Barcelona ja ha començat el compte enrere cap a les eleccions municipals del 2027. Fa tot just una setmana, l’alcalde Jaume Collboni presentava un balanç triomfalista de mitjan mandat, tot i governar en solitari, amb només 10 regidors, no va haver aprovat cap dels dos pressupostos per la via ordinària i tenir el Pla d’Actuació Municipal (PAM) tombat per l’oposició. Segons Collboni, el 85% del programa de govern està executat o en marxa. Més enllà de la feina que suposa governar la ciutat en minoria, el PSC gestiona la ciutat còmodament. I, d’una manera o una altra, Collboni tirarà endavant els comptes del 2026 i, si cal, els prorrogarà el 2027. El sistema actual dona molt poder a un alcalde. I els socialistes encaren la segona meitat de mandat amb una reordenació de l’executiu i centrats a poder presentar el 2027 alguns projectes claus com a obra de govern. És el cas de la reforma de la Rambla, la cobertura d’un nou tram de la ronda de Dalt o el fet que es doni un impuls definitiu a la connexió del tramvia fins a la plaça de Francesc Macià.
Dit clar i català, i a menys que passi alguna cosa grossa, el mandat municipal, políticament parlant, està dat i beneït. Els partits ja pensen en els comicis d’aquí a dos anys i en qui encapçalarà la seva llista. Enmig d’aquest panorama, l’Ateneu Barcelonès ha organitzat aquest dijous un debat amb els quatre grups municipals principals: Junts per Catalunya, PSC, Barcelona en Comú i ERC. L’Ateneu no ha convidat ni al PP ni a Vox. Junts ha estat representat per Jordi Martí Galbis, president del grup municipal; Barcelona en Comú, per la seva presidenta a l’Ajuntament Janet Sanz; ERC, per la seva cap de files barcelonina i secretària general del partit Elisenda Alamany, i el PSC ha comparegut amb la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet, un pes pesant del govern municipal. El debat, que no era electoral, s’ha titulat 2 anys de mandat: debat estratègic i horitzons de futur i s’ha centrat en bona part en la problemàtica de l’habitatge.
Collboni serà el candidat del PSC
Collboni serà el candidat del PSC a les eleccions del 2027. Fa uns dies, l’alcalde va dir que es presentarà a la reelecció i, tot i que els socialistes tenen uns procediments interns a l’hora de designar un alcaldable, ningú s’enfrontarà amb ell. Amb el Govern català, l’espanyol i el municipal en mans socialistes, i les enquestes a favor, Collboni podria guanyar les eleccions del 2027, un any en el qual es compliran vint anys d’ençà que el PSC es va imposar per darrer cop en unes eleccions municipals a Barcelona.
Tal com ja va explicar el TOT fa unes setmanes, Junts per Barcelona, guanyador de les eleccions el 2023, busca un candidat de consens i amb bones perspectives electorals per evitar una guerra interna en unes primàries. Hi ha diversos noms sobre la taula: el de l’actual president del grup municipal Jordi Martí Galbis -l’elegit de Xavier Trias-, el regidor Josep Rius, l’exconseller de Salut Josep Argimon i l’escriptor Jordi Cabré. Junts també ha temptat l’exconseller Joaquim Forn, lliure d’inhabilitacions per a càrrecs públics, que ha declinat, de moment, l’oferta. En tot cas, la formació independentista vol tenir l’elecció feta ben aviat i beure com pot influir la possible tornada del president Carles Puigdemont a Catalunya.
Després de la marxa d’Ada Colau de l’Ajuntament l’octubre passat, Janet Sanz s’ha quedat al capdavant del grup municipal i podria ser una de les persones que encapçalés la llista dels Comuns. Colau s’ha allunyat de la primera línia política i ara presideix la fundació Sentit Comú. Però cap candidat/a dels Comuns li faria ombra a Colau, si en algun moment ella es proposés tornar, ni aconseguiria uns millors resultats electorals. Tot i el lawfare patit, Colau va treure 10 i nou regidors el 2019 i el 2023, respectivament. En una entrevista el març passat a Ràdio Clot va dir que no es plantejava ser candidata. Però el diumenge, Colau matisava aquestes paraules a Europa Press i deixava la porta oberta a tornar a la política activa: “Només m’ho plantejaria molt excepcionalment si realment fos molt útil que jo en concret em pogués presentar a una cosa puntual”.
Alamany i Sirera, possibles candidats
A ERC, si no hi ha cap sorpresa, l’alcaldable serà Elisenda Alamany. En una entrevista publicada al TOT aquest dimecres diu que “en té ganes”. I afegeix que la seva voluntat “sempre ha estat construir un projecte per a Barcelona i aquesta continua sent la meva missió”. En contra, Alamany té una Federació de Barcelona dirigida ara pel sector crític amb el junquerisme, Dignitat Republicana. Però el cert és que Alamany, en un tres i no res, va desactivar la intenció de la nova direcció republicana a la ciutat de fer una consulta a la militància del preacord amb Collboni de fa un any, quan ja s’havia decidit que no es governaria amb el PSC.
Tampoc al PP hi hauria d’haver cap gir estrany, i molt probablement Daniel Sirera, absent en el debat de l’Ateneu, repetirà com a candidat després d’haver doblat resultats el 2023, subratllen fonts del PP. Sirera ho té tot a favor, però sobretot perquè manté una relació molt bona amb Alberto Núñez Feijóo, que l’ha elegit, juntament amb l’extremenya María Guardiola i el murcià Fernando López Miras, per redactar els nous estatuts del PP en l’àmbit estatal.
L’habitatge, el problema principal de la ciutat
El debat no ha estat electoral sinó que s’ha centrat en els reptes que haurà d’afrontar la ciutat en un futur, i un dels temes principals ha estat l’habitatge, el problema més important de Barcelona, juntament amb la inseguretat, segons el Baròmetre municipal. Bonet ha destacat que cal “combatre el frau en el lloguer de temporada”. Martí Galbis ha defensat la necessitat que hi hagi “un pacte de ciutat” i la col·laboració publicoprivada. Alamany ha dit que cal rehabilitar el 80% dels habitatges de la ciutat i que aquestes polítiques s’han de liderar des del sector públic. I Sanz ha criticat els lloguers abusius i ha apostat per “prohibir el lloguer de temporada”.
Bonet ha recordat que el nombre de pisos turístics van créixer a la ciutat en 1.000 en el moment en què la justícia va tombar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat) promogut pels Comuns. Ara n’hi ha uns 10.000, els quals, en principi, desapareixeran a finals del 2028, ja que no es renovaran les llicències amb l’objectiu que tornin mercat residencial. Alamany ha denunciat que l’Ajuntament té pisos buits en diferents punts de la ciutat, com Nou Barris. El president de Junts ha remarcat que en 10 anys el preu dels lloguers s’han apujat més d’un 60% i n’ha culpat directament als governs dels Comuns i el PSC. “S’ha reduït l’oferta i costa molt trobar pisos a preus assequibles”. I Sanz ha carregat per la laxitud de les polítiques de Collboni, per exemple no sancionant els incompliments de la normativa del 30% “Hi ha multes milionàries perdonades, de més de tres milions d’euros”. Sanz també creu que cal suspendre els desnonaments dels pisos públics, especialment quan hi ha menors, i intervenir en el mercat per reduir el preu del lloguer.
Sense avançar com estan les negociacions del 30%
La modificació de la normativa del 30% (que obliga a reservar un 30% dels habitatges a pisos públics en noves promocions i grans rehabilitacions) ha estat un altre dels temes abordats en el debat. El govern de Collboni, Junts i ERC n’estan parlant per flexibilitzar la regulació, però en el debat no s’ha concretat en quin moment es troben les negociacions. Una de les condicions principals de Junts és que es rebaixi l’IBI el 2026. Segons Bonet, hi ha un “gran consens” per modificar la norma, aprovada el 2018. “Pensàvem que tindríem 2.000 pisos públics i només en tenim 26”.
Per a Alamany, un dels grans problemes “és la pressió que hi ha sobre l’habitatge” i ha plantejat limitar la compra de segones residències a Barcelona. “Cal limitar la demanda”, ha insistit la presidenta d’ERC. En opinió de Sanz, aquesta limitació s’ha de dur a terme amb la fiscalitat. La representant dels Comuns ha negat que hi hagi consens a modificar la norma del 30%. “Donen dades falses”, ha subratllat sobre que el 30% només ha donat lloc a 26 habitatges. “Nosaltres volem que funcioni”, ha valorat Bonet.
Cal limitar el turisme: “Hem tocat sostre”
L’ampliació de l’aeroport és un altre tema que ha generat controvèrsia. Junts i PSC s’han mostrat a favor. Per a ERC, el debat s’ha de centrar a tenir una veu de país clau en les decisions sobre les infraestructures. I Sanz ha considerat que cal reduir els vols curts per emergència climàtica i veure amb quines ciutats cal connectar-se per atraure talent i no perquè vingui més turisme.
Junts, PSC i els Comuns han valorat també que cal limitar el turisme. “Hem tocat sostre”, ha dit Bonet. Sanz ha defensat els Plans d’Usos i incrementar la fiscalitat turística. I Alamany ha posat el focus també en el retorn del turisme i ha recordat que el seu partit va impulsar el recàrrec municipal de la taxa turística.
