall Aixada passa a ser el carrer d’Emília Llorca Martín en el nomenclàtor de la ciutat, en el marc de la política de feminització dels espais públics. Llorca va ser fundadora de l’Associació de Veïns de l’Òstia i una de les responsables que el pla d’ascensors que suposava l’expulsió de molts veïns del barri no tirés endavant. La iniciativa s’emmarca en el programa d’activitats de la Primavera Republicana, que se celebra entre el 13 i el 18 d’abril. L’alcaldessa, Ada Colau, ha participat en l’acte de descoberta de la placa aquest dimecres al migdia.
Emília Llorca Martín va néixer al carrer de Pescadors número 49 de la Barceloneta el 12 de juny del 1948. Filla d’una família del barri, el pare treballava a la drassana Vulcano i ella va anar a l’Escola Virgen del Mar. El 1970 es va casar i es va mudar al número 52 del mateix carrer.
El 1988, Llorca i la Comissió de Festes del carrer de Pescadors van començar a organitzar activitats i a recuperar celebracions que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. Arran de la Comissió de Festes, es va fer molt popular a la Barceloneta i va començar a involucrar-se en problemes que afectaven els veïns.
La primera vegada que Llorca va implicar-se en lluites polítiques del barri va ser a principis del 2000, amb els problemes que tenia el centre d’atenció primària (CAP) Barceloneta i les cues per la manca de funcionament de la cita prèvia. Després de diverses campanyes van aconseguir que s’instaurés el sistema de cita prèvia. Un altre reclam veïnal on va prendre part va ser la recuperació de l’Escola Mediterrània (antiga escola Lepant) i que va ser enderrocada el 2007 per mal estat.
Llorca va impulsar el 2005 l’Associació de Veïns de l’Òstia per fer front a les primeres expulsions de veïns a causa de l’especulació i es va erigir com una de les primeres activistes per protegir el barri.
Un dels moments en què l’associació de veïns va mobilitzar-se més va ser per aturar el Pla d’Ascensors aprovat el 2007. Aquest pla volia instal·lar ascensors a cada finca de la Barceloneta i això implicava la desaparició de molts pisos i l’expulsió de famílies. Es van unir amb el col·lectiu Miles de Viviendas i van aconseguir que el pla no tirés endavant.
Els que van conèixer Llorca destaquen que es preocupava per tothom i que tenia la capacitat de poder liderar tant lluites com celebracions veïnals. Va morir a Barcelona el 8 de desembre del 2009.
L’acte ha comptat amb la participació de Colau; el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa; familiars de Llorca i l’exregidora i activista veïnal Gala Pin, entre d’altres.
La placa de Gil de Biedma
L’Ajuntament de Barcelona ha descobert aquest dimecres la placa literària que dedica al poeta Jaime Gil de Biedma a la façana de l’edifici on va viure, al carrer Pérez Cabrero, 6, al districte de Sarrià Sant Gervasi. D’aquesta manera, amplia el mapa literari de la ciutat, que senyalitza els indrets vinculats als seus escriptors més destacats i ret homenatge a la seva memòria. Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929-1990) és un dels poetes catalans en llengua castellana més destacats del segle XX. És el representant més llegit i emblemàtic de l’anomenada Generació del 50, a la que pertanyen també poetes com Gabriel Ferrater, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo o Gloria Fuertes, narradors com Juan Marsé, Ana Maria Matute o Carmen Laforet.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presidit la descoberta, al que han assistit també Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Albert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Inés García-Albí, neboda del poeta, en representació de la família Gil de Biedma.
Colau ha assegurat que la ciutat tenia un deute “de gratitud amb ell”, i la placa suposa “un acte de reconeixement i justícia per tot allò que ens ha donat. És molt important posar en valor la grandesa de l’obra de Gil de Biedma i explicar-ho a tota la ciutadania”.
Llicenciat en dret i empleat de la Compañía de Tabacos de Filipinas, dotat d’una gran intel·ligència, cosmopolita i enormement curiós, Jaime Gil de Biedma va gaudir d’una infància privilegiada. La seva família formava part de l’alta burgesia, una circumstància que despertava sentiments ambivalents en l’autor. Es referia a ell mateix i al seu nucli d’amics escriptors més propers, entre els quals Carlos Barral o José Agustín Goytisolo, com “senyorets de naixement; escriptors, per mala consciència, de poesia social”. En paraules de la també escriptora i amiga Carme Riera, assumia el seu rol amb la contradicció de “saber que s’és burgès, no renunciar a ser-ho, però viure-ho amb mala consciència”.
La consciència social de Gil de Biedma es va despertar arran del seu primer viatge professional a Filipinas i va culminar en el seu primer llibre de poemes, ‘Compañeros de viaje ¡. Amb el seu cercle més proper, que Carme Riera va batejar com l’Escola de Barcelona, compartia també el sentiment antifranquista i el desig de democràcia. Va voler afiliar-se al Partit Comunista, però hi va ser vetat a causa de la seva homosexualitat. Aquest fet, juntament amb la constatació de la fortalesa de la dictadura, van desencisar l’autor i el seu compromís social, i van decantar la seva poesia cap a l’individualisme.
Gil de Biedma es va iniciar de manera tardana en l’escriptura, estimulat pel consell de qui va ser el seu professor a la facultat de Dret, Fabià Estapé, i a més de la poesia va conrear l’assaig, el dietari i la crítica. La seva poesia, com també la seva producció assagística, estan molt influenciades per la lírica anglesa, de la que era un gran coneixedor. Auden i T.S. Eliot són dos poetes amb una gran petjada en la seva obra. Però Gil de Biedma és sobretot un autor influenciat per la seva pròpia vida: “En la meva poesia només hi ha dos temes: el pas del temps, i jo”, declarava. Un viatge introspectiu present en tots els seus escrits, que es condensen principalment en tres títols: Las personas del verbo (poesia), Al pie de la letra (assajos) i Retrato del artista en 1956 , ampliació i versió definitiva de Diario del artista seriamente enfermo que per voluntat de l’autor es va publicar després de la seva mort.
Des de Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO es desenvolupa el Mapa Literari de la Ciutat, una cartografia que senyalitza espais vinculats a escriptors de totes les èpoques. Les cases on van viure, les biblioteques que van freqüentar, els racons importants per a les seves biografies. La placa d’homenatge a Gil de Biedma amplia ara aquest mapa, al que fa només uns dies es va incorporar també la poeta Felicia Fuster en el centenari del seu naixement. Dues noves incorporacions que amplien fins a més de mig centenar les plaques literàries repartides per tota la ciutat. En aquest enllaç es pot consultar el mapa complet.
